Resultats de la cerca

Formà part del grup d’ El Rovell de l’Ou Collaborà a la premsa catalana amb articles i contes d’esperit inquiet i revolucionari, la qual cosa n’impedí sovint la publicació Dirigí Justícia Social , on publicà la secció “Carnet d’un heterodox”, signant Brand , i des d’on difongué el pensament socialista Publicà El Xagai 1924, El bon doctor 1924, L’ànima trista 1925, Carnet d’un heterodox 1926 i L’oci d’un filòsof 1928, illustrat per Xavier Nogués Deixà moltes obres inèdites El suïcidi de Déu, La comèdia del Diable, Reialme fantasma , etc, que es conserven a l’Institut Municipal d’Història de…

Vida i obra Fou catedràtic d’institut de llenguai literatura catalanes Les seves primeres publicacions foren treballs de crítica literària sobre la prosa costumista balear del s XIX, la literatura sapiencial, les profecies i els prognòstics, i un assaig històric, El debat autonòmic a les Illes durant laSegona República 1991 Cap al final de la seva vida preparà per a la publicació la seva obra de creació literària, que aparegué pòstumament El 2004 s’edità el poemari 19 poemes amb música 1973-2000, illustrat amb deu dibuixos i dinou composicions musicals, tots originals de l’autor El 2005 es…

Desenvolupament enciclopèdic Romangué sota la gestió i direcció del Servei de Publicacions de l’IEI i comptà amb el suport de la Diputació Provincial de Lleida i del CSIC Comptà amb les seccions següents història, historiografia, geografia, art, arqueologia, hagiografia, mariologia, dret, folklore, pedagogia, filologia, crítica literària, geologia, botànica i agricultura sempre referides a les terres lleidatanes El director i ànima de la revista durant els quaranta primers anys 1943-83 fou Josep Alfons Tarragó i Pleyan, secretari general de l’IEI 1942-77 En els seus darrers números s’edità en…

Membre de l’Agrupació Excursionista Pedraforca des del 1940, a partir del 1954 collaborà en l’organització d’alguns rallis internacionals d’arreu d’Europa El 1957 es vinculà a la Unió Excursionista de Catalunya UEC, que presidí 1972-78, i dirigí l’Arxiu Bibliogràfic des del 1968 Fou redactor en cap de la revista de la UEC 1961-69 i de Vèrtex fins el 1995 Publicà Tres Escoles d’Escalada 1971, Cultura excursionista 1998, Els primers excursionistes barcelonins per terres andorranes 2000 i Víctor Balaguer en el centenari de la seva mort 2001, i formà part del Consell Assessor de la collecció “…

Fonament de la palingenèsia de l’univers segons els pitagòrics, per als estoics n'era només una conseqüència És anomenada també transmigració de les ànimes

Una llanda ha de permetre i afavorir una bona ventilació dels frens, ja siguin de tambor o de disc Les tensions a què es veuen sotmeses, rotacionals o laterals, fan que la llanda hagi d’ésser de construcció molt sòlida La seva relació amb la direcció fa que s’hagi d’equilibrar per tal de suportar perfectament la inèrcia de la direcció En les motocicletes són usades les llandes anomenades d’aliatge, que són semblants a una roda de carro, i que tenen l’avantatge d’ésser indeformables a més de sòlides Les llandes amb raigs tenen l’inconvenient de descentrar-se amb el temps i amb els petits cops…

Situada a la badia de Todos los Santos, és formada per dos nuclis parallels la ciutat baixa i la ciutat alta, separades per un desnivell de 60 metres comunicades actualment per diversos funiculars, ascensors i rampes La ciutat baixa aplega les activitats portuàries i comercials exportació de tabac, cacau, cafè, cuirs, etc la ciutat alta, l’antic nucli urbà entorn de la catedral, és el centre administratiu Cap al S hi ha barris de luxe, i tot de construccions modernes van omplint les platges atlàntiques Rio Vermelho, Amaralina, Armação Té indústries tèxtils, del cuir i del tabac i refineries…

En les trepadores, l’eina de tall és una broca, generalment disposada verticalment, que és dotada d’un moviment de rotació, creat per un motor elèctric, i d’un moviment longitudinal d’avanç, efectuat manualment trepadores sensitives, o automàticament La trepadora sol consistir en un bastiment vertical, sovint en forma de columna, muntat damunt la bancada, proveït d’una taula en la qual és fixada la peça que hom vol foradar, i pel qual pot pujar i baixar un braç, que suporta el motor i el portaeines, eventualment desplaçables al llarg del dit braç trepadores radials, i que en alguns casos és…