Resultats de la cerca
Es mostren 4613 resultats
Facet
Literatura catalana
Versió catalana anònima, de la fi del segle XIV, d’un tractat amatori llatí, d’influències ovidianes, titulat Facetus, escrit en díptics, que es divulgà —juntament amb un altre del mateix nom en hexàmetres, d’un caràcter formatiu i moralitzant— per tot Europa a partir del segle XII.
Té 1743 octosíllabs apariats els primers 1579 són una traducció, amb algunes modificacions, del text original, mentre que la darrera part, independent del Facetus llatí, presenta un marcadíssim caràcter misogin Tingué una certa popularitat fins al segle XVIII Ha estat editada per A Morel Fatio 1886 i per L Faraudo 1912 Bibliografia Cantavella, R en premsa ed s d “Facet”, ço és, libre de cortesia Barcelona, Barcino Ziino, F 1995 “Alcune osservazioni sul Facet catalano”, dins La narrativa in Provenza e Catalogna nel XIII e XIV secolo Pisa, Edizioni ETS
,
Cipriano Mera y García
Història
Militar
Cap militar cenetista castellà.
Paleta d’ofici, abans de la guerra civil de 1936-39 era un dels dirigents del sindicat de la construcció, a Madrid Durant la guerra es distingí en la defensa d’aquesta ciutat tardor del 1936 i fou nomenat cap de la XIV Divisió febrer del 1937, que lluità a Brihuega, i després, del IV Cos d’Exèrcit Assolí el grau de tinent coronel Féu costat, decisivament potser, al Consejo de Defensa Nacional, de Besteiro i Casado, en la darrera fase de la guerra Morí a l’exili
mamut
Paleontologia
Mamífer fòssil de l’ordre dels proboscidis, de la família dels elefàntids, que atenyia una gran alçada (3 m) i els ullals del qual podien arribar a fer 5 m.
La pell, d’un gruix de 2 cm, era recoberta de pèl llarg Tenien una capa adiposa de 10 cm de gruix, que els proporcionava una gran resistència al fred El mamut ha pogut ésser estudiat molt bé, puix que hom n'ha trobats alguns que s’han conservat sencers a les glaceres de Sibèria Els homes primitius els caçaven per tal d’aprofitar-ne la carn, la pell i els ossos Habitaren a Europa durant el Quartenari, i passaren a l’Amèrica del Nord, per l’estret de Bering, durant la darrera glaciació
espaser
Història
Menestral que fabricava espases.
El gremi unit d’espasers i llancers de Barcelona, sota l’advocació de sant Pau, rebé les primeres ordinacions el 1401 i fou reorganitzat el 1567 Al s XIX la darrera família d’espasers fou la Reniu A València els espasers formaven el primer braç o subdivisió del gremi d’armers A Perpinyà existia un gremi únic d’espasers i coltellers A Mallorca formaven part, amb els ferrers i altres, de la confraria de Sant Eloi A les poblacions més petites formaven part de gremis de diversos oficis
Centre de Documentació de la Música Contemporània
Música
Organisme fundat l’any 1986 per Joan Guinjoan, sota els auspicis de l’Ajuntament de Barcelona, amb l’objectiu de crear un fons documental de la música contemporània catalana, amb partitures, escrits i documents fonogràfics.
El 1987 el Centre basà la seva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de funcionament passà al fons del Conservatori Superior de Música de Barcelona
Isidre Escriche de Lucas
Hoquei sobre patins
Jugador i entrenador d’hoquei sobre patins.
S’inicià al Frente de Juventudes de Girona Fou un dels fundadors del CP Tordera, i la temporada 1946-47 fitxà pel Girona HC, on milità durant divuit anys, en dues etapes la primera fins la temporada 1961-62, la darrera com a jugador entrenador, i després de dirigir dos anys l’ADEPAF de Figueres tornà al Girona per jugar una campanya més 1964-65 i ser-ne el tècnic fins l’any 1967 Amb el club gironí guanyà un Campionat de Catalunya 1954 i fou dues vegades internacional absolut
Gloria Pelegrín Torres

Gloria Pelegrín Torres
CP DELTA PRAT
Patinatge
Patinadora sobre rodes.
Especialitzada en velocitat i vinculada al Club Patí Delta Prat, en el període 2007-12 aconseguí diverses medalles d’or, plata i bronze als Campionats de Catalunya En concret, el 2012 guanyà set medalles d’or en les proves de 200 m, 300 m, 500 m, 1000 m i 10000 m, en aquesta darrera també en les curses per punts i d’eliminació En els Campionats d’Espanya aconseguí l’or en els 300 m i 1500 m l’any 2011 Amb la selecció catalana participà en diverses competicions internacionals
Alonso de Sedano
Pintura
Pintor.
Treballà a Itàlia possiblement a Nàpols i a la ciutat de Mallorca, on el 1488 pintà amb Pere Terrencs la taula de Sant Sebastià Museu de la Catedral, d’una sequedat i un ritme constructiu insòlits La seva influència a Mallorca fou, però, escassa, damunt Martí Torner, Pere Terrencs, etc Féu després, ja a Castella la Vella, retaules a Montenegro de Cameros i a Los Balbases, així com una important collaboració al retaule major de la catedral de Burgos Museo Diocesano En la seva darrera etapa la seva qualitat decaigué notablement
Sebastià Rubí
Cristianisme
Frare dominicà i teòleg.
Oposat a les doctrines de Ramon Llull, professà al convent de Sant Domènec de Mallorca i fou qualificador de la inquisició, lector de filosofia i teologia i catedràtic de prima a la Universitat de Mallorca El seu antilullisme fou causa que la Universitat de Mallorca li negués el títol de doctor És autor de dues obres La verdad sin rebozo 1750 i d’una altra obra on exposa l’oposició dels dominicans als actes de culte i veneració donats a Ramon Llull, aquesta darrera refutada pel franciscà Bartomeu Rubí
Duarte Álvarez de Toledo-Monroy-Ayala de Portugal y Pimentel
Història
Militar
Militar.
Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina