Resultats de la cerca

Després d’haver viscut la infantesa a la Martinica, tornà a França, on es casà amb el poeta Scarron Tingué un saló molt famós i fou encarregada de l’educació dels fills del rei i Madame de Montespan Enviudà el 1660 i, morta la reina i caiguda en desgràcia Mme Montespan, contragué matrimoni morganàtic 1684 amb Lluís XIV, damunt el qual influí notablement, especialment en la seva política religiosa Mort aquest 1717, es retirà al monestir de Saint-Cyr i es lliurà a l’educació de noies pobres Els seus conceptes educatius, inspirats en un…

Burgmestre de Dordrecht 1666, fou diputat i collaborador del seu germà Jan de Witt Arrossegat per la caiguda en desgràcia del seu germà, fou empresonat i morí, juntament amb ell, en un aldarull

Es traslladà definitivament a París el 1911, i l’any següent començà a treballar amb el modista Paul Poiret Els seus primers dibuixos en blanc i negre palesen influències dels vasos grecs i de les miniatures perses i hindús Collaborà en les revistes de modes, com Harper’s Bazar , Vogue , Delineator , Femina , La Gazette du Bon Ton , etc També illustrà interiorisme a Art et Industrie i teixits a Amalgamated Silk Corporation , de Nova York El 1977 començà a treballar per al teatre, i creà vestuaris, amb un gran èxit collaborà també en òperes, revistes…

Deixeble de Tournefort, el qual succeí a la seva mort, fou amic de Joan Salvador i Riera, amb qui féu un viatge per Espanya i Portugal 1716-17 i amb qui mantingué permanentment correspondència i intercanvis científics Protegí Pere Barrère i el proposà com a botànic reial per a explorar Caiena i la seva rodalia

Establert a París el 1623, aviat fou introduït a la cort pel pintor del rei, Du Chesne Protegit per Maria de Mèdici i per Richelieu, esdevingué pintor oficial Conreà els retrats Influït en un primer moment per Rubens i Van Dyck, una crisi mística, que l’apropà als jansenistes, el féu evolucionar després vers un classicisme auster La mère Agnés Arnauld et soeur Catherine de Sainte-Suzanne, Musée du Louvre, París Conreà també, amb fortuna desigual, la pintura religiosa històrica

Fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgrí, i germà de Ponç Guillem de Torroella, de Bernat de Santa Eugènia i potser del bisbe de Mallorca Ramon de Torroella Essent canonge sagristà de Girona, el 1228 assistí a l’assemblea preparatòria de la conquesta de Mallorca, en la qual es comprometé a participar amb deu cavallers i diversos peons En recompensa a la seva actuació rebé 79 cavalleries de terra…

Era fill d’Arnau de Vilademuls i germà de Ramon II de Vilademuls, senyor de Llers i Pals, i de Blanca, casada amb Guillem de Castellvell El 1170 era abat de Sant Feliu de Guíxols, i fou elegit arquebisbe de Tarragona el 1174 En l’aspecte polític gaudí de la confiança d’Alfons I, que ell acompanyà a la campanya de Conca 1177, com a aliat del rei castellà, i que li encomanà missions delicades, com els pactes amb el comte de Tolosa, al…

El primer document referit a aquest compositor data del 1498, en què el jove Peñalosa fou acceptat com a cantor a la capella musical de Ferran el Catòlic L’any 1511 fou nomenat mestre de capella de l’infant Ferran d’Aragó El seu nom continuà en els registres de la casa reial d’Aragó fins el 1516 El seus serveis foren recompensats amb una canongia a la catedral de Sevilla, atorgada el 1517, que no arribà a ocupar i que fou la causa de diversos litigis amb el capítol Després de la mort de…

Participà en la campanya dels Estats Units Fou diputat als estats generals i president de l’assemblea constituent Comandant de l’exèrcit del Rin 1793, no acceptà el càrrec de ministre de la guerra Fracassà en socórrer Magúncia, i fou guillotinat

Estudià a la Universitat d’Alcalá de Henares i també a Roma, Sicília i París, ciutat on es doctorà en teologia i on impartí classes a la universitat El 1574 tornà a la Península Ibèrica i visqué la resta de la seva vida a la casa dels jesuïtes a Toledo Els seus escrits sobre música es troben en De rege et regis institutione i en el Tratado contra los juegos públicos , obra originàriament publicada a Colònia el 1609 amb el títol De spectaculis En la primera d’aquestes obres parla del paper de la música en l’educació dels membres de la família reial, a la qual assigna una funció d’elevació de…