Resultats de la cerca
Es mostren 3905 resultats
aparell de Bessel
Física
Aparell de precisió construït per F.W. Bessel per a la mesura de bases.
Consisteix en dos regles superposats d’uns 4 m de longitud, soldats per un extrem i recolzats sobre rodets encaixats en un sòlid suport de ferro És essencial de conèixer la temperatura de l’aparell per a deduir-ne la longitud exacta Per al seu ús hom disposa 4 o 5 aparells collocats l’un darrere l’altre, deixant entre ells una petita distància que hom mesura amb el cuny micromètric de Reichenbach L’error relatiu comès en la mesura amb aquest aparell es pot reduir a 1/1 000 000
Online Public Access Catalog
Catàleg informatitzat de biblioteques.
És la denominació tècnica dels catàlegs automatitzats de les biblioteques, els quals donen a conèixer tots els documents existents en una determinada biblioteca Des de mitjan dècada de 1980 les biblioteques començaren a automatitzar els processos tècnics, i els catàlegs manuals, confeccionats amb fitxes de cartolina, foren substituïts progressivament pels actuals Des de l’aparició d’internet, la consulta a aquests catàlegs està disponible en línia L’ús de normatives comunes facilità la realització de catàlegs collectius, cosa que posà a disposició dels usuaris una gran quantitat…
Museu Molí Paperer de Capellades

Molí paperer de Capellades emprat tradicionalment per a la fabricació de paper
© Fototeca.cat - M. Catalán
Museu
Equipament museístic de Capellades (Anoia), població amb una forta tradició paperera.
Situat a l’antic Molí de la Vila de Capellades, fou inaugurat el 1961 i actualment és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya Es tracta d’un museu monogràfic sobre el paper i la seva història des dels orígens fins a l’actualitat Hom hi pot conèixer el procés de fabricació del paper gràcies a la reconstrucció d’un molí paperer del segle XVIII El 1999 s’hi inauguraren els treballs de reforma, amb una profunda remodelació del seu equipament museogràfic i dels serveis interns
afidàvit
Dret
Acte de manifestació de coneixement o de declaració de voluntat formalitzat en un document per tal que en quedi constància, destinat a produir determinats efectes jurídics.
Amb el nom d' afidàvit hom designa un conjunt heterogeni d’actes, entre els quals cal citar declaració jurada, en el dret anglès i nord-americà, feta per un testimoni de càrrec declaració del capità d’un vaixell afirmant que no transporta més càrrega que la consignada dictamen de dos o més juristes sobre una determinada qüestió jurídica, especialment de dret internacional, que el jutge no està obligat a conèixer i que, per tant, cal que sigui objecte de prova en un procés, prova que és efectuada per mitjà de l’afidàvit
Mariano Accardo
Filosofia
Dret
Humanista i jurista sicilià.
Fou secretari del virrei de Sicília Hug de Montcada, a qui acompanyà el 1516 a Brusselles en aquest viatge tingué ocasió de conèixer Erasme i Guillaume Budé Fou després secretari del bisbe de Cefalù Rinaldo Montuori, cridat a la cort de Castella per Carles V Meresqué els elogis d’Erasme i de Lucio Marineo, amb els quals tingué relació epistolar Reedità i prologà la versió llatina de Joan Baró del Llibre dels proverbis de Ramon Llull Venècia 1507 i també la Disputatio eremitae et Raimundi del mateix autor Venècia 1507
Arthur Kingsley Porter
Art
Historiador nord-americà de l’art.
Catedràtic a Harvard Home de gran fortuna, se centrà en el romànic, que estudià directament en viatges per Europa Publicà Lombard Architecture 1917, Romanesque Sculpture of the Pilgrimage Roads 1923, Spanish Romanesque Sculpture 1928, etc, així com monografies com The Tahull Virgin 1931 Els seus darrers estudis versaren sobre l’art irlandès Amic personal de Puig i Cadafalch, coincidí amb ell en diverses apreciacions fins i tot abans de conèixer la seva obra Desvetllà als EUA tota una escola d’historiadors del romànic català Fou membre corresponent de l’IEC 1928-33 Morí ofegat
Peter Carl Goldmark

Peter Carl Goldmark
© Fototeca.cat
Enginyer hongarès, naturalitzat nord-americà.
Fou director del laboratori de recerca de la CBS, on desenvolupà el primer sistema seqüencial comercial de televisió en colors 1940 Més tard 1948 donà a conèixer el sistema de disc fonogràfic de microsolc i llarga durada LP que, girant a 33 1/3 rpm, equival a 6 discs de 78 rpm, i que representà una revolució en la indústria discogràfica Vicepresident de la CBS des del 1950, ideà també un sistema per a obtenir fotografies de la lluna des d’un satèllit artificial i transmetre-les a la Terra
Robert Fulton

Robert Fulton
© Fototeca.cat
Enginyer i inventor nord-americà.
El 1786 es traslladà a Anglaterra, on es donà a conèixer pels seus treballs en el camp de la mecànica El 1797 passà a França i proposà al govern el projecte d’un submarí amb torpedes autopropulsats el 1798 construí un submergible d’hèlix, i el 1803, un petit vaixell mogut per vapor que navegà pel Sena El 1806 tornà als EUA, i l’any següent inaugurà una línia regular de vaixells entre Nova York i Albany, fet que hom considera com el punt de partida de la navegació de vapor
Bernard Le Bovier de Fontenelle
Literatura francesa
Escriptor francès.
Nebot de PCorneille, es féu conèixer a París per la seva lucidesa intellectual i per la seva contribució a l’expansió de l’esperit filosoficoracionalista del s XVIII Publicà Description de l’Empire de la Poésie 1678 i compongué llibrets d’òpera amb força èxit Dialogues des Morts 1683, Entretiens sur la pluralité des Mondes 1686 i Histoire des oracles 1687 manifesten el seu esperit científic El Discours sur l’Églogue 1687 i la Disgression sur les Anciens et les Modernes 1687 el convertiren en membre de l’Académie Française 1691
Lluís Bru i Salelles
Arts decoratives
Mosaïcista i decorador.
Féu un viatge a Venècia per tal de conèixer la tècnica musiva, i de tornada s’especialitzà com a mosaïcista seguint els encàrrecs dels arquitectes Lluís Domènec i Montaner i Josep Puig i Cadafalch Entre les seves obres més importants figuren els mosaics de l’Hospital de Sant Pau, de l’Hotel La Rotonda, de la casa Lleó Morera i del Palau de la Música Catalana, tots a Barcelona, així com els del Palau March, de Palma, molt posteriors A l’exposició internacional d’arts decoratives de París 1925 obtingué la medalla d’or
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina