Resultats de la cerca

Fou creat per Felip II 1582 després d’incorporar Portugal a la corona 1580 Fou organitzat 1586 amb un president, sis consellers i dos secretaris, representatius dels tres estaments portuguesos El 1611 fou substituït per una junta de govern, amb no tantes facultats com el consell Felip IV el restablí el 1658, quan s’havia consumat la separació de Portugal, com a instrument de penetració en aquest regne, però Carles II el suprimí definitivament el 1688 en reconèixer la independència portuguesa

Subordinat del duc de Berwick durant la invasió del Principat per part de l’exèrcit francès mandatari de la Quàdruple Aliança contra Felip V, inicià la penetració per la Vall d’Aran 1719 i n'esdevingué governador Ocupà el Pallars fins al Montsec amb la collaboració de Carrasclet i entrà a la Seu d’Urgell, on anuncià la restauració de les llibertats catalanes abolides per Felip V Les forces filipistes obligaren els francesos a retirar-se al principi del 1720

Fill i sucessor de Balduí IV d’Hainaut i d’Alícia de Namur, esdevingué 1191 comte de Flandes pel seu casament amb la comtessa Margarida I, hereva del seu germà Felip I, malgrat l’oposició de Felip II August de França que l’obligà a renunciar a l’Artois i al Vermandois per l’acord de Péronne 1192 Reconegut hereu pel seu oncle Enric, comte de Namur, obtingué de l’emperador l’erecció 1188 en favor seu del marquesat de Namur

Fou regent del Consell d’Aragó a Madrid El comte duc d’Olivares l’envià a Barcelona 1625 a proposar als catalans el seu projecte de la Unió d’Armes Fracassada la gestió, assistí a les corts catalanes del 1626 i, quan Felip IV les abandonà, fou encarregat de mantenir-les, sense èxit Malgrat la seva actitud proreial, desaconsellà vivament la separació del Principat dels comtats de Rosselló i de Cerdanya que Felip IV considerava com a mitjà per a debilitar els catalans

El comtat fou creat el 1082 i unit a la corona francesa per Felip II August el 1219 Lluís IX el donà al seu cinquè fill, Pere, i, en morir 1285, Felip III el tornà a donar al seu fill Carles I mort el 1325, comte de Valois, titulat “rei d’Aragó” Al seu besnet Joan I de Valois mort el 1415 li fou atorgat aquell feu convertit en ducat d’Alençon el 1414, i el fill d’aquest, Joan II mort el 1476, fou un dels primers collaboradors de Joana d’Arc, amb la qual assetjà infructuosament París 1429 En morir 1525 el seu net, Carles IV, comte d’Armanyac, marit de Margarida de…

Era ciutadà honrat de Barcelona Fou membre del Consell de Cent i diputat reial de la generalitat 1629-32 El 1634 es destacà en activitats de protesta per l’afer dels quints reclamats per Felip IV a la ciutat de Barcelona Fou novament diputat reial de la generalitat del 1638 al 1641, elegit juntament amb Pau Claris i Francesc de Tamarit El 1640 intentà d’assegurar la fidelitat de Tortosa a la lluita contra Felip IV, sense assolir-ho cooperà a organitzar la defensa contra la invasió castellana i, pel gener del 1641, la defensa de Barcelona El 1643 fou elegit síndic de…

Es casà el 1536, amb Alessandro de Mèdici, duc de Florència, i, en segones noces 1539, amb Octavi Farnese Octavi I de Parma, motiu pel qual és sovint anomenada Margarida de Parma Escollida pel seu germà Felip II com a governadora dels Països Baixos 1559-67, cercà la collaboració dels elements moderats de la noblesa flamenca, a través del consell d’estat, i sovint es féu portaveu de les seves aspiracions davant el sobirà La pressió dels elements radicals sobre els caps moderats Orange, Egmont, Horn accentuà les reivindicacions autonomistes i religioses d’aquests, a les quals…

Fill i successor de Carles V Menor d’edat, el govern fou dominat pels seus oncles, els ducs Lluís I d’Anjou, Felip l’Ardit de Borgonya, Joan de Berry i Lluís II de Borbó, els quals utilitzaven els recursos del país en benefici propi El 1388 assumí personalment el govern el 1392 sofrí el primer atac de follia, malaltia que s’agreujà malgrat èpoques de remissió, i el poder passà de nou als oncles del sobirà, entre els quals s’imposà Felip I l’Ardit Les topades entre els interessos encontrats de Lluís d’Orleans, germà de CarlesVI, i dels ducs de Borgonya…

La seva finalitat fou d’assegurar el manteniment dels tractats d’Utrecht 1713 i de Rastatt 1714 Uns anys després, davant la política de Felip V d’Espanya a la Mediterrània conquesta de Sardenya, agost de 1717, i de Sicília, juliol de 1718, Àustria s’uní al grup, i es formà la Quàdruple Aliança 28 d’agost de 1718 Les clàusules dels acords preveien el renunciament de Carles VI als regnes hispànics el pas de Sicília a Àustria i de Sardenya a Savoia el reconeixement de l’infant Carles com a successor dels ducats de Parma i de Plasència i del gran ducat de Toscana i fins i tot el…

Entrà a l’orde dels agustins descalços Ocupà diversos càrrecs, com els d’examinador sinodal, qualificador de la suprema inquisició, predicador de Felip IV i cronista del Regne d’Aragó El 1634 fou elegit vicari general per la seva congregació Pocs anys després, el rei el presentà per al bisbat de Solsona En plena crisi política, ocasionada per la guerra a Catalunya, fou desterrat pel govern francès, i passà a ocupar la seu episcopal de Lleida tan bon punt fou conquerida aquesta ciutat per les armes de Felip IV la mort el va sobtar a Fonts mentre hi feia la visita…