Resultats de la cerca

Director del setmanari, i el 1931 diari, Tarragona Federal Ingressà a l’Esquerra Republicana i fou elegit diputat de la Diputació Provisional de la Generalitat 1931 per Valls i del Parlament de Catalunya per Tarragona 1932 El 1939 s’exilià i s’establí a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista i a Pont Blau

Com a poeta, influït per Carles Riba i amb un rerefons religiós, publicà Fidelitat 1949, llibre que representà una fita de la lírica de postguerra, i D’allà on ve la veu 1958 També ha publicat narrativa per a infants La pluja que va ploure per primera vegada 1966, L’avet valent 1966 i El poll i la puça 1979 Dedicat a la pedagogia, fou un dels renovadors en aquest camp i introductor de la pedagogia activa a Catalunya cofundador de l’ Associació de Mestres Rosa Sensat , fou director de diversos centres d’ensenyament, com ara les escoles Thau i Casp o la residència escolar Bell-lloc de Cardedeu…

Fou vocal de la Junta de Comerç de Barcelona Diputat liberal a les corts de 1820-21, hi defensà el proteccionisme Amb Eudald Jaumandreu reorganitzà 1820 la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó , i el 1826 la reformà El 1836 anà a Madrid comissionat per la Junta de Comerç per tal de defensar-hi els interessos dels fabricants catalans La guerra carlina de 1833-40 arruïnà la seva fàbrica de teixits i filats del Ter

Membre de l’Académie Française des de la seva fundació És autor de La Vie des poètes français , font important per a la història literària, d’un Art poétique 1658, seguint els models de la Pléiade, i de diverses obres teatrals Estudià l’obra de Ramon Llull a La Vie de Raymond Lulle 1646 —edició en la qual intervingué el seu fill François 1628-80, també poeta— i a De la condamnation de Raymond Lulle Palma, 1852

Es llicencià en dret a la Universitat de València, on treballà com a professor Fou un incansable investigador dels arxius històrics valencians, sobretot pels aspectes genealògics Els seus articles a Archivo de Arte Valenciano i Anales del Centro de Cultura Valenciana se centraren en els pintors medievals valencians molts es recolliren al llibre Pintores valentinos Su cronología y documentación 1964 Es tracta d’una obra en forma de diccionari de pintors entre els segles XIV i XVIII, on dona dades biogràfiques i transcriu documentació extreta, fonamentalment, de l’Arxiu del Regne de València,…

Estudià dret a València Fou taquígraf de la Gaceta de Madrid  i del Diario de la Administración  1834 Publicà obres de text, com Repertorio geográfico 1836 i Repertorio histórico 1855 i un Catálogo general de las antiguas monedas autónomas de España

Estudià batxillerat a Cervera i dret a València, i alhora adquirí una formació musical Debutà al Liceo Artístico de Madrid 1842 i actuà a París 1845 i a Itàlia 1846-48 De retorn a Barcelona, actuà al Liceu amb gran èxit 1848, i a la temporada següent, al teatre del Palacio Real de Madrid Fou diputat provincial i diputat a les corts 1876-78 per Igualada, i més tard, director general d’Agricultura, Indústria i Comerç El 1878 publicà una Cartilla ilustrada de viticultura y arte de elaborar y tratar debidamente los vinos

Fou un dels signants del pacte de Sant Sebastià 1930 i diputat a corts per l’ORGA Organització Republicana Gallega Autònoma, partit que dirigí i que fusionà, el 1936, amb la Izquierda Republicana Des de la proclamació de la República 1931 ocupà diversos ministeris de marina 1931, de governació 1931-33 i d’obres públiques 1936 En accedir Azaña a la presidència de la República, li encarregà de formar govern 13 de maig de 1936, en el qual es reservà la cartera de guerra Essent president del govern, hagué de fer cara a les difícils circumstàncies de l’aixecament militar i de la subsegüent…

Llicenciat en dret a Barcelona 1882, exercí activitats molt diverses, des dels estudis arqueològics fins a la recerca documental i a la divulgació periodística, l’excursionisme científic, la filatèlia, etc Fou president de la Joventut Conservadora 1890 i regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la Lliga Regionalista 1891-22, càrrec des del qual promogué la publicació dels documents inèdits de l’Arxiu Municipal el Manual de novells ardits o Dietari de l’antic consell barceloní des del 1892 i, en collaboració amb Bartomeu Gunyalons, les Rúbriques de Bruniquer 1912-16 Fou també president de la…

Vida i obra Llicenciat en dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, es doctorà a Madrid el 1902 i fou catedràtic d’ètica a la UB 1912-49 Participà en l’ Almanac dels Noucentistes 1911, fundà l’Archivo de Psicología y Ética Hispanas 1912 i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya 1915, que publicà el Manual per a recerques d’etnografia de tot Catalunya 1922, i formà part de diverses institucions científiques i culturals Militant de la Lliga Regionalista, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 i, després de la guerra civil, deu anys ponent de cultura de l’ajuntament de…