Resultats de la cerca
Es mostren 10636 resultats
Bernardo Mozo de Rosales
Història
Política
Polític.
Absolutista, fou, segons sembla, l’autor del Manifiesto de los Persas , que encapçalà amb la seva signatura Anà a València a dur-lo a Ferran VII, que el premià amb el marquesat de Mataflorida El 1819 fou ministre de gràcia i justícia Destituït pels liberals 1820, s’exilià a França, on reuní recursos i, juntament amb Jaume Creus i Martí i el baró d’Eroles, s’apoderà de la Seu d’Urgell 1822 i hi creà la regència d’Urgell Es posà en contacte amb els membres de la Santa Aliança, reunits al congrés de Verona, i demanà llur intervenció per a restablir l’absolutisme En caure la Seu d’…
Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
Portada del primer volum de la primera edició de la Historia crítica (civil y eclesiástica) de Cataluña
© Fototeca.cat
La més important de les obres historiogràfiques d’Antoni de Bofarull i de Brocà.
Intent de síntesi del cabal d’investigacions que sobre la història catalana hom havia anat acumulant des de la publicació dels Anales de Cataluña de Feliu de la Penya 1709, per obra de tres o quatre generacions d’erudits, des de Caresmar i els germans Finestres fins a Pròsper de Bofarull, Piferrer i el canonge Ripoll, completant-lo amb recerques pròpies, especialment a l’Arxiu Reial de Barcelona L’obra aparegué en 1876-78 i, a despit del seu llenguatge inadequat i confús, constitueix una fita important Arriba fins a la invasió napoleònica i dedica un gran espai a l’estudi de les institucions…
Guas
Arquitectura
Família d’arquitectes i escultors, d’origen bretó, actius a Castella a mitjan s XV.
Hi destaquen Pedro Guas i el seu fill Juan Guas mort el 1496, que treballaren junts 1453-59 en la portalada dels lleons de la catedral de Toledo El segon, notable representant de l’estil isabelí i l’obra del qual és una síntesi d’influències del gòtic flamíger i del mudèjar, treballà en la portalada principal de la catedral d’Àvila 1461-63, en la capella major del monestir del Parral 1472 i, a Segòvia, en el claustre de la catedral 1472 i en la capella de San Miguel 1483 El 1483 mateix executà el rerecor de la catedral de Toledo i l’any següent succeí el mestre major de l’obra Dirigí, a…
criptografia
Escriptura i paleografia
Art d’escriure en caràcters secrets.
Hi ha tres sistemes bàsics d’escriptures secretes les invisibles , fetes amb tintes simpàtiques, les convencionals , basades en l’ús d’elements convinguts que produeixen un efecte diferent de la comunicació real del text, i les xifrades , basades en la transposició de lletres, síllabes o qualssevol elements del text, o bé en llur substitució per altres, segons unes equivalències expressades en una taula o clau xifra Coneguda des de l’antiguitat, l’escriptura xifrada assolí una gran importància durant l’edat mitjana Als Països Catalans fou utilitzada des del s XIV en la correspondència…
paremiògraf | paremiògrafa
Literatura
Persona que recull proverbis.
Bé que el terme apareix a l’edat d’Adrià, hom creu que diversos reculls de proverbis foren fets a Grècia vers la fi del s IV aC els anomenats proverbis de Menandre i constituïren objecte d’estudi per a Aristòtil Després seguiren els gramàtics, altres filòsofs i erudits, els quals, amb els reculls de Zenobi, els Proverbis Alexandrins del Pseudo-Plutarc, etc , formaren el Corpus paroemiographorum , base de la tradició medieval Els lexicògrafs de l’últim període de la cultura bizantina Gregori de Xipre, Màximos Planudes, etc adaptaren els proverbis a l’exegesi teològica, canviant el vers o…
Manuel Bonmatí i Romaguera
Periodisme
Periodista, banquer i polític.
Començà la carrera de farmàcia, que abandonà L’any 1932 va obtenir el títol de corredor de comerç, professió que exercí fins a la jubilació 1978 Regidor de l’Ajuntament per la Lliga Regionalista, fou primer tinent d’alcalde i després alcalde durant la República Destacat periodista a la premsa local, fou articulista del Diari de Girona , que arribà a dirigir Posteriorment, quan el 1943 la capçalera canvià amb el nom de Los Sitios , fou cronista d’economia amb el pseudònim de Tácito i d’esports amb el de Gol Collaborà també a El Correo Catalán President de l’Associació de Premsa…
Richard F. Heck

Richard F. Heck
© University of Delaware
Química
Químic nord-americà.
Graduat 1952 i doctorat 1954 a la Universitat de Califòrnia, Los Angeles, feu un postdoctorat a l’Escola Superior Tècnica Confederal ETH de Zuric, on fou deixeble de Vladimir Prelog En tornar als Estats Units 1956, treballà a l’empresa química Hercules fins el 1971, que s’incorporà a la Universitat de Delaware, on romangué fins a la jubilació 1989 La seva aportació principal és la síntesi coneguda com reacció de Heck també anomenada reacció de Mizoroki-Heck, en la qual un halur insaturat que reacciona amb un alquè en presència d’un catalitzador de palladi resulta en un alquè…
Monte Hellman
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Després d’estudiar a la universitat de Califòrnia de Los Angeles, collaborà amb Roger Corman , el qual produí alguns dels seus primers films Debutà el 1959 amb Beast from Haunted Cave , al qual seguiren Flight to Fury 1964, Back Door to Hell 1964 els westerns protagonitzats per Jack Nicholson Ride in the Whirlwind 1965 i The Shooting 1967, que li donaren una gran projecció, Two-Lane Blacktop 1971, Cockfighter 1974, The Greatest 1977, China 9, Liberty 37 1978, Iguana 1988, Silent Night, Deadly Night 3 Better Watch Out 1989, Road to Nowhere 2010 i el curt Vive l'amour 2013 Un…
Michael Connelly
Literatura
Escriptor nord-americà.
Estudià periodisme a la Universitat de Florida, on es graduà el 1980, i posteriorment treballà en diversos diaris d’aquest estat El 1986, arran de la publicació d’un article nominat per als premis Pulitzer, passà a collaborar a Los Angeles Times , on cobrí la informació sobre delinqüència i criminalitat El 1992 publicà la primera novella The Black Echo , guardonada amb el premi Edgar Allan Poe de misteri, a partir de la qual n'escriví tota una sèrie protagonitzada pel detectiu Hieronymus Harry Bosch The Concrete Blonde 1994, Angels Flight 1999, Lost Light 2003, The Overlook 2007…
grup d’afinitat anarquista
Política
Sociologia
Nucli bàsic de l’organització dels anarquistes espanyols.
Aquests s’agruparen des del començament per raons d’afinitat i no en funció de criteris geogràfics, de relació en el treball, etc Es reuniren sovint entorn de la publicació d’un periòdic, expressió pública de llur existència així el grup d’"El Productor”, 1887-93 o també el de “La Revista Blanca”, etc, però també hi hagué grups marcadament clandestins, especialment a partir del període del pistolerisme el més dinàmic i conegut fou el compost per Durruti, Ascaso, Jover, García Oliver, etc, que adoptà successivament les denominacions de Los Solidarios i Nosotros Altres grups…