Resultats de la cerca
Es mostren 8111 resultats
Taurino Mariano Losa España
Botànica
Botànic.
Deixeble de Carlos Pau i collaborador de Germà Sennen i de Pius Font i Quer, a partir del 1942 ocupà la càtedra de botànica de la facultat de farmàcia de Barcelona Publicà nombroses notes sobre la flora del Principat, Andorra i Castella i també s’interessà per la micologia
Francisco Delicado
Literatura
Escriptor castellà.
Deixeble de Nebrija, fou corrector d’obres en castellà a Venècia i a Roma, d’on fugí el 1527 després del saqueig de la ciutat, esdeveniment que explica en la novella Retrato de la loçana andaluza Venècia 1528, d’inusitada llibertat en l’expressió Dins la línia dels continuadors de La Celestina , és ja, però, una obra plenament renaixentista Des del punt de vista lingüístic és una mostra important d’influències catalanes i italianes
Gregorio Martínez Sierra

Gregorio Martínez Sierra
© Fototeca.cat
Literatura
Escriptor castellà.
Autor de poesia i novella Tú eres la paz , 1907 El amor catedrático , 1907 i teatre Canción de cuna , 1911 Don Juan de España , 1921 dramàtic i superficial, dirigí l’editorial Renacimiento i fou un dels principals promotors i directors teatrals hispànics estrenà en castellà obres de BBShaw, Pirandello, etc Traduí Maeterlinck i Rusiñol, amb el qual havia collaborat en la redacció d' Els savis de Vilatrista 1907 i Aucells de pas 1908
Ava de Ribagorça
Història
Comtessa de Castella.
Era la filla dels comtes Ramon II i Garsenda de Ribagorça Es casà amb el comte Garcia Fernàndez de Castella abans del 971
Diego de Gumiel
Disseny i arts gràfiques
Edició
Nom amb què fou conegut l’impressor castellà fill d’Alfonso González.
Treballà a Barcelona del 1494 al 1501, associat amb Juan de Valdés El 1496 es casà amb Pasquala Carner D’entre la seva producció barcelonina figura l’acabament 1497 de la impressió de Tirant lo Blanc , iniciada per l’impressor Pere Miquel El 1495 imprimí un saltiri a Girona Es traslladà el 1502 a Valladolid, on treballà fins el 1513 hi publicà, entre altres, les versions castellanes de la Història de Josep, de Joan Roís de Corella 1507, i del Tirant 1511 Del 1513 al 1517 s’establí a València, on almenys des del 1515 estigué molt vinculat a Antonio de Proaza i inicià la impressió d’una sèrie d…
Froilán Díaz
Cristianisme
Dominicà castellà.
Ensenyà a la Universitat d’Alcalá i fou confessor del rei Carles II Escampà 1699 la idea que el rei estava embruixat per obra de la reina Perseguit per la inquisició, tribunal del qual era membre, fugí a Roma, on fou detingut per l’ambaixador de la corona de Castella Processat després de la mort de Carles II, fou declarat innocent sota la influència de Felip V 1704 El seu procés fou publicat en 1787-88
Francisco de Rioja
Literatura
Poeta castellà.
És la figura més important de l’escola poètica sevillana contemporània de Góngora, però no fidel seguidora del seu estil Fou bibliotecari de Felip IV, cronista de Castella i amic i protegit del comte duc d’Olivares Es caracteritza per la seva elegància de llenguatge i exquisida sensibilitat Són particularment remarcables els poemes on canta els temes barrocs de la melangia i el desengany, com les silves A la rosa, Al clavel , etc, i els seus excellents sonets morals
Gaspar Méndez de Haro-Guzmán y de Aragón-Cardona-Córdoba
Història
Política
Polític castellà.
Era fill de Luis Méndez de Haro i besnebot del comte duc d’Olivares Marquès del Carpio i d’Eliche Hom li atribuí el propòsit de volar el palau del Buen Retiro 1662 i fou desterrat Readmès a la cort, fou plenipotenciari de Carles II de Castella a la signatura de la pau amb Portugal 1668 Fou ambaixador a Roma i virrei de Nàpols 1683-87, on reprimí eficaçment el bandolerisme i féu una reforma monetària beneficiosa
Anna d’Àustria
Història
Reina de Castella.
Quarta muller de Felip II de Castella i mare de Felip III Era filla de l’emperador Maximilià II i de Maria, germana de Felip II
Juan Antonio Díaz Merino
Cristianisme
Religiós dominicà, bisbe de Menorca (1831-44).
Fou secretari del seu oncle Custodio Merino, bisbe de Cartagena de Indias 1809 Novament a Castella, escriví una Impugnación de los diálogos argelinos , que no gosà publicar, i collaborà en la Biblioteca de la Religión des del 1826 Nomenat bisbe, hagué d’exiliar-se el 1837 per haver-se negat a jurar la constitució
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina