Resultats de la cerca
Es mostren 40233 resultats
El papa Francesc comença una gira per Llatinoamèrica
El papa Francesc inicia una gira per Xile del 15 al 18 de gener i el Perú del 18 al 22 A Xile, on és rebut per la presidenta Bachelet, la seva presència suscita controvèrsia quan qualifica les acusacions de pederàstia contra sacerdots catòlics de difamació, tot i que després matisa les seves paraules Al Perú denuncia l’epidèmia de la corrupció en referència al cas Odebrecht, que afecta diversos estats de l’Amèrica Llatina, i clausura a Lima la gira amb una missa on assisteixen prop d’un milió de persones
porta
Geografia
Congost llarg entre muntanyes que permet un passatge còmode.
Des de temps antic alguns passatges són coneguts amb aquest nom la Porta d’Aquitània , a Tolosa, entre les Cevenes i els Pirineus, que comunica la Mediterrània amb l’Atlàntic les Portes de la Càspia o de Sirdāra , a l’altiplà de l’Iran les Portes de Cilícia , a les muntanyes d’Amanos, prop del golf d’Iskenderun Àsia anterior, ruta per on penetraren a Síria, entre d’altres, els croats les Portes de Ferro, entre els Alps transsilvànics i els Balcans, per on passa el Danubi, etc
Ransol

Vista general del poble de Ransol
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.745 m alt) de la parròquia de Canillo (Andorra), situat a la dreta de la Valira d’Encamp, a la confluència amb la vall de Ransol
, que davalla del pic de la Serrera i dels pics dels Menars, a la línia de crestes que separen Andorra del País de Foix.
El riu de Ransol , que drena la vall, és emissari de l’estany de la Mina on hi ha una mina de ferro i dels estanys de Ransol A mitja vall hi ha les bordes de Ransol A l’altre vessant de la vall hi ha la Caseria del Pla i dels Plans A la confluència del riu de Ransol amb la Valira hi ha la La vall de Ransol © Fototecacat presa de Ransol , d’on deriva el canal de Ransol , subterrani, que alimenta l’estany d’Engolasters
Dimissió de sis membres de la Junta del FC Barcelona
Sis directius del FC Barcelona, encapçalats pel vicepresident Emili Rousaud, presenten la dimissió al president del Club, Josep Maria Bartomeu En la carta on comuniquen la decisió, la justifiquen per la mala gestió de l’anomenat “Barçagate” comptes falsos des d’on s’atacava jugadors i persones relacionats amb el club El dia 14, un dia després que Bartomeu remodeli la junta i el club presenti una querella contra ell, Rousaud va més lluny en les acusacions i esmenta pràctiques corruptes en l’afer Tanmateix, el dia 23 Rousaud es retracta públicament de les acusacions
Un tribunal italià autoritza a Open Arms l’entrada en aigües italianes
Un tribunal italià autoritza el vaixell de l’oenagé Open Arms a entrar en aigües italianes El vaixell, que transporta 147 migrants rescatats, es trobava des de feia tretze dies en alta mar perquè el ministre de l’Interior italià li ho havia prohibit El dia següent arriba al port de Lampedusa, on 27 menors no acompanyats són desembarcats i, alhora, sis països europeus, entre els quals Espanya, accedeixen a acollir migrants El 21 d’agost el vaixell arriba a Sicília, on és retingut fins el dia 29
Dimissió del president del Paraguai
El president del Paraguai, Raúl Cubas, dimiteix el seu càrrec unes hores abans que el Senat en voti la destitució per mal exercici de les seves funcions Cubas ha rebut acusacions d’estar implicat en el recent assassinat del vicepresident del país, Luis María Argaña Posteriorment viatja al Brasil, on rep asil polític, mentre que l’exgeneral i aliat seu Lino Oviedo abandona el país en direcció a l’Argentina, on també se li concedeix asil polític L’endemà és designat nou president Luis González Marchi, que fins ara presidia el Senat
Condemnat a la Xina el dissident polític Wang Ce
El dissident polític xinès Wang Ce, president del Partit Liberal Democràtic, és condemnat a quatre anys de presó per atemptar contra la seguretat de l’Estat Wang Ce va ser jutjat el passat 27 de gener pel Tribunal Intermedi Popular de Hangzhou, en un breu procés al qual no van tenir accés els periodistes estrangers Wang va residir durant uns deu anys a València, on tenia estatut de refugiat polític, però al mes d’octubre passat va tornar a la Xina, on va ser arrestat per haver collaborat amb el Partit Democràtic Xinès
burgundi | burgúndia
Història
Individu pertanyent a un poble germànic que, establert de primer a la regió bàltica, ocupà més tard la part mitjana del Vístula. Al s III els burgundis anaren cap a Occident, i vers el 260 foren rebutjats per Probe.
Ocuparen aleshores el territori comprès entre l’actual Rhön i la Suàbia central, on romangueren fins el 363, que emigraren cap a la Germània El 411 combateren a favor de Joví, però signaren un tractat foedus amb Roma i obtingueren la part de la Gàllia més propera al Rin Trenta anys després els huns els feren emigrar, i s’establiren el 443 al sud del Jura Lluitaren amb els romans contra Àtila i els sueus d’Hispània 456 En tornar, ocuparen els territoris propers a Lió, on fundaren el regne de Borgonya
àzeri
Etnologia
Individu d’un poble d’origen turc (del grup oghuz, instal·lat a l’Azerbaidjan des del segle XIV) que habita principalment la part baixa de la conca del riu Kura fins a la mar Càspia i que pobla també les valls de la regió geogràfica de l’Azerbaidjan i les zones veïnes del Caucas.
Els àzeris són de raça orientàlida La forma de vida tradicional és basada en l’agricultura i en la ramaderia transhumant Parlen una llengua del grup turquès i són de religió musulmana, majoritàriament de la branca xiïta Viuen principalment als estats de l’Azerbaidjan, on a la meitat dels anys noranta constituïen el 83% de la població uns 6 milions, i a l’Iran, on representen el 24% de la població i són la minoria més nombrosa uns 13,5 milions Hi ha també comunitats d’àzeris a Geòrgia, Rússia Daguestan, l’Iraq i Armènia
ball de bastons

Ball de Bastons (XX Festa Bastonera, Moià)
© C.I.C. - Moià
Dansa i ball
Forma de ball en què els balladors duen a les mans bastons, que fan sonar amb cops ritmats d’acord amb la melodia que sona i combinats amb les evolucions del cos; aquests cops són donats alternant les mans i a altures diferents (a l’altura del cap, de les cames).
El ball de bastons representa un combat entre dos bàndols És conegut a diferents pobles d’Europa Països Baixos, Anglaterra i molt popular a Catalunya, on els bastons acostumen a ésser curts 40 cm i gruixuts 4 o 5 cm i on hom sap que existia al segle XVI Sembla tenir l’origen, o un precedent, en el ball d’espases ja practicat pels grecs en temps de Plató Rep també el nom de ball de bastonets , especialment quan els bastons són més lleugers i les figures del ball més simples