Resultats de la cerca
Es mostren 1948 resultats
Club Lleidatà de Boxa
Boxa
Club de boxa de Lleida.
Fundat al setembre del 1927, nasqué impulsat per la Joventut Republicana de Lleida Fou dirigit, entre d’altres, per Humbert Torres, i promogué els esports de contacte a la ciutat de Lleida El 1927 organitzà les primeres vetllades pugilístiques al camp d’esports Els anys trenta també organitzà vetllades, en categoria sènior i infantil, a la Violeta, al Teatre Municipal dels Camps Elisis i a La Paloma En aquella època destacaren púgils com Isidre Sentís, Moreno, Labella i Miquel Rosell, campió de Catalunya El 1940 es refundà com a Boxeo Club de Lérida Fou dirigit per Víctor Colomé i seguí…
Bernat Oller
Historiografia
Cristianisme
Teòleg, historiador i general de l’orde carmelità.
Professà al convent de Manresa abans del 1360 El 1362 fou promogut mestre en teologia i el 1366 ensenyà al palau papal d’Avinyó Tingué càrrecs importants dins l’orde com a soci del prior general 1362, definidor del capítol general 1366, 1369 i 1372 i prior general de l’orde des del 1375, en substitució del seu protector Joan Ballester Arran del cisma d’Avinyó seguí la causa de Climent VII, i per això fou deposat pel papa romà Urbà VI, cosa que feu escindir l’orde en dues obediències Escriví De successione intitulatione et confiscatione Ordinis BMariae de Monte Carmelo i De…
Arnau de Segarra
Filosofia
Cristianisme
Frare dominicà, filòsof i inquisidor.
Professà al convent de Santa Caterina de Barcelona 1230 i estudià a Colònia amb Albert Magne, el qual seguí en la seva visió filosòfica Fou regent del convent de Barcelona i provincial d’Espanya fins el 1256 D’acord amb les vindicacions de Ramon de Penyafort, fundà escoles per a preparar els missioners per a polemitzar amb els àrabs i els jueus i impulsà les missions del nord d’Àfrica Després del 1256 fou prior del convent de Girona, que ell havia fundat el 1243, i substituí Miquel de Fabra en la direcció espiritual del rei Jaume I Acompanyà el rei en la conquesta de Múrcia 1265…
Ricard Sala i Olivella
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis i a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, de la qual després fou catedràtic de modelat i director 1971-75 Deixeble de Llorenç Cairó, feu la primera exposició individual el 1963 Seguí una tendència idealista influït per la seva admiració de l’art clàssic Fou membre del grup Betepocs i participà en moltes de les seves exposicions Premiat diverses vegades, sobresurten el premi d’honor i medalla d’or de l’Exposición Nacional de Sevilla 1965, el premi Ciutat de Barcelona 1968 i en la II Biennal Internacional de l’Esport en les belles arts 1969 La seva…
Vicente Alcalá Galiano
Economia
Economista castellà.
Fou secretari 1784 de la Sociedad Económica de Amigos del País de Segovia, de la qual redactà les Actas 1785-93 Escriví una sèrie de memòries econòmiques Sobre la industria 1785 Sobre la economía política 1785 Perjuicios del antiguo sistema de rentas provinciales 1787, amb Vicente Matecón de Arce Sobre la necesidad y justicia de los tributos 1793 El seu pensament, inicialment neomercantilista, acabà essent el millor exponent de l’elaboració del liberalisme econòmic d’Adam Smith al s XVIII a Espanya Parallelament, seguí una carrera administrativa a la secretaria de finances, fins…
Pietro Francesco Cavalli
Música
Compositor italià.
El seu cognom era Caletti, però adoptà el del seu protector Federigo Cavalli El 1617 entrà com a cantor al cor de la capella ducal de Venècia que dirigia Monteverdi Esdevingué organista 1640 i mestre de capella 1668 de Sant Marc de Venècia La seva producció religiosa seguí la tradició veneciana dels Gabrieli i de Monteverdi Les seves obres més significatives són, però, les òperes més de 40, entre les quals excelleixen Didone 1641, L’Ormindo 1644, Giasone 1649, La Calisto 1651 i L’Ercole amante 1662, en les quals utilitza el recitatiu dramàtic El 2004 tingué lloc a Brusselles l’estrena de la…
Eusebi Isern i Dalmau
Literatura catalana
Història del dret
Advocat i escriptor.
Collaborà a les revistes El Camí , La Revista i La Publicitat i fundà i dirigí la revista Ofrena D’arrel empordanesa, la seva prosa és rica i plàstica La temàtica gira a l’entorn del paisatge i els records elegíacs Publicà les narracions Sol de posta 1918, Solada de contes 1921 —sis contes publicats inicialment a La Publicidad amb un pròleg de Salvador Albert— i, el 1922, edità Fragments de judicis crítics de les primeres edicions de “Sol de posta” i de “Solada de contes” Seguí la publicació de Tres rondalles de poble 1925 i El bes a la mà 1979 Com a poeta publicà À l’ombre des…
,
Miquel Delgado
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Quan el 1458 fou elegit abat de Poblet, era abat comendatari de Sant Salvador de Breda i ja havia acomplert diverses missions diplomàtiques a Itàlia per encàrrec d’Alfons el Magnànim Des del 1460 actuà intensament al servei de Joan II i de la generalitat ambaixada reivindicativa a Joan II arran de l’empresonament de Carles de Viana, negociacions de Vilafranca del Penedès, etc, però en produir-se el trencament entre el rei i la generalitat 1462 seguí la causa del monarca, mentre que la comunitat de Poblet es mantenia fidel a aquella La divisió entre el cenobi i el seu abat durà fins que Joan…
Helena Vidal i Fernández
Literatura catalana
Traductora.
Filla del mestre i traductor August Vidal, expatriat el 1939, visqué a Moscou fins el 1957 Estudià filologia hispànica a la Universitat de Barcelona UB i després seguí cursos de llengua i literatura russes a França i Rússia Des del 1978 és professora de rus a la UB, on ha publicat una Introducció a la gramàtica russa 1997 i un manual de Traducció del rus 2000 El 1968 s’estrenà com a traductora amb una peça teatral de Gorki, Els baixos fons , de qui també acostà Caminant pel món 1969 De Tolstoi, en traduí un recull d’articles pedagògics 1990 Amb Miquel Desclot preparà una…
Antístenes
Filosofia
Pensador grec.
Li és atribuïda la fundació de l’ escola cínica Fou deixeble de Gòrgies i de Sòcrates Seguí els ensenyaments dels sofistes i, oposant-se a la doctrina de les idees de Plató, afirmà que solament és possible el coneixement del particular Com Sòcrates, defensà que la virtut és el bé suprem, però definí aquesta com aquell estat en què l’home és autosuficient i aconsegueix, per tant, la independència de les coses exteriors Per això el plaer és el principi de la infelicitat, puix que trenca la tranquillitat que el savi ha assolit Al contrari, el treball ajuda al domini de si mateix i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina