Resultats de la cerca

Considerat un dels pensadors més importants del nostre temps Fou fundador de la facultat de ciències socials i polítiques a la Universitat de Cambridge El 1997 fou nomenat director de la London School of Economics Bon coneixedor de la teoria social clàssica, és un agut intèrpret de la societat contemporània Considera que l’època actual és un període de modernitat tardana en el qual s’agreugen les contradiccions que provoca la mateixa modernitat Crític amb l’esquerra tradicional, fou assessor del govern laborista de Tony Blair i un dels teòrics més conspicus de la…

Estudià ciències de la comunicació a la Universidad Iberoamericana S’inicià professionalment el 1984 com a discjòquei en un programa de ràdio, i els anys 1986-88 compongué les bandes sonores d’alguns films mexicans Els anys noranta treballà per al canal televisiu mexicà Televisa Posteriorment fundà la productora Zeta i començà també a estudiar cinematografia i teatre als EUA El 1995 rodà el telefilm Detrás del dinero , al qual seguí El timbre 1996 Amb el drama Amores perros 2000, premiat al Festival de Cinema Llatinoamericà de Lleida i seleccionat per a la candidatura a l’Oscar, aconseguí…

Es graduà en ciències polítiques el 1966 per la Universitat de Wyoming Membre del partit republicà, començà la carrera política en l’administració Nixon el 1969, i continuà en la de Gerald Ford Del 1978 al 1989 fou diputat republicà a la Cambra de Representants per Wyoming Del 1989 al 1993 fou secretari de defensa del govern de George Herbert Bush i dirigí l’atac dels EUA contra Saddam Ḥusayn amb motiu de la invasió de Kuwait 1991 Durant l’administració demòcrata de Bill Clinton 1993-2000 fou president de l’empresa energètica Halliburton 1995 L’any 2000 retornà a la política en ser …

La coalició era formada pel partit Comunisti Italiani, Democratici di Sinistra , I Democratici, Partito Popolare Italiano, Rinnovamento Italiano, Socialisti Democratici Italiani, Unione Democratica per l’Europa i Verdi Resultà vencedora en les eleccions al parlament italià del 1996, després d’enfrontar-se a la coalició opositora de centredreta, Polo delle Libertà, liderada per Silvio Berlusconi Des del 1996 se succeïren tres governs de L’Ulivo primer el de Romano Prodi 1996-98, seguit del que encapçalà Massimo D'Alema 1998-2000, que fou substituït per Giuliano Amato La…

Vinculat al catalanisme universitari, contribuí a crear 1946 la Joventut Catalana Democràtica i, l’any següent, la Joventut d' Unió Democràtica de Catalunya Actiu opositor al franquisme, fou membre de l’executiu de la Unió Europea Democràtica-Cristiana i impulsà empreses culturals com l’editorial Nova Terra o la revista Oriflama President de l’Associació d’Amics de les Nacions Unides, membre de Justícia i Pau i secretari de l’Equip Demòcrata-Cristià de l’Estat espanyol, el representà en les negociacions per a la reforma política, i el 1977 fou l’únic diputat i líder virtual d’UDC El 1978…

Fou ordenat el 1882 i es llicencià en teologia i en dret canònic a Toledo 1885-86 Essent rector de Porreres dugué a terme la restauració del santuari de Monti-Sion Fou canonge magistral de la seu de Mallorca 1893-98, catedràtic al seminari i vicari capitular a la mort del bisbe Cervera 1897, i el 1898 fou nomenat bisbe de Mallorca a instàncies del clergat de la diòcesi Tingué com a vicari general Antoni M Alcover Del punt de vista religiós destaquen les seves pastorals, la reforma del pla d’estudis del seminari i la introducció dels nous corrents litúrgics i la condemna de l’…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les…

Marquès de Mirabeau Descendent d’una família florentina installada a Provença al s XVI, tingué una joventut desordenada i escandalosa i el seu pare el féu empresonar Visqué als Països Baixos i visità Anglaterra i Prússia Diputat del tercer estat per Ais de Provença, la seva oratòria ardent i apassionada, al servei d’un ideari ben concret, el convertí en un dels portaveus d’aquella assemblea Volia per a França diverses reformes, però gradualment aplicades, i dins una monarquia de poder limitat, que equilibrés l’Assemblea i fos equilibrada per ella Aquesta coherència profunda explica l’aparent…

Fou canonge de Mallorca 1372 i ardiaca de Sant Feliu de Girona 1374 Amic de l’infant Joan, duc de Girona, fou procurador seu a la cúria papal El 1377 fou nomenat bisbe de Vic, on s’enfrontà durament amb el capítol Comprà a Pere III els castells i les jurisdiccions de Sentfores, Voltregà i Nalec El rei, recelós de la seva amistat amb Joan, el féu destituir 1383, i el 1387, en esdevenir rei, Joan I el féu nomenar arquebisbe de Saragossa Tingué una intensa activitat pastoral i política i fou fervent partidari de Benet XIII A la mort de Joan I s’oposà a la candidatura de Mateu de Foix, i en nom…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de Cabanyes Collaborà en el Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con…