Resultats de la cerca
Es mostren 7434 resultats
la Font d’en Carròs
Municipi
Municipi de la Safor, als contraforts septentrionals de la serra Gallinera; el sector N és ja a la plana regada pel riu d’Alcoi, l’aigua del qual s’aprofita a través de la séquia reial d'Alcoi per mitjà de les séquies de Rebollet i la comuna d’Oliva.
Hom aprofita també l’aigua de fonts com la que dona nom a la vila i de pous Un 20% del terme és improductiu L’agricultura de secà, en regressió davant el regadiu, és destinada a garrofers unes 200 ha, ametllers 50 ha i oliveres 22 ha El regadiu unes 450 ha és destinat a tarongers 400 ha, i a hortalisses La vila 3286 h agl 2006, fonters 77 m alt és al raiguer de la serra Gallinera l’església parroquial Sant Antoni és gòtica segle XV El lloc, que havia estat mixt de moriscs 26 focs el 1602, dependents de la fillola d’Oliva i de cristians vells 160 focs el 1609 fins a l’expulsió dels primers,…
el Fondó dels Frares
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, al corredor longitudinal subbètic; el terme fou segregat el 1926 del Fondó de les Neus, la depressió del qual enllaça amb els plans de Fortuna i Favanella i amb el seu modelat àrid sobre rocam tendre al peu de les serres d’Albatera i dels Frares.
Les pinedes i les brolles de coscoll i de romaní, en retrocés, hi ocupen 56 ha la resta és ocupada pel conreu, quasi totalment de secà 460 ha de vinya i 212 d’ametllers, hi ha 291 ha de regadiu peres i vinyes La població és constituïda per un 43% de treballadors agrícoles, un 17% d’industrials, un 8% que es dedica a la construcció i un 32% al sector terciari El poble 515 h agl 2006, fondoners 415 m alt s’allarga pel camí de Favanella i conserva algunes coves L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de la Salut El terme comprèn, a més, la caseria de les Cases de Galiana
riu dels Estrets
Riu
Afluent per la dreta del riu d’Algars que neix al vessant occidental del massís dels Ports de Beseit (serra de l’Espina); forma, al seu curs mitjà, el congost anomenat els Estrets d’Arnes, i desguassa al límit dels termes d’Arnes i d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
ouija
Esoterisme
Tauler amb les lletres de l’alfabet i els números del 0 al 9, entorn del qual es reuneixen diverses persones per a comunicar-se amb els esperits, els quals assenyalen les seves respostes al tauler per mitjà d’un got de cap per avall o d’algun altre objecte.
Creada als Estats Units i comercialitzada per l’empresa de joguines Parker Brothers des del 1966 com a marca registrada, el nom prové del francès oui , ‘sí’, i de l’alemany ja , amb el mateix significat
comunitat lingüística
Lingüística i sociolingüística
Tota societat humana que, assentada històricament en un espai territorial determinat, reconegut o no, s’autoidentifica com a poble i ha desenvolupat una llengua comuna com a mitjà de comunicació natural i de cohesió cultural entre els seus membres. Aquesta definició és continguda dins la Declaració Universal de Drets Lingüístics.
banderó
Esport general
Futbol
Bandera petita usada com a objecte indicador en diversos esports: en esquí, per a marcar els recorreguts; en futbol, per a assenyalar els angles del camp de joc; en automobilisme, per a comunicar-se amb els corredors en el transcurs de les proves (per mitjà de banderons de diversos colors), etc.
flotació
Secció esquemàtica d’una cèl·lula de flotació amb detall ampliat de les partícules de mineral arrossegades per les bombolles d’aire
© Fototeca.cat
Química
Operació emprada per a la separació d’un component o d’uns quants d’una mescla de minerals, de composts químics, etc, en suspensió aquosa, per mitjà d’un corrent d’aire que hom introdueix en el si del fluid i que arrossega selectivament el component que hom vol separar.
Aquest comportament selectiu és degut a la distinta afinitat superficial dels materials envers l’aigua o l’aire Hom accentua aquesta afinitat mitjançant substàncies que recobreixen les partícules d’un dels components o que modifiquen llur superfície, per tal de millorar el rendiment de l’operació Hom empra la flotació per a concentrar el mineral extret de les mines, del qual elimina una part de la ganga, i disminueix així el volum de mineral que hom haurà de sotmetre a tractaments posteriors, gairebé sempre més costosos
excursionisme
Excursionisme: refugi de la Renclusa, a la vall de Benasc
AF CEC
Excursionisme
Sota el concepte d’excursionisme s’inclouen una sèrie d’esports que es desenvolupen a la muntanya, tot i que en els seus inicis la pràctica esportiva –fonamentalment la caminada– només era un mitjà per a aconseguir els objectius científics, culturals i polítics que els seus primers practicants es proposaven.
El seu naixement institucional se situa l’any 1876, amb la creació a Barcelona de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, tot i que hi ha alguns precedents anteriors a diferents ciutats del nostre país Fou una manifestació del moviment cultural conegut com a Renaixença, que pretenia la recuperació nacional de Catalunya Era precisament amb aquesta finalitat que es feien excursions pel país a la recerca dels elements propis de la identitat nacional, fonamentalment elements de tipus cultural folklore, història, arqueologia, llengua, etc, tot i que en un segon moment també es…
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
Sant Pau del Camp
Exterior de l’església de Sant Pau del Camp
© Fototeca.cat
Monestir
Monestir benedictí, situat a l’antic raval de la dreta de la Rambla de la ciutat de Barcelona; del conjunt romànic es conserva l’església, el claustre i algunes de les dependències que l’envoltaven, totalment transformades.
L’església L’església és d’una nau coberta amb volta de canó amb un ampli transsepte i una capçalera de tres absis semicirculars Al creuer s’alça una cúpula sobre quatre trompes formada per vuit sectors de volta que evolucionen en un perfil gairebé esfèric en arribar a la clau de volta En aquest sector hi ha diversos ulls de bou A l’absis central s’obren tres finestres de doble esqueixada disposades simètricament, i una altra al centre de les absidioles La porta principal s’obre als peus de la nau, mentre que la que comunica amb el claustre es troba propera al braç sud del transsepte encara…