Resultats de la cerca

Jerusalem, que havia collaborat amb Egipte, enemic de Babilònia, caigué en mans de Nabucodonosor el 597 aC i l’any següent foren deportats a Babilònia els prínceps i una gran part del poble hebreu El 587 Jerusalem, que s’havia revoltat, tornà a caure i es produí una nova deportació en massa El 538 aC Ciros permeté el retorn als exiliats, però només un petit nombre tornaren a la terra d’origen i la majoria continuaren a Babilònia, tot mantenint la cultura hebrea

Un equip d’arqueòlegs desenterra una gran estàtua d’una alçària de més de 18 m Les excavacions van començar el 2012 a l’antiga ciutat d’Heliòpolis, destruïda durant el període grecoromà Inicialment es creu que la troballa és una representació del faraó Ramsès II, però posteriorment s’identifica com Psamtek I, que va regnar entre els anys 664 i 610 aC Segons els experts, és una de les troballes arqueològiques de l’antic Egipte més importants dels darrers anys

El pelatge és de colors blancs i bruns, daurats o rogencs És molt apte per a terrenys desèrtics i té una gran resistència a les temperatures extremes i a la manca d’aliment i d’aigua Prové dels individus salvatges que habitaven antigament l’Orient Pròxim i l’Orient Mitjà Actualment es troba a l’Aràbia, a Egipte i en algunes regions africanes Ha estat introduït en diversos països sud de la península Ibèrica i Canàries, Itàlia, Madagascar, Amèrica del Sud i Austràlia

Entre els seus membres es destaquen els quatre cònsols homònims Marc Emili Lèpid, el primer, ostentà el consolat el 232 aC El segon, ultra exercir com a cònsol 187 i 175 aC, conquerí la Ligúria i actuà d’ambaixador a Egipte El tercer intervingué, sense gaire fortuna, en les guerres de Numància I el quart, cònsol el 78 aC, fou pare del triumvir i intentà d’enderrocar la constitució de Sulla, a la mort del dictador Tanmateix, hagué d’exiliar-se a Sardenya

Comptant amb un ajut de la Sociedad Geográfica de Madrid, el 1881 sortí de Suez Egipte cap al port de Mitsiwa, a la Mar Roja s’endinsà a Etiòpia, on fou rebut pel Negus, i explorà la conca del riu Abbai i, alhora, trobà la tomba de Cristòbal de Gama, fill de Vasco de Gama, assassinat prop de la ciutat de Gonder el 1452 Fou un dels primers viatgers europeus que visità amb ànim científic la conca del Nil Blau

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

El primer ballet que decorà fou Una nit d’Egipte , amb coreografia de Fokin, estrenat al Teatre Maria de Petesburg el 1908 Després s’incorporà als Ballets Russos de Diaghilev i executà, entre d’altres, les decoracions i els figurins de l' Oiseau de feu i Shéhérazade 1910, Le Spectre de la rose 1911, L’après-midi d’un faune , Daphnis et Chlóe , Thamar i Papillons 1912, Jeux 1913 i La belle au bois dormant 1921 Esceneografia per Shéhérazade , de Leon Bakst ©

Continuà la guerra contra Rússia i Àustria pèrdues de Bucarest, Belgrad i Bendery, amb qui, fracassada la seva aliança amb Suècia, hagué de pactar Sistovo, 1791 Iaşi, 1792 Aliat amb la Gran Bretanya, declarà la guerra a Napoleó Bonaparte per la seva invasió d’Egipte Malgrat que intentà el millorament de les condicions de vida del país, s’insurgí Sèrbia, els wahhabites prengueren la Meca i una revolta dels geníssers el destronà morí poc després a mans del seu successor, Mustafà IV

D’una família de la petita noblesa, acompanyà Bonaparte a les campanyes d’Itàlia es distingí a Marengo i d’Egipte Fou governador de Dalmàcia i duc de Ragusa 1808 Ascendit a mariscal 1809, succeí Masséna a Portugal 1811, però fou derrotat per Wellington en la batalla de Los Arapiles 1812 El 29 de març de 1814 signà la capitulació d’Essonne, que impossibilità qualsevol resistència de Napoleó La revolució del 1830, que enderrocà Carles X, l’obligà a exiliar-se a Itàlia

De família alemanya, fou educat a Egipte, on conegué el Séfer ha-Zohar i adoptà la càbala Establert a Safed 1570, tingué nombrosos deixebles, entre els quals Ḥayyim Vital, el principal divulgador de la seva doctrina Lúria elaborà un sistema místic eminentment visionari, però encaminat a la seva aplicació pràctica i inspirat, en bona part, per Yosef Alcastell de Xàtiva Malgrat que hom li atribueix tres himnes dedicats als tres àpats del sàbat, sembla que únicament escriví un comentari parcial al Zohar