Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
Piero Manzoni
Art
Artista italià.
Inicialment treballà en pintura, però més endavant arribà a negar-la perquè la considerava un llenguatge inacabat, i adoptà una postura molt crítica amb l’art del seu moment, palesa en el pamflet Per al descobriment d’una zona d’imatges , on la provocació esdevé una arma contra el sistema establert Així, ell mateix es convertí en objecte artístic Corpo d’aria , en què venia el seu alè, etc L’any 1957 rebutjava el color en la sèrie Achromes L’any 1959 creà, amb E Castellani, una galeria d’art i la revista Azimut , i el 1960, amb d’altres artistes —E Castellani, H Mack, O Peine—, signà el “…
Marino Moretti
Literatura italiana
Escriptor italià.
Es donà a conèixer amb el versos de Fraternità 1906, La serenata delle zanzare 1908, Poesie scritte col lapis 1910, d’inspiració pascoliana i crespuscular, com també ho foren en certa mesura les primeres obres en prosa que descriuen un món provincial, petitburgès, sense grans passions, amb personatges destinats al sacrifici i a la derrota, com Il sole del sabato 1916, La voce di Dio 1921, Il segno della croce 1926, Il romanzo della mamma 1924, L’Andreana 1935, La vedova Fioravanti 1941, per a molts la seva millor novella, i les singulars proses, nascudes d’una actitud més…
Cosme de Montserrat
Història
Cristianisme
Política
Eclesiàstic i polític.
Datari i confessor de Calixt III, de la biblioteca del qual féu l’inventari Prior de la seu de Saragossa, ardiaca de Sant Llorenç de Tarragona i bisbe de Vic 1459-73 Defensà el príncep de Viana durant el seu empresonament, l’acompanyà en ésser alliberat i, a la seva mort 1461, en propagà la pretesa santedat Contrari sempre a Joan II, fou membre del Consell del Principat i del consell de defensa creat el 1462 a l’inici de la guerra Participà en la política de la generalitat per a resoldre el problema remença El 1463 el capítol de Barcelona el proposà com a bisbe en morir el titular, però no…
Joseph Marx
Música
Compositor, pedagog i crític austríac.
Començà a compondre a vint-i-sis anys, i en quatre anys 1908-12 escriví 120 cançons Ensenyà teoria al Conservatori de Viena, i fou el director d’aquesta institució del 1924 al 1927 Durant el període 1931-38 exercí com a crític musical en el "Neues Wiener Jounal", tasca que també portà a terme en el "Wiener Zeitung" un cop acabada la Segona Guerra Mundial Part de les seves crítiques foren aplegades en el llibre Betrachtungen eines romantischen Realisten 'Consideracions d’un realista romàntic', 1947 i el 1964 publicà Weltsprache Musik 'La música, llenguatge universal', on tracta de temes com l’…
Josep Serra i Pàmies
Historiografia catalana
Polític i dietarista.
Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya , periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novelles Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots , 1936-1939 1980, on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra Es tractà, doncs, d’una…
The Who
Música
Grup britànic de rock format el 1964 i dissolt el 1983, si bé posteriorment s’ha reagrupat esporàdicament.
Roger Daltrey veu, Pete Townshend guitarra, Keith Moon bateria i John Entwistle baix feren de The Who un dels referents del rhythm-and-blues dels anys seixanta i el convertiren en la icona musical del moviment mod , tot i que després canviaren d’estil Londinencs de classe treballadora, aparegueren en el panorama musical amb un so de guitarres i baix agressiu i una actitud violenta dalt l’escenari, amb cançons que esdevingueren himnes generacionals, com My generation , The kids are allright o Won’t get fooled again El geni creatiu de Townshend també fou el responsable de les òperes rock Tommy…
John Blacking
Música
Etnomusicòleg britànic.
Graduat en antropologia i arqueologia pel King’s College de Cambridge 1953, l’any 1956 es traslladà a Sud-àfrica, on realitzà un treball de camp sobre els vendes Aquest estudi el dugué a una concepció alhora biològica i social de l’activitat musical El 1965 fou nomenat cap del departament d’antropologia social de la Universitat de Witwatersrand, però el 1969 fou expulsat de Sud-àfrica per la seva actitud d’oposició a la política de l' apartheid Installat a Belfast el 1970, hi impartí classes d’etnomusicologia com a professor d’antropologia social de la Queen’s University…
Letònia 2015
Estat
El 8 de juliol, Raimonds Vējonis, del Partit Verd, va ser designat president de Letònia pel Parlament en substitució d'Andris Bērziņš, que havia acomplert el seu mandat de quatre anys Letònia ha continuat manifestant la seva vocació europeista i atlantista, com també la seva forta sensibilitat envers qualsevol potencial amenaça a càrrec de Rússia Per això, el país va participar activament en activitats de l'OTAN i va organitzar la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea el primer semestre del 2015, amb un èxit reconegut Letònia també va manifestar de manera recurrent el seu…
Albert Rusiñol i Prats
Albert Rusiñol i Prats
© Fototeca.cat
Història
Fabricant i polític.
El seu germà Santiago li confià la direcció dels afers familiars filatures Rusiñol Germans de Manlleu Fundador i president de l’Associació de Fabricants del Ter, el 1899 fou elegit president del Foment del Treball Nacional S’enfrontà al govern Silvela-Polavieja, però mantingué una actitud conciliadora durant el Tancament de Caixes Encapçalà una campanya a favor del concert econòmic i fou vicepresident de l’Assemblea de Cambres de Comerç d’Espanya i delegat del govern a l’Exposició Universal de París del 1900 Diputat liberal per Vic 1893, l’any 1901 formà part de la candidatura…
Justo José de Urquiza
Història
Militar
Militar i polític argentí.
Diputat 1826, féu costat al govern de Juan Manuel Rosas, que el nomenà governador d’Entre Ríos 1842 Combaté el centralisme i el monopoli comercial de Buenos Aires, actitud que l’enfrontà a Rosas, que ell derrotà a Monte Caseros 1852 Rebut el poder per la constitució del 1853, de signe federal, instaurà una confederació d’estats i un règim autoritari i conservador, basat en l’antiga oligarquia rosista Tanmateix, la guerra civil continuà, i el 1855 Urquiza vencé els liberals centralistes de Buenos Aires a Cepeda La reacció de Bartolomé Mitre el derrotà a Pavón 1861, però ambdós…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina