Resultats de la cerca

Canonge de la seu de Girona 1666, és autor de Segunda parte de las fiestas que hizo Barcelona por haber llamado Carlos II a Juan de Austria para primer ministro de su gobierno 1677 Coneguda la data de la seva mort, no pot ser seva l’obra Manifestación en que se publican muchos y relevantes servicios con que ha servido a sus señores reyes la excelentísima ciudad de Barcelona, singularmente en el sitio horroroso que acaba de padecer este presente año de 1697 Barcelona 1697 reed 1794, que li fou atribuïda

Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta

No tenim cap notícia del castell de Granollers fins després de l’any 1300, tot i que és molt possible que ja existís una fortificació en aquest lloc abans d’aquesta data Segons Pere Català vol III, pàg 291-292 és documentat per primer cop l’any 1319 De fet, no és esmentada la seva existència amb claredat fins el 1379, ran de la venda que féu el rei Pere III a Pere Galceran de Cartellà de la jurisdicció dels castells i termes de Biure i Montroig, a l’Empordà, i del Falgons i Granollers

L’església de Santa Engràcia, precursora de l’actual parròquia, és documentada l’any 1007 Era situada més a la vora del riu que l’actual Fou traslladada al nou emplaçament l’any 1381 gràcies a una deixa que havia fet un tal Pere Riera en testar l’any 1378 amb aquest fi Devien fer-s’hi millores l’any 1558, perquè en aquesta data un tal mossèn Guillem Colet deixa una quantitat per a l’obra de l’església Del temple romànic primitiu no n’ha quedat cap rastre

Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres

Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers

La masia del terme anomenada Sansamison conserva les ruïnes d’una antiga capella dedicada a sant Simeó L’any 1298 Saurina de Cort, muller del cavaller Raimon de Ribes, féu testament i entre altres llegats donà cinc sous a l’obra de Sant Simeó És molt possible, doncs, que en aquest moment aquesta capella s’aixequés o es reedlfiqués Després d’aquesta data, les notícies sobre Sant Simeó són força escadusseres Apareix documentada una altra volta el 1319 Sant Simeó es reedificà al segle XVIII i avui dia es troba en un lamentable estat

L’església parroquial de Sant Martin —senzill edifici tardà- presideix la vila de Trevilhac, situada a 530 m d’altitud a l’esquerra de la ribera de La Craberissa El lloc de Trevilhac és esmentat en la documentació l’any 1026 com a límit de l’indret de Sequèra, sota la grafia Trivilano , forma que evoca un antic domini gallo-romà Una de les primeres mencions de la seva església parroquial data de l’any 1261, i posteriorment, el 1356, s’esmenta l’“ ecclesia Sancti Martini de Trivilacho ”

L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra pont Joffre, a la riba esquerra de la Tet Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi

Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741