Resultats de la cerca

Té les característiques pròpies dels rius valencians curs curt, pendent fort, cabal escàs i una gran irregularitat Neix al NW de l’altiplà d’Utiel, format per diverses rambles i diversos barrancs, el principal dels quals és la rambla de la Torre, que neix a Castella, prop del límit amb el municipi valencià de Sinarques Des de prop d’Utiel el riu té la direcció SSE, i drena la major part de la comarca Penetra a la Foia de Bunyol, i s’encaixa fortament a la serra de Martés Al S de Mecastre s’obre a un relleu més suau hi ha estat construït el pantà de Forata, que en regula el cabal i permet el…

Neix als terrenys volcànics d' Aiguaviva , i travessa la ciutat de Girona en direcció SW-N L’aiguabarreig amb el Ter té lloc al sector occidental de la Devesa

Constitueix un horst allargat i estret, format per esquists primaris i arrasat per una superfície d’erosió terciària, el qual accidenta una gran part del SW del land de Turíngia El punt més alt és el Grosser Beer 982 m Hi ha indústries del cristall, de la porcellana i de la fusta gràcies a la riquesa dels boscs També hi ha jaciments de potassa

Passa a prop del santuari de Sant Marc de la Barcella, antiga església de Sant Pere Xert, Baix Maestrat, l’únic edifici que resta del despoblat de la Barcella

Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments…

Pel seu caràcter més antic paleozoic i ja format en el plegament hercinià respecte al Cadí, constitueix en aquest sector el començament dels Pirineus axials a partir del coll de Pendís 1760 m alt, continuat per la Tosa d’Alp i el Puigllançada fins enllà de la collada de Toses Forma la divisòria entre les conques del Segre i del Llobregat Els nuclis orogràfics més destacats són el turó de Prat Agre 2017 m alt, el Moixeró 2089 m i el pla del Moixeró 2063 m, les penyes altes del Moixeró 2276 m, el serrat de la Miquela 2161 m, les Soquetes 2200 m i el coll de Jou 2000 m, on arriben els estreps de…

La part septentrional és ocupada per la vall del barranc de la Barcella, afluent del riu Cérvol, separada de la resta del terme que drena la rambla de Cervera pel massís muntanyós de la roca de la Barcella i de la mola del Murar El 65% de la superfície és de muntanya improductiva Hi ha 580 ha de pinedes i alzinars i 2280 ha de conreus de secà cereals, vinya, oliveres i ametllers L’horta ocupa 22 ha Hi ha 577 ha treballades en règim de parceria El 36% de la població activa treballa en l’agricultura i el 38% en la indústria Plaça de l'ajuntament de Xert © CIC-Moià La vila 839 h agl 2006,…

El terme comprèn tres sectors la zona muntanyosa, constituïda per l’alta vall de la riera de Vilallonga afluent, per la dreta, del Tec, que neix al vessant septentrional del puig de Sant Cristau i, un cop a la plana, segueix un curs gairebé parallel al seu collector, tot travessant els termes de Vilallonga, Sant Genís de Fontanes i Palau del Vidre, poble vora el qual s’hi uneix, força boscada el raiguer, on és situat el poble, drenant encara per la mateixa riera i la plana que centra la granja i antic llogaret i priorat del Vilar, regada pels canals de l’Albera i de Palau, que…

És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi arribà a…