Resultats de la cerca

Fou cedit pel comte Ramon I de Tolosa i de Llemotges al seu fill Fulcoald I de Llemotges mort vers el 886, que el 852 ja havia estat associat pel seu pare al govern d’aquest comtat Fou succeït pel seu fill Hildebert I de Llemotges mort vers el 904, i aquest pel seu fill Hildegar I de Llemotges mort vers el 945, que hom considera el primer vescomte efectiu de Llemotges, car en realitat els anteriors eren comtes

Domina actualment el pantà de Foix Sorgí al costat del castell de Castellet o de Sant Esteve de Castellet molt restaurat en 1928-29 per Josep de Peray i March, esmentat ja al segle X a la marca del comtat de Barcelona el 1405 Martí I en vengué el mer i mixt imperi a Pere de Torrelles al segle XVII passà als comtes de Santa Coloma L’església parroquial de Sant Pere és romànica modificada al segle XVII

El castell de Pilzà fou conquerit, amb Purroi, pels comtes Ramon Berenguer I i Ermengol III d’Urgell, i restà en mans de l’urgellenc El terme formà, amb el de Purroi, un enclavament del bisbat d’Urgell dins el de Lleida fins el 1956 Formà municipi independent fins el 1972 L’antic terme comprenia, a més, el poble d'Estanya, el de Castilló del Pla, l’antiga quadra d'Andolfa i els despoblats de Penavera i Cabestany

Té indústries químiques, siderúrgiques i conserveres Ciutat galloromana pagus Meldensis i seu episcopal des del s IV, fou capital del comtat de Meaux , que esdevingué propietat dels comtes de Blois i de Troyes i de la casa de Blois-Xampanya, en lluita constant amb els Capets al s XIV passà, amb la Xampanya, a la corona francesa Hi ha restes de les muralles galloromanes i una catedral gòtica amb façana flamígera Al palau episcopal hi ha el museu Bossuet

L’església parroquial de Sant Esteve, en part romànica segle XII, és esmentada ja el 929 Resten, sobre el mas Castellar, les ruïnes de l’antic castell de Múnter , esmentat el 939, que fou de diversos senyors, fins que al segle XIII passà a les mans dels Brull, i al XV a les dels Alta-riba i llurs successors els Clariana i Sentmenat creats comtes de Múnter el 1698 El 1840 fou annexat al municipi de Muntanyola

Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra

Havia estat mestre en teologia i ardiaca de Salamanca Intentà de bandejar les doctrines albigeses infiltrades al bisbat És conegut, sobretot, per haver condemnat, junt amb l’inquisidor Pere de Cadireta, la memòria d’Arnau, darrer vescomte català de Castellbò, mort el 1226 La condemna fou feta, malgrat que Arnau s’havia reconciliat amb l’Església, possiblement a conseqüència de la insubordinació dels comtes de Foix i vescomtes de Castellbò, feudataris, per Andorra, de la mitra d’Urgell

Fill de Bernat de Claramunt, fou, com aquest, de la cort dels dos germans comtes de Barcelona El 1090 s’havia compromès amb Berenguer Ramon II juntament amb altres magnats a entrar a Tarragona i repoblar-la, però fracassà Sota Ramon Berenguer III, continuà la seva influència a la cort, on tingué activitat fins el 1098 Sembla que morí poc després Pel seu casament amb Ermessenda de Cardona, llur fill, Bernat Amat, esdevingué vescomte de Cardona

La grandesa d’Espanya fou reconeguda el 1520 al seu net i tercer duc, Diego Hurtado de Mendoza y de Luna mort el 1531 El 1633 passà als Díaz de Vivar, comtes del Cid, el 1686 als Silva, ducs de Pastrana, el 1770 als Álvarez de Toledo, marquesos de Tavara, i a la mort 1841 del tretzè duc, Pedro de Alcántara Álvarez de Toledo y de Salm-Salm , als Arteaga, marquesos de Valmediano i d’Ariza

La grandesa d’Espanya li fou annexada per Felip V el 1703 al seu net i sisè titular, Guillem de Rocabertí, òlim de Rocafull-Puixmarín i de Rocabertí, vescomte de Rocabertí, marquès d’Anglesola i de la Vilueña, comte d’Albatera i de Santa Maria de Formiguera, baró de Bétera A la seva mort, sense fills, passà als Boixadors, comtes de Savallà, que es cognomenaren Rocabertí, als Dameto, marquesos de Bellpuig, als Sureda, marquesos de Vivot, i als Montaner