Resultats de la cerca
Es mostren 5404 resultats
Santa Maria de Camp-ras (Artesa de Segre)
Art romànic
Aquesta església és avui desapareguda i no es coneix el seu emplaçament exacte, tot i que era propera al turó de Montmagastre El topònim Camp-ras és esmentat des de l’any 1010 1019 En aquesta data, el comte Ermengol II d’Urgell, la comtessa Ermessenda de Barcelona i el seu fill el comte Berenguer Ramon, entre altres béns, cediren a Sant Miquel de Montmagastre les Coromines de Campo de Rasio De l’església de Santa Maria de Camp-ras se’n té notícia des del 1119, quan rebé la deixa de certes oliveres
Castell de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Les primeres notícies d’aquest castell corresponen a l’any 1022, data en la qual Seguí, senyor del castell de Castellar, en el seu testament deixà al seu fill Company la Torre de Seguers Poques referències més testimonien l’existència d’aquesta fortalesa L’any 1098 Bernat i la seva muller Sicarda donaren a Sant Vicenç de Cardona entre altres béns una casa edificada a la sagrera del castell de Seguers L’antiga quadra de Seguers forma part avui de Prats de Rei, presidit per la petita parròquia rural de Sant Pere de Seguers
Arturo Frondizi
Política
Polític argentí.
Líder de l’oposició radical a la dictadura de Perón, fou elegit president de la república 1958 Durant el seu comandament afrontà una situació política difícil i intentà de redreçar l’economia, però fou enderrocat 1962 per un cop d’estat militar Mantingué una actitud ambigua davant la dictadura militar dels anys 1976-83 Des d’aquesta última data fou diputat pel dretà Movimiento de Integración y Desarrollo, partit fundat per ell El 1985 renuncià a l’escó de diputat i fou nomenat assessor honorífic del govern de Carlos Menem
Jofre de Rocabertí
Història
Vescomte de Rocabertí (Jofre I).
Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries
Brevis historia monasterii Rivipullensis
Història
Títol donat per l’arquebisbe Peire de Marca a una història del cenobi ripollès redactada el 1147, des de la suposada fundació de Ripoll per Guifré I el 888 fins al temps de la seva composició.
És la més reculada de les cròniques conservades escrites en l’antiga Marca Hispànica El seu anònim autor, sens dubte un monjo de Ripoll, la redactà seguint pas per pas i amb notable exactitud la documentació conservada als arxius del monestir hi ha, però, algun error important que ha transcendit durablement en la historiografia posterior És el primer text amb data segura que dóna al comte Guifré el sobrenom de Pelós Fou coneguda i aprofitada pel primer redactor dels Gesta comitum , que escrivia també a Ripoll uns 25 anys més tard
Bibliotheca Hispana Vetus
Repertori biobibliogràfic, per ordre cronològic, dels escriptors de la península Ibèrica des de l’època d’August fins el 1500, redactat per Nicolás Antonio i editat pòstumament a Roma el 1696, a despeses del cardenal José Sáenz de Aguirre.
Porta com a complements una notícia dels escriptors de data incerta, una Bibliotheca Arabico-Hispana i fragments dels falsos cronicons de Màxim i d’Eutrandus o Liutprand En l’extensa introducció l’autor esmenta els seus predecessors i fa un interessant resum de la producció literària hispànica, agrupada per matèries Corregida per Francesc Vicent Pérez i Baier, que també hi féu addicions, fou reeditada conjuntament amb la Bibliotheca Hispana Nova en 1783-88 per la vídua de JIbarra de Madrid, i és una de les edicions més belles fetes en aquesta impremta
Pau Sunyer
Escultura
Fuster i escultor tallista.
La seva primera obra documentada una cadira per a dur la custòdia a la processó del Corpus, de Santpedor data de l’any 1643 El 1659 féu el retaule de Sant Antoni i Sant Isidre , de la parròquia de l’Estany Són també obres seves el retaule major de la Gleva 1660, els del Roser de Navarcles 1672 i de l’Estany 1675, el de sant Ramon al castell de Cardona 1681, i els de la Mare de Déu de l’Esperança, de Santpedor, i Sant Esteve de Castellar 1684
Santa Maria dels Àngels (Castellví de Rosanes)
Art romànic
Capella situada a la caseria dels Àngels, a 1 km aproximadament del poble de Castellví La notícia més antiga data del 1204, quan una piadosa senyora anomenada Saurina instituí un benefici dins la parròquia de Castellví Probablement era Saurina de Claramunt, muller de Ramon de Guàrdia, feudatari dels Castellví Als segles XV i XVI hi havia ermitans i el 1714, quan el castell de Castellví de Rosanes fou destruït, hi va ser traslladada la parròquia, que hom anomenà els Àngels de Castellví Fou reconstruïda i beneïda el 1741
home de Heidelberg
Antropologia física
Raça humana fòssil (Homo erectus heidelbergensis) de la qual hom només coneix una mandíbula trobada en una pedrera de Mauer (Baden-Württemberg).
Fou descrita per OSchötensack, que la datà de la fi del període villafranquià La mandíbula és grossa i té un aspecte simiesc, amb l’escotadura sigmoide poc profunda i sense barra Les molars i les premolars, la zona de l’arc dental i l’ullal no sortint recorden la dentició humana actual Hom l’emparenta amb una raça preneandertaliana, i alguns antropòlegs consideren que devia ésser el representant d’un tipus arcaic que devia conduir, per successives mutacions orientades en un mateix sentit, a l’home de Neandertal
Castell de Granollers de Rocacorba (Sant Martí de Llémena)
Art romànic
No tenim cap notícia del castell de Granollers fins després de l’any 1300, tot i que és molt possible que ja existís una fortificació en aquest lloc abans d’aquesta data Segons Pere Català vol III, pàg 291-292 és documentat per primer cop l’any 1319 De fet, no és esmentada la seva existència amb claredat fins el 1379, ran de la venda que féu el rei Pere III a Pere Galceran de Cartellà de la jurisdicció dels castells i termes de Biure i Montroig, a l’Empordà, i del Falgons i Granollers
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina