Resultats de la cerca

Estudià composició amb YA Papaioannou al Conservatori Hellènic d’Atenes entre el 1956 i el 1961, i prosseguí la seva formació a la Musikhochschule de Munic amb Günter Bialas, on prengué contacte amb la música electrònica Fundador, el 1967, del Grup Hellènic de Música Contemporània d’Atenes, és autor d’una obra d’amplis i variats registres que denoten influències de procedència diversa, des de B Bartók fins a K Penderecki El 1964 guanyà el Premi Richard Strauss Ciutat de Munic i el 1966 el Premi Ciutat de Stuttgart pel seu Concert per a violí

Vida Hereu de la tradició musical romàntica germànica, essencialment de Johannes Brahms, s’involucrà en la crisi del llenguatge musical a la vegada que ho feren els seguidors de la Segona Escola de Viena i altres compositors com ara Claude Debussy, Maurice Ravel o Igor Stravinsky Des del moviment noucentista, la seva solució a l’esmentada crisi vingué a través d’una particular visió de la música folklòrica zíngara, que el convertí en un exponent del nacionalisme musical hongarès, juntament amb Zoltán Kodály La música popular l’ajudà a constituir una proposta alternativa a la problemàtica…

Vida Nen prodigi, a quatre anys ja demostrà els seus dots per a la música Es formà al conservatori de la Societat d’Amics de la Música de Viena en el període 1888-94, centre on estudià violí amb JM Grün, S Bachrich i J Hellmesberger, piano amb L Ernst i harmonia, contrapunt i composició amb R Fuchs Traslladat a París el 1894, prosseguí la seva formació musical al conservatori d’aquesta ciutat sota el mestratge de J Massenet i G Fauré L’estrena a París del seu Poème roumain 1897 el donà a conèixer en els cercles musicals de la ciutat Durant tota la seva vida dugué a terme una important tasca…

Inicià els seus estudis a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb Frederic Alfonso i Dolors Sánchez, i després estudià a l’École Normale de Musique de París, on entrà en contacte amb Michelin Kahn El 1930 debutà amb l’Orquestra Pau Casals, tot i haver ofert un primer concert a dotze anys Posteriorment, a partir del 1940, exercí la seva tasca docent al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on romangué fins a la seva jubilació, l’any 1984 Com a solista efectuà diferents gires arreu d’Europa, i en particular a l’Estat espanyol

Assistí a les classes de C Maurane i de L Musy al Conservatori de París El 1967 debutà en un concert i tres anys més tard obtingué un premi de cant a Ràdio França, amb la qual inicià una intensa collaboració A més de França, ha actuat amb èxit a Londres English National Opera i Covent Garden i Amsterdam Concertgebouw, amb un repertori eclèctic, que va des de JPh Rameau fins a I Stravinsky, a més de G Rossini, G Verdi o M Ravel Ha destacat en diversos festivals, com el d’Aurenja o el d’Ais de Provença

Format en diferents centres musicals europeus, la visita que el 1933 feu als Estats Units li obrí les portes a la composició de música per al cinema, encara que també compongué per al teatre i la ràdio La fama mundial li arrribà de la mà del conegut Concert de Varsòvia , utilitzat per al film Dangerous Moonlight WK Howard 1941, tema basat en una estètica postromàntica amb reminiscències de la música de S Rakhmaninov i A Kètelbey Altres contribucions musicals d’Addinsell per al cinema foren Fire over England BD Hurst 1937 i Waltz of the Toreadors J Guillermin 1962

Entrà a la Musikakademie de Viena el 1941, i s’hi graduà un any després En acabar la Segona Guerra Mundial, hi treballà com a professor d’orgue i tingué una reputació internacional com a concertista L’any 1952 guanyà el primer premi del Concurs Internacional d’Improvisació a Haarlem Escriví un gran nombre d’obres per a l’església, i també peces de concert seguint l’estil de P Hindemith i Johann N David La seva música té afinitats melòdiques i tonals amb el cant gregorià, però evolucionà cap a l’ús més extens del cromatisme i les tècniques dodecatòniques

Feu estudis de composició i tècniques dodecatòniques a Oxford i els continuà a l’Acadèmia de Varsòvia i a l’Estudi Experimental de la Ràdio Polonesa 1970-71 Fou professor a la Universitat de Nottingham en 1978-90, i des del 1990 exerceix la docència a la Universitat d’Edimburg Les seves composicions han estat interpretades en diversos festivals internacionals, com ara el Festival de Varsòvia, i ha rebut nombrosos premis La seva música reflecteix una preocupació per les qüestions estructurals Dins del seu catàleg destaquen la cantata Seven Words 1971 i Concert de flauta 1980

Estudià amb Marguerite Long a París i posteriorment, l’any 1969, s’establí a Los Angeles, ciutat on el 1973 es diplomà com a musicòleg i concertista a la Universitat del Sud de Califòrnia Entre el 1972 i el 1976 fou alumne de Pierre Sancan i Magda Tagliaferro a París i de Rosalyn Tureck als Estats Units L’any 1974 inicià la seva carrera professional amb un concert a París, carrera que es veié estroncada per la seva mort prematura S’especialitzà en la interpretació de les Variacions Goldberg , de JS Bach, i les Variacions Diabelli , de L van Beethoven

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon tipus cítara Es toca en posició horitzontal, aguantat per unes potes d’un metre d’alçada, amb macetes folrades de feltre Encordat amb cordes de metall, la seva extensió va del re-1 al mi5 Els models de concert disposen d’apagadors accionats amb un pedal Construït des del 1874 a Budapest per la firma Schunda, és un instrument de gran potència sonora, incorporat a l’orquestra per compositors del segle XX com ara Z Kodály, B Bartók i I Stravinsky Al Museu de la Música de Barcelona se’n conserva un exemplar de l’esmentat constructor