Resultats de la cerca

Prové de l’acció dels sucs gàstrics dels cetacis sobre els cefalòpodes, aliment bàsic d’aquests animals Els seus principals constituents són el colesterol 80% i l'ambreïna Es fon pels volts de 60°C, és inflamable, evaporable quasi sense residu, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics És emprat en perfumeria com a fixador i com a tintura antigament fou utilitzat com a afrodisíac

La solució és 2 l ⁄π d la qual cosa porta a una possible avaluació probabilística del número π

Situació i presentació Limita amb els termes de Gualba E, Campins SE, Sant Celoni S, Santa Maria de Palautordera S, Sant Esteve de Palautordera SW, Sant Pere de Vilamajor W i Montseny NW-N Pel N limita també amb el municipi selvatà d’Arbúcies Una descripció del terme ens portaria a fer esment dels cimals més característics, entre els quals destaquen sobretot les Agudes 1703 m, el turó de l’Home 1706 m, on hi ha un observatori meteorològic creat per Eduard Fontserè el 1929, el Puig Sesolles 1689 m, fins fa poc ocupat per una important base militar de radar, que va convertir el lloc en una zona…

Situació i presentació El terme municipal de Vallfogona, de 38,78 km 2 , limita al N amb Sant Joan de les Abadesses, a l’E amb el municipi garrotxí de Riudaura, al S amb Vidrà, i a l’W amb Ripoll El territori comprèn la capçalera de la vall de la riera de Vallfogona, que neix a la font de Santa Magdalena de Cambrils, recull l’aigua de nombrosos torrents que davallen de les grans serres que emmarquen la vall i, després de córrer en direcció E-W, trenca, sota Sant Bernabé de les Tenes, en direcció SW i desemboca al Ter per l’esquerra, al límit del terme de Santa Maria de Besora amb l’antic de…

Presentació geogràfica Mapa de la comarca del Gironès amb les divisions de municipis i les principals vies de comunicació La zona de transició situada entre el mar i la muntanya que queda limitada al nord per la nova comarca del Pla de l’Estany, a l’est per la comarca del Baix Empordà, al sud per la comarca de la Selva i a l’oest per les comarques de la Garrotxa i la Selva, és part del territori que històricament ha estat designat amb el nom de Gironès Els límits d’aquesta comarca han anat canviant al llarg del temps, essent diversos els factors que influïren per engrandir-los o reduir-los…

Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…

Situació i presentació Es troba a l’extrem meridional del Baix Llobregat i al capdavall de la riba dreta del Llobregat A la sortida de l’estuari o vall fluvial, entre Sant Boi i Cornellà, els alluvions del riu han format un delta de gairebé 100 km 2 que s’estén de Montjuïc al massís de Garraf al centre d’aquest delta hi ha el municipi del Prat, que totalitza 31,17 km 2 A través del riu limita a llevant amb Barcelona Zona Franca, al nord amb l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà de Llobregat, i a ponent té Sant Boi de Llobregat i Viladecans El cantó de migdia és ocupat per la mar Terra d’…

Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una capella de planta…

El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir que va posar sota la protecció de Vallbona de les Monges El monestir és documentat a partir del 1195, moment en què era regit per Elisenda de Tàrrega, filla del fundador A causa de la manca d’aigua, el 1237 la comunitat, amb permís del papa Gregori IX, fou autoritzada a buscar un nou emplaçament Una part de la comunitat anà al nou monestir de Valldaura d’Olvan, al Berguedà, mentre es duia a terme la construcció del monestir de Vallsanta, al peu de la…

Per les seves dimensions 600 km de llargada, 75 d’amplada màxima i 34600 km 2 de superfície és el setè del món i el més gran d’Euràsia És situat a 500 m sobre el nivell del mar i, llevat en el delta del seu immissari, el Selenga, és voltat de muntanyes elevades i abruptes El nivell de l’aigua té una variació anual mitjana de 75 cm, amb un mínim per l’abril i un màxim pel setembre La profunditat és la més gran del món amb una mitjana de 700 m i un valor màxim de 1741 m Té com a tributaris més de 300 cursos d’aigua, la majoria torrents de les muntanyes circumdants, i, a més, el curs superior de…