Resultats de la cerca

Emigrà a l’Argentina el 1901 Entre el 1903 i el 1911 participà en diverses competicions motociclistes i automobilístiques El 1912 retornà a Europa interessat per l’aviació i fou alumne de Robert Morane a l’escola d’aviació d’Issy-les-Moulineaux 1913 Guanyà la primera Copa Montañesa de Aviación 1914, un premi d’acrobàcia a Cuba 1914 i fou professor de l’Escuela Nacional de Pilotos de Getafe 1915 Al principi del 1916 fou contractat per l’empresa d’aviació catalana Pujol i Comabella Fou professor i primer director de l’Escola Catalana d’Aviació El 2 de juliol de 1916 realitzà el primer vol de la…

Formà part del primer equip del Futbol Club Barcelona la temporada 1945-46 Procedia del Màlaga, on jugà tres temporades Després del Barça fitxà pel Gimnàstic de Tarragona, amb el qual ascendí a primera en l’edició 1946-47 Continuà amb el Nàstic durant una temporada més a la màxima categoria, on fou segon màxim golejador amb 20 gols, xifra compartida amb el barcelonista César i el jugador de l’Atlético de Madrid Vidal Posteriorment jugà amb el Valladolid, el Sant Andreu i l’Europa Disputà un partit amb la selecció catalana 1948, en el qual marcà 2 gols

Dissenyà el David, autocicle de fabricació nacional, que debutà el 5 d’abril de 1913 en la II Prova de Regularitat i Turisme i que, pilotat pel mateix Armangué, aconseguí la medalla de plata El 1916 fou el guanyador de la I Volta a Catalunya Motociclista en la categoria d’autocicles El 1917 guanyà la V Pujada als Brucs en la categoria turisme Morí el mateix any en un accident d’aviació El Reial Moto Club de Catalunya organitzà el I Trofeu Armangué d’autocicles en memòria seva Fou germà del pilot Frederic Armangué Feliu i del waterpolista Manel Armangué Feliu, i cosí del pilot Lluís Armangué…

Fou membre de la Lliga de Catalunya Collaborà a “La Renaixença” i publicà l’estudi L’agricultura en lo pla del Llobregat 1888, Lo sanejament del Baix Llobregat 1890 i el quadre de costums Record d’un escolà 1888

De molt petit es traslladà a Barcelona, on es formà de manera autodidàctica Afeccionat al periodisme, ingressà, el 1931, al diari El Mundo Deportivo i després a El Noticiero Universal com a crític de cinema Posteriorment, el 1946, passà a collaborar a La Vanguardia , que, després de confiar-li treballs de crítica literària i de teatre, el 1955 el destacà com a corresponsal a Nova York, des d’on fins el 1981 collaborà també a la revista Destino de Barcelona i al diari ABC de Madrid A Nova York tingué contactes freqüents amb grups d’exiliats espanyols i una especial amistat amb el periodista i…

Organitzada pel Reial Club de Golf el Prat, durant els anys seixanta fou considerada una de les proves més rellevants del calendari golfístic estatal Fins el 1997 es feu a les installacions que el club tenia al Prat de Llobregat Es disputa entre tres i quatre dies en l’especialitat joc per cops, a la qual segueix una sèrie eliminatòria És la segona prova del calendari espanyol puntuable per als rànquings d’Espanya absoluts, júnior i sub-18 També ha estat puntuable per al rànquing mundial En unes quantes ocasions l’actuació dels seus participants s’ha tingut en compte…

Fundat el 1912 per Eusebi Güell amb el nom de Barcelona Golf Club, era conegut popularment com el Golf de Pedralbes Tenia un camp de 9 forats, 3 dels quals de par 4 i la resta de par 3, i els greens eren de sorra Fou clausurat el 1954 a causa del creixement urbanístic de la ciutat, que comportà l’obertura d’un nou tram de la Diagonal i la construcció del nou campus de la Universitat de Barcelona El 1956 inicià l’activitat el Reial Club de Golf El Prat, successor del club barceloní, en un nou camp de 18 forats situat al Prat de Llobregat

La integraren figures del catalanisme tradicional, com Ramon d’Abadal, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Duran i Ventosa, Francesc Cambó, Enric Prat de la Riba o Narcís Verdaguer i Callís, i elements possibilistes, més liberals, com Jaume Carner, Ildefons Sunyol o Joaquim Casas i Carbó Acceptà com a programa polític el de les bases de Manresa del 1892, definint el catalanisme no pas com un partit polític, sinó com una causa patriòtica oberta a tots els catalans El presidí Narcís Verdaguer i Callís, amb Jaume Carner de vicepresident i Enric Prat…

Fou notari de Moià i diputat liberal per Catalunya a la legislatura de 1822-23 Fou redactor del Diario de las Cortes S’exilià a Anglaterra el 1823 i s’establí a Knaresborough, des d’on supervisà la qualitat de la llengua de la traducció al català del Nou Testament que  Josep-Melcior Prat  inicià el 1831, amb la collaboració d’Antoni Puig i Blanch Tornà a Barcelona el 1833, on collaborà amb Prat en el govern civil i en les iniciatives de promoció de l’educació pública Evolucionà cap a posicions moderades i prengué partit contra la radicalització de la Jamància 1843…

Els tripulants de cabina de l’aerolínia Ryanair d’Espanya, Portugal i Bèlgica comencen una vaga  per als dies 25 i 26 en protesta per les condicions laborals que afecta el 12% dels vols El dia abans 24 de juliol els sindicats desconvoquen la vaga del personal de terra d’Iberia a l’aeroport del Prat els dies 27 i 28 de juliol i 3 i 4 d’agost per continuar negociant El mateix dia 25 comença una vaga de 48 hores dels taxistes a l’Àrea Metropolitana de Barcelona que afecta especialment el Prat El collectiu protesta contra la suspensió del Tribunal Superior de Justícia de…