Resultats de la cerca
Es mostren 35331 resultats
Pere Llopart i Vilarós

Pere Llopart i Vilarós
© Celler Llopart
Viticultura
Viticultor i empresari.
Descendent d’una saga de viticultors establerts des del 1385 a l’actual heretat de Can Llopart de Subirats, fou la quarta generació d’elaboradors de cava de la família, iniciada pel seu besavi Pere Massana i Casanelles, que l’any 1887 elaborà el primer escumós Estudià viticultura i enologia 1948-52, i la dècada de 1950 donà un nou impuls als cellers familiars Celler Llopart, que compten amb una finca de 500 hectàrees, 95 de les quals són les vinyes ─totes certificades ecològiques─ i que produeixen anualment 440000 ampolles de cava i 40000 de vi L’any 2017 fou…
Barbados 2014
Estat
L’economia de Barbados és una de les més afectades per la crisi internacional, en particular per la caiguda del turisme i també de l’activitat com a plataforma offshore de negocis internacionals Per tercer any consecutiu va baixar el nombre de turistes procedents dels principals països emissors Regne Unit, EUA i Canadà i, en conseqüència, va persistir l’estancament econòmic, amb un creixement gairebé nul del PIB entorn del 0,5% En l’àmbit social, hi van haver diverses protestes al llarg de l’any en contra del programa d’ajustament del Govern, que inclou nous impostos…
Jamaica 2009
Estat
La crisi econòmica internacional va afectar les tres principals fonts de divises del país, que són les remeses dels emigrants, el turisme i les exportacions de bauxita Segons les previsions, el PIB va caure el 3,6%, la taxa d'inflació, encara que es va moderar, va fregar el 10% al final d'any, mentre que l'atur va créixer per damunt del 10% En aquest context, el primer trimestre de l'any el Govern va haver d'apujar els impostos als combustibles per poder equilibrar la davallada en els ingressos fiscals i, alhora, guanyar un marge de maniobra per mantenir les polítiques socials i…
tractat d’Auloron
Història
Conveni establert a les converses de pau d’Auloron, pel juliol de 1287, entre Alfons II de Catalunya-Aragó i Carles II de Nàpols, presoner seu, amb la mediació d’Eduard I d’Anglaterra.
Alfons II exigí, per l’alliberament del seu presoner, un pagament en metàllic, el lliurament com a ostatges dels fills de Carles, el reconeixement de la sobirania damunt el comtat de Provença fet que hom considera el darrer intent català de reivindicar-ne el domini Eduard I intervingué per tal d’estendre l’armistici de París un any més, a fi de donar temps a un acord de pau definitiva Si el pla fracassava, Carles II havia de tornar a constituir-se presoner El papat i el rei de França no acceptaren el tractat, però les converses continuaren l’any següent a Jaca i a Canfranc
Olivetti
Economia
Empresa italiana fundada per Camillo Olivetti a Ivrea el 1908, per a la fabricació de màquines d’escriure.
Fou reorganitzada tècnicament i administrativament pel fill del fundador, Adriano, que la constituí societat anònima el 1932 L’any 1959 adquirí el 100% de les accions de la Underwood Controla nombroses empreses subsidiàries, entre elles la Hispano Olivetti L’entrada de l’electrònica en el sector de màquines d’oficina obligà Olivetti a una reconversió industrial, a base de transformar una indústria mecànica en una empresa d’informàtica El 1985 era la primera empresa europea en aquest sector i la segona per vendes, després de la IBM L’any 1985 obtingué un volum de…
Santa Llúcia (Vallbona de les Monges)
Art romànic
La capella de Santa Llúcia, avui sense culte, és situada en un indret aïllat, enmig d’uns camps de conreu, al sud-est del poble de Vallbona de les Monges Les dades històriques sobre aquesta capella són, ara per ara, força escasses Possiblement fou fundada durant els primers temps de les comunitats eremítiques dels voltants de Vallbona i és molt probable que fos utilitzada pel grup eremític del Sant Esperit Al segle XVIII, en allargar-se la nau de l’església, va desaparèixer la portada primitiva Saquejada per les tropes franceses l’any 1809, posteriorment fou convertida en cabana…
Santa Cecília del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
El petit poble del Tarròs és situat en un enclavament separat del sector principal pel terme d’Agramunt Aquest indret és conegut des de l’any 1080, en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els termes del Tarròs La parròquia de Santa Cecília, però, no és documentada fins més tard Inclosa dins la diòcesi d’Urgell, hom sap que el rector del Tarròs contribuí amb 16 sous a la dècima recaptada en el bisbat urgellità l’any 1391 Del primitiu edifici de l’església parroquial no resten vestigis L’actual…
Sant Salvador de Golonor (els Plans de Sió)
Art romànic
Una de les sufragànies tradicionals de Sant Esteve de Pelagalls és Sant Salvador de Golonor, església situada dins la partida de Golonor, a llevant de Pelagalls El lloc de Golonor és conegut des de l’any 1040, en què el castell de Golonor apareix com una de les possessions de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església de Golonor és documentada per primera vegada a l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Entre les esglésies dependents de la canònica s’esmenta l’” ecclesiam de Guannalor ”, just abans de la de Pelagalls És possible que en aquest…
Josep d’Amigant i Carreres
Història
Militar
Diputat militar i assessor de la generalitat de Catalunya durant la Guerra dels Segadors.
Era baró de Castellgalí L’any 1643, la generalitat li encomanà, ensems amb Joan Fontanella, una ambaixada prop del virrei mariscal La Mothe per demanar la revocació d’un edicte d’expulsió contra diverses persones suspectes d’actuar contra el govern francès a Catalunya El 1645 participà en la conjuració antifrancesa dirigida, entre d’altres, per Hipòlita d’Aragó, els abats de Sant Pau del Camp i de Galligants i Gispert d’Amat, president de la generalitat Aquell mateix any era detingut i executat Els seus béns foren confiscats pel comte d’Harcourt, Enric de Lorena Fou pare de Pere d’Amigant i…
Abū-l-Ḥasan
Història
Soldà marínida del Marroc (1331-48).
Cridat per l’emir de Granada Yūsuf I, féu el darrer intent de recuperació dels territoris d’Al-Andalus conquerits pels regnes hispànics cristians Reprengué Gibraltar 1333 i, amb una victòria naval sobre els cristians, Algesires 1340 Tanmateix, aquest mateix any fou definitivament vençut a la batalla del Salado per les tropes d’Alfons XI de Castella i d’Alfons IV de Portugal En l’expansió cap a l’est conquerí Tlemcen 1337 i Tunis 1347, bé que un any després fou vençut per una coalició de tribus àrabs i hagué d’abandonar Ifrīqiya Durant el seu regnat l’imperi marroquí…