Resultats de la cerca

De formació autodidàctica, és considerat un dels precursors del disseny gràfic a l’Estat espanyol, i el seu treball tingué una gran influència en la modernització de la imatge de l’administració pública Fundador d’Alberto Corazón editor 1973-75, l’any 1975 fundà Investigación Gráfica SA, centre especialitzat en disseny de la identitat corporativa, on creà el primer programa d’identitat corporativa d’un banc Banco Urquijo i d’una companyia Laboratorios Okal espanyols Posteriorment els seus dissenys d’identitat s’estengueren a bona part de l’administració i els serveis públics, a corporacions i…

Es formà a l’Escola de Belles Arts de Madrid, i posteriorment es traslladà a París 1976 Estigué influït durant els anys setanta per l’abstracció geomètrica i per pintors com R Motherwell i F Kline A partir del 1980 feu llargues estades a París i la seva pintura prengué altres orientacions més figuratives i de delicats cromatismes, amb apropiacions de Poussin, Delacroix i Cézanne, entre d’altres Preocupat sobretot per qüestions formals i compositives, pren sovint el tema com a excusa per a realitzar-se en l’expressió La seva obra d’aquests anys restringeix la gamma cromàtica i recupera…

Nebot del dibuixant i polític Josep Lluís Pellicer i cosí germà de Rafael Farga Pellicer D’orientació anarquista —aliancista bakuninista—, formà part de la I Internacional Fou un dels signants del fullet La Cuestión de la Alianza 1872 Fou dirigent de la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola 1881-88 Se n'anà de Barcelona el 1875 i passà a residir successivament a Mèxic, Cuba i els EUA El 1879, de nou a Barcelona, participà en la fundació de la Societat Tipogràfica de Barcelona i, després, de La Solidària 1881 Fou així mateix un dels principals dirigents de la Federació de…

Llicenciat en dret 1956, estudià a l’Escola de Cinema de Madrid 1958-60 Considerat l’ideòleg de l’Escola de Barcelona, el seu cinema fou catalogat de provocatiu i original Fou ajudant de direcció i guionista d’ Antes de anochecer 1963, G Lorente, codirector de Dante no es únicamente severo 1967, amb J Esteva, director d’ El encargo del cazador 1990 i Un cos al bosc 1996, i guionista de Cada vez que 1967, C Duran, La llarga agonia dels peixos 1969, F Rovira i Beleta, Liberxina 90 1970, C Duran, Cambio de sexo 1977, V Aranda, Maten a los perros 1981, L Correa, La vieja música 1985, M Camus, les…

De jove s’allistà a la División Azul per a evitar les represàlies contra el seu pare, antic governador civil de València durant la Segona República Començà estudis de dret i de filosofia i lletres, i l’any 1947 ingressà a l’Institut de Cinematografia, de Madrid Debutà el 1951 amb Juan Antonio Bardem , amb el qual escriví i realitzà Esa pareja feliz Posteriorment, fins al 1963, rodà el que han estat considerades les seves millors obres, dues de les quals, Bienvenido Mr Marshall 1952 i El verdugo 1963, han esdevingut fites del cinema espanyol A través de l’humor esperpèntic d’aquestes sàtires…

Nascut en una família de músics, inicià els estudis musicals molt jove A onze anys celebrà el seu primer concert amb orquestra Concert núm 1 , de Beethoven A catorze finalitzà els estudis al Conservatori de Palma i obtingué el títol de professor de piano amb les màximes qualificacions Amb divuit anys guanyà el segon premi al Concurs Internacional de Piano Frédéric Chopin de Valldemossa, el premi extraordinari Magda Tagliaferro i el premi de l’Institut Francès de Barcelona El 1960 es traslladà a París per treballar amb M Tagliaferro Ingressà al Conservatori Nacional Superior de Música de…

Biografia Al principi dels anys setanta es vinculà als corrents de l’art conceptual amb accions a la natura representatives de les propostes de land art a Catalunya Destaquen treballs com ara Duna 1973 i Dona-arbre 1973 i exposicions com “Naturaleses naturals” 1973, a la Sala Vinçon de Barcelona, “Translacions” 1977, a la Sala Tres de Sabadell i “Terra” 1981, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell Participà en la Biennal de París 1978 i a la Biennal de Venècia 1978 A patir dels anys vuitanta el seu treball se centrà en el dibuix i la pintura Farigola 1979 Fundació Míró, Barcelona Des del…

S'inicià com a dramaturg, i entre la segona meitat dels anys cinquanta i la primera dels seixanta fou autor d’un centenar d’obres d’avantguarda L’any 1968 estrenà la seva primera pellícula, Tres tristes tigres , que el convertí, després de Miguel Littin , en el principal realitzador xilè Professor de cinema a la Universitat Catòlica de Valparaíso 1969-72, després del cop d’estat del 1973 s’exilià a França, on continuà la seva carrera cinematogràfica, que comprèn més de cent cinquanta títols i es caracteritza per una tendència cap a l’experimentació, l’absurd i el surrealisme, i la influència…

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’…

Les ànsies de protecció en el Pla de Bages arribaren als més petits nuclis parroquials d’aquest territori així la sagrera de Sant Iscle, a la segona meitat del segle XIII, com d’altres sagreres, es fortificà, fins aixecà un castell que abans no tenia Les primeres notícies apareixen el 1252, quan la senyora Sibilla de Guàrdia, per remei de la seva ànima i la del seu marit, Guillem de Guàrdia, difunt, donà a l’orde de l’Hospital i a la marquesa de Guàrdia, comanadora de la comanda d’Alguaire, tot el castell i vila de Sant Iscle, tal com el seu marit tenia per alou lliure i franc Al final del…