Resultats de la cerca

Orfe des dels 12 anys, el 1957 es traslladà a l’Havana, i treballà amb les principals formacions cubanes, entre les quals Ritmo Oriental, l’orquestra de Benny Moré, i durant molts anys en la de Pacho Alonso El 1991 abandonà totalment el món de la música per motius personals, però el 1997 acceptà participar en l’enregistrament dels discos Toda Cuba Le Gusta i sobretot, Buena Vista Social Club , una iniciativa del productor nord-americà Ry Cooder, que revifà la trajectòria d’alguns dels músics més rellevants dels gèneres tradicionals cubans del son i la trova El disc, que rebé un premi Grammy…

Fill d’ Eduardo Frei Montalva , participà en l’oposició democratacristiana a la dictadura d’ Augusto Pinochet 1973-89, el 1993 guanyà les eleccions presidencials per la coalició Concertación de Partidos por la Democracia i succeí en el càrrec el també democratacristià Patricio Aylwin Les mesures liberalitzadores impulsades durant el seu mandat acceleraren el creixement econòmic i, en el pla polític, intentà distanciar la seva gestió de les demandes de revisió de la dictadura militar En deixar la presidència de Xile, el març del 2000, assumí el càrrec de senador vitalici El gener del 2010, al…

S’installà amb la seva família a Barcelona el 1898 Llicenciat a Barcelona 1917 i doctorat a Madrid 1923, fou cap de la secció de psicologia 1919 i director 1927 de l’Institut d’Orientació Professional de Barcelona 1919 i, amb Strauss i Moragas, fundador del Centre d’Observació Psicològica Infantil La Sageta El 1933 exercí com a professor de psiquiatria de la Universitat Autònoma de Barcelona i n’ocupà la primera càtedra de psiquiatria Fins el 1939 fou cap de l’Institut Psicotècnic de Barcelona 1931, director de l’Institut Frenopàtic Pere Mata de Reus 1935 i del manicomi de Sant Boi 1936-39…

Iniciat en el món musical a través de l’aprenentatge del violoncel i el piano, es formà després d’abandonar els estudis de medicina amb els compositors Carlos Botto i Gustavo Becerra D’inclinacions polítiques progressistes, ha estat implicat en diversos esdeveniments de caràcter polític en contra dels règims repressius que s’han esdevingut a Xile durant la segona meitat del segle XX La seva obra mostra explícitament aquest compromís Cantates com América insurrecta 1962 i La tierra combatiente 1965 constitueixen un intent de vincular les posicions avantguardistes musicals amb la reivindicació…

Estudià composició amb el mestre Juan Orrego-Salas i amb Gustavo Becerra Posteriorment continuà perfeccionant els seus estudis al Centro de Altos Estudios Musicales, fundat a Buenos Aires per Alberto Ginastera amb el finançament de la Fundació Rockefeller, i també a l’Instituto Di Tella Inicià la seva presència creativa a Xile a la dècada del 1960 al costat de Sergio Ortega, on rebé la influència del dodecatonisme Les seves obres més destacades són Suite Sine Nomine , per a piano 1962, dues sonates per a piano 1963 i 1965, La Ausencia , cicle de cançons 1962, El Hombre Acecha i Los Refranes…

Amb el seu primer llargmetratge, Tesis 1996, aconseguí quatre premis Goya Posteriorment ha dirigit Abre los ojos 1997, premiada amb un Goya, The Others 2001, pellícula protagonitzada per Nicole Kidman i produïda per Tom Cruise, i Mar adentro 2004, retrat del tetraplègic Ramón Sampedro i la seva opció pel suïcidi assistit, que guanyà 14 premis Goya i l’Oscar al millor film de parla no anglesa El 2009 estrenà Ágora , film històric que el 2010 guanyà set premis Goya Posteriorment ha dirigit  Regression 2015 i  Mientras dure la guerra 2019 i la sèrie de televisió  La Fortuna 2021

Fou el primer indret de Catalunya on s’esquià 1908 La construcció de la carretera permeté bastir l’estació, que arribà a tenir 9 pistes, amb uns 8 km esquiables, i 5 remuntadors, amb una cota màxima de 2050 m i una mínima de 1850 m Diversos problemes financers i l’escassetat de neu en determinaren el tancament a principis del segle XXI El 2010 es va reobrir com a parc de neu i en l’actualitat s’hi organitzen activitats de raquetes de neu, esquí nòrdic i trineus de gossos

Mort Companys 1940, catalans exiliats a Londres continuaren amb el mateix nom la tasca, atès que l’ocupació nazi a França n'havia dispersat els consellers El nou president fou Carles Pi i Sunyer, el secretari, JMBatista i Roca, i els vocals, Josep Trueta, Ramon Perera i Fermí Vergés Quatre anys més tard el Consell s’amplià amb representants dels catalans d’Amèrica, on es constituí una delegació, presidida per Josep Carner, president Manuel Serra i Moret, vicepresident i Salvador Armendares, Baltasar Samper, Ferran Zulueta, Hipòlit Nadal i Mallol, Joan de Garganta, Antoni Trias i Pujol, …