Resultats de la cerca

Inicià els estudis de cant a disset anys, amb I Linden Després d’haver viscut a Finlàndia durant un temps, tornà a Suècia el 1961 per reprendre la seva formació, que finalment acabà a Londres, on debutà el 1966 Posteriorment efectuà diverses gires pels països escandinaus i Alemanya, mentre realitzava les seves primeres gravacions radiofòniques El 1968 debutà als EUA Aviat s’imposà com una especialista en JS Bach, de qui es convertí en intèrpret de referència Entre el 1970 i el 1971 feu una extensa gira que la dugué als EUA, el Canadà, l’URSS, Austràlia i Israel Ha centrat el seu…

Especialista en cirurgia ortopèdica, participà com a regatista en les proves de la classe finn de vela dels Jocs Olímpics de Mèxic del 1968, Munic del 1972 i Mont-real del 1976, i es proclamà campió del món en una ocasió També practicà el rugbi, i formà part deu vegades de la selecció nacional belga El 1989 fou elegit president del Comitè Olímpic belga Membre del COI des del 1991, posteriorment fou president de la Comissió Mèdica de la Federació Internacional de Vela El 1998 s’incorporà al comitè executiu del COI Responsable de la Comissió de Coordinació dels Jocs de Sydney 2000 i dels Jocs d…

De jove es traslladà amb la seva família de Java a Holanda, país on estudià sociologia i psicologia Parallelament rebé lliçons de cant de T Van Willingen i el 1959 guanyà el primer premi del Concurs Vocal de Hertogenbosch També fou guardonat en concursos de cant a Brusselles 1959 i Munic 1964 Especialitzat en la interpretació de música sacra i d’oratoris, ha desenvolupat una brillant carrera arreu d’Europa, els Estats Units i el Canadà i ha estat sollicitat en més d’una ocasió per directors com N Harnoncourt Són especialment destacables les seves interpretacions de l’obra sacra de JS …

Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67  Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…

Estudià violí amb el seu pare i amb Ljerko Spiller A disset anys es traslladà a Europa, on el 1955 fou guardonat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica A Brusselles conegué Yehudi Menuhin, de qui fou deixeble i el qual l’introduí en el circuit internacional Feu una carrera internacional com a solista amb les orquestres més importants del món, amb gires per Europa, els Estats Units, la Xina, el Japó i la Unió Soviètica Collaborà amb Nadia Boulanger, Pau Casals i Gaspar Cassadó El 1955 fou nomenat director de l’Accademia Nazionale di Musica de Camera de Roma, càrrec que deixà el 1977 en posar-se…

Començà els estudis de violí amb el seu pare i els continuà amb Samuel Applebaum Fou deixeble d’Ivan Gallimian a la Juilliard School i durant tres anys es perfeccionà amb Yaša Heifetz L’any 1953 guanyà la Music Education League Competition i debutà amb la Little Orchestra Society a Nova York A partir d’aquell moment inicià la seva carrera com a solista i feu diverses gires, primer pels Estats Units i després per Europa, l’Amèrica del Sud i el Japó L’any 1956 es presentà al Carnegie Hall Fou professor de la universitat de yale i de l’Eastman School of Music de Rochester Amb Yaša Heifetz…

Estudià a Munic amb el tenor R Laubenthal, de qui adoptà el nom Debutà el 1967 com a Don Ottavio, de Don Giovanni , al Festival Mozart de Würzburg Entre el 1967 i el 1973 fou membre de la companyia de l’Òpera de Stuttgart, i a partir del 1973, de la Deutsche Oper de Berlín Posteriorment cantà en diverses òperes de WA Mozart al Festival Internacional d’Art Líric dde Provença, al Festival de Salzburg i al Festival de Glyndebourne, entre d’altres També ha interpretat papers wagnerians al Festival de Bayreuth, on es presentà per primera vegada el 1970, i el 1978 actuà en òperes d’A Berg i de HW…

Vida Rebé les primeres lliçons de música del seu pare A tretze anys entrà al Gymnasium Poeticum de Ratisbona, on restà durant vuit anys En aquest temps simultaniejà l’estudi de la música antiga, especialment les obres d’A Raselius, amb l, probablement sota la supervisió de l’organista A Gradenthaler, i les humanitats El 1654 es traslladà a Leipzig, on impartí classes de música i cantà com a baix en cors eclesiàstics, demostrant gran talent com a solista Nomenat cantor de la Thomaskirche el 1657, elevà a la màxima categoria artística i intellectual l’activitat musical de Leipzig Li succeïren…

A la partitura, s’indica al començament de la peça o el fragment que la utilitza Com en el cas dels instruments transpositors intrument  transpositor , i a excepció de la guitarra, les notes escrites a la partitura corresponen a les posicions dels dits sobre el batedor —d’acord amb l' accordatura habitual— i no als sons que, efectivament, es produiran en ser tocades En la Suite núm 5 per a violoncel sol, en do m, BWV 1011, JS Bach emprà la scordatura do 1 -sol 1 -re 2 -sol 2 en lloc de l’afinació habitual del violoncel do 1 -sol 1 -re 2 -la 2 La corda més aguda de l’instrument…

Estudià al Conservatori de Tolosa i posteriorment al de París, on es diplomà amb un primer premi el 1927 Fou membre del Quartet Krettly entre el 1929 i el 1935 L’any 1931 es presentà als Concerts Colonne, i el 1937 obtingué el primer premi del Concurs de Viena Les seves gires internacionals com a solista el portaren als Estats Units, Mèxic, la Unió Soviètica i l’Orient El 1949 fou nomenat professor del Conservatori de París Des del 1954 participà anualment en els cursos d’estiu de l’Acadèmia Musical Chigiana de Siena, i des del 1967, en la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold De la seva…