Resultats de la cerca

Ingressà al monestir de Poblet  el 1958 i hi fou ordenat de sacerdot el 1967 Estudià teologia i litúrgia a Roma, i del 1970 al 1998 fou abat de Poblet, anys en què duguè a terme importants obres de restauració del monestir cimbori, torres de les armes i de Sant Esteve, cambres reials, etc N'impulsà tambè la renovació i catalogació de la biblioteca El 1980 el president Josep Tarradellas  li confià el seu arxiu personal, el qual, esdevingut patrimoni de la comunitat de Poblet, donà lloc a l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià Membre del sínode de l’orde cistercenc, vetllà pel manteniment de la…

De filiació republicana, collaborà al periòdic alacantí “El Luchador” i a “El Pueblo”, de València Exiliat a París durant la Dictadura, fou corresponsal d’"El Liberal”, “El Heraldo de Madrid” i “El Sol” El 1929 acompanyà Sánchez Guerra a València per a un frustrat aixecament, i aconseguí de fugir Proclamada la República, s’apoderà del govern civil d’Alacant i fou nomenat per a aquest càrrec a Barcelona durant unes quantes setmanes 1931, en substitució de Lluís Companys Diputat a les corts per Izquierda Republicana 1931-36, delegat de la Societat de Nacions, fou sotssecretari de…

Influït inicialment per l’escola d’Olot Vayreda, Mir, Urgell, Berga, etc, de resultes del servei militar descobrí el paisatge d’Aragó, on es casà, i el 1946 fixà la residència a Osca Retornat el 1947 a Barcelona, començà la formació artística a l’Acadèmia Baixas i posteriorment, becat per la Diputació d’Osca, a l’Academia de San Fernando 1948-53 i a l’Academia Española de Roma 1955-60 El 1960 fou guardonat amb la segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid, i la Fundación Juan March li concedí una pensió que li permeté professionalitzar-se Seguidor d’una línia pròxima als…

Resident a Barcelona des del 1941, el 1953 fou cofundador de la revista universitària Hidra , amb S Giner, J Solé i Tura i altres Deixeble de Martí de Riquer , es llicencià a la Universitat de Barcelona en filosofia i lletres el 1958 i més tard s’hi doctorà en filologia romànica A la dècada dels anys seixanta fou professor de literatura hispànica a les universitats de Durham i Sheffield Anglaterra, i també a les nord-americanes de Brown 1968-69, Ohio i Harvard Des del 1970 fou professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, d’on esdevingué catedràtic el 1988, i el 2006 fou nomenat professor…

Deixeble de Ramon Turró, inicià els seus treballs de fisiologia al laboratori del doctor Coll i Pujol Fou catedràtic de fisiologia a Saragossa 1914 i a Granada 1918, i després de farmacologia i terapèutica a Barcelona 1929 Collaborà intensament amb August Pi i Sunyer, amb el qual fundà l’Institut de Fisiologia Membre de la Societat de Biologia de Barcelona l’actual Societat Catalana de Biologia des de bon començament, arribà a ésser-ne president 1919-20 i dirigí l’escola de sordmuts i subnormals a Villa Joana La seva tesi d’entrada a l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1925 versà sobre…

Aquest, nomenat cronista del regne d’Aragó el 1548, es dedicà a la investigació històrica en els arxius de tots els regnes de la corona, especialment a Barcelona i a Saragossa Fruit del seu treball foren els Anales Molt en contacte amb l’arquebisbe de Tarragona, Antoni Agustí, aquest li revisà el text i influí en l’enfocament d’alguns episodis L’obra, en la seva estructura, imita els Annals de Tàcit, del qual Zurita era admirador El seu estil és de frases llargues, amb dades històriques abundoses i precises Dividida en 30 llibres, els 20 primers contenen la història de la corona…

Censor reial a Catalunya 1836 i censor de teatres des del 1853, el 1838 fou nomenat professor de declamació al Liceu Filharmònic-Dramàtic de Barcelona Amb un interès especial per la coherència històrica de decoració i vestuari i per l’expressió i la gesticulació adequades en les representacions teatrals, publicà un Tratado de declamación o arte dramático 1833, molt ampliat al Curso de declamación o arte dramático 1848, reed 1853 i 1865 Exercí la crítica teatral i, després de l’estrena de la seva comèdia El barón , el 1833, polemitzà sobre teatre amb Antoni de Gironella al Diario…

Professor de dret administratiu a la Universidad Complutense de Madrid i lletrat del Consell d’Estat, mantingué sòlides vinculacions amb la dreta ideològica i financera —director general adjunt de Banesto, president de l’Editorial Católica— abans d’ocupar càrrecs governamentals, en els quals fou un representant destacat d’aquests sectors durant la Transició Membre del Grupo Tácito 1973, amb el qual s’integrà a Unión de Centro Democrático  UCD, fou ministre de Justícia 1976-79, senador per designació reial 1977-79, diputat per Jaén 1979-82 i president del Congrés 1979-82 Quan ocupava aquest…

Fill de Carles IV i germà de Ferran VII Durant la Guerra del Francès residí a Valençay fins el 1814, que retornà a la península Ibèrica i fou nomenat general de brigada de carrabiners El 1823 començà a agrupar els elements absolutistes més radicals apostòlics , descontents de l’actitud moderada de Ferran VII després del Trienni Liberal, i tres anys després ja era cap visible d’aquesta fracció El 1830 reconegué la Pragmàtica Sanció , però la reacció dels seus partidaris determinà el govern d’obligar-lo a marxar a Portugal Mort Ferran VII, no reconegué Isabel II i llançà un…

Net de Lluís Bonifaç i Sastre , amb qui visqué i estudià, fill de Baltasar Bonifaç i Anglès Valls, Alt Camp 1709-47, escultor com aquests i pintor, i germà del també escultor Lluís Bonifaç i Massó Després s’establí a Tarragona, on l’any 1759 traçà els plans i els dibuixos del circ i de l’amfiteatre romans, que serviren de base per a estudis arqueològics posteriors Executà un gran nombre d’imatges i de retaules, entre d’altres, Sant Francesc de Paula , a Sant Martí de Maldà 1762 Sant Crist , per al Morell 1766 Ester i Abigail , per al cambril de la Misericòrdia, de Reus 1772, que…