Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
saquejar
Entrar (en un lloc) robant tot el que hi ha de valor.
dècima
Economia
Augment, en un impost, equivalent a la desena part del seu valor.
límit de Chandrasekhar-Schönberg
Astronomia
Valor de la massa límit del nucli d’heli d’un estel.
Si la massa d’aquell supera el 10-15% de la massa total de l’estel, aleshores el nucli es contreu ràpidament
amplitud
Música
Valor màxim que pren una magnitud vibratòria o oscil·lant en un semiperíode.
Representa la quantitat d’energia disponible per a transmetre al medi i està relacionada amb la intensitat del so
avaluar
Determinar, especialment de manera aproximada, la vàlua o valor d’alguna cosa.
arrogància
Orgull agressiu, insolent, de qui s’atribueix importància, valor, dignitat, poder, excessius.
devaluar
Rebaixar o disminuir el valor d’alguna cosa, especialment de la moneda.
divuitè
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda valenciana d’argent, coneguda també amb el nom de ral d’argent l’encunyació de la qual s’estén des de la fi del s XIV fins al s XVIII.
La primera notícia de l’arrendament de la seca de València per a les encunyacions d’argent és de l’any 1393, en temps del rei Joan I A partir del 1407 consta que l’equivalència del ral era de valor d’un sou i mig, o sia divuit diners, d’on li ve el nom i mantingué llargament l’equivalència, malgrat les caigudes de pes real d’argent, que d’una talla de 68 peces per marc, sota Martí l’Humà, passà a 72, sota Alfons IV, i a 91 l’any 1554 El 1629, fou augmentada encara a 103 i, finalment, a 115 el 1693 Al s XVI hom encunyà múltiples del divuitè i, al s XVII, un divisor el novenet , de…
modes rítmics
Música
Sistema ritmicomètric propi de la música del segle XIII, molt especialment la de l’Escola de Notre-Dame, descrit per alguns teòrics de l’època, en especial per Joan de Garlàndia (De mensurabili musica, ~1250).
Modes rítmics © Fototecacat/ Jesús Alises Consta de sis modes, cadascun caracteritzat per un patró format per una combinació particular de valors breus i llargs, proporcionals entre ells, repetit un nombre determinat de vegades Tot i que en un primer moment no reberen cap nom concret, posteriorment alguns autors els donaren els noms dels peus mètrics de la poesia grega malgrat no derivar -almenys clarament- d’aquests Els valors bàsics del sistema són la longa recta i la brevis recta representats aquí amb les figures de la negra i la corxera, la proporció entre els quals és 21 una longa val el…
eix tipus
Construcció i obres públiques
Eix que transmet a un ferm la unitat de mesura de les càrregues que ha de suportar.
Hom sol adoptar com a valor l’eix simple de càrrega màxima autoritzada