Resultats de la cerca

Fill del donzell barceloní Miquel Despalau i d’Àngela Salgueda, contragué matrimoni amb Aldonça de Sarrià i de Meca estava emparentat amb altres llinatges de la noblesa del Principat com els Erill, els Alentorn, els Salbà o els Calders Drassaner major del General, tingué una presència continuada en les ambaixades que la Diputació feu durant les últimes dècades dels s XVI al Consell barceloní, als virreis i a altres institucions i persones principals En el moment de fer testament, al febrer del 1601, no tenia cap fill, per la qual cosa designà com a hereu Dalmau Enric Despalau,…

Llicenciat en biologia per la Universidad Autónoma de Madrid 1982, es doctorà en limnologia per la Universitat McGill de Mont-real Investigador a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats del CSIC, el seu camp d’estudi és l’ecologia marina i l’oceanografia biològica Una de les seves aportacions més destacades és el descobriment de l’anomenat carboni blau , terme que designa el diòxid de carboni capturat pels ecosistemes oceànics i costaners, que té la particularitat que la captura es produeix a un ritme molt superior al dels ecosistemes terrestres bàsicament boscos Per aquest motiu aquesta…

Sol ésser contraposada a expressions com ulls de l’enteniment o de la raó , en el sentit que aquests designen l’home com a exercint la sola força de l’intellecte

De manera convencional, se n'han fixat els límits entre l’inici de la crisi de l’imperi Romà, al s III 235, fins a la constitució de l’imperi Carolingi 900 Al llarg d’aquest període es produïren un seguit de canvis de caràcter polític, social, econòmic, lingüístic, religiós i de mentalitat, que permeteren que el món clàssic donés pas al medieval Entre les transformacions, destaca la progressiva cristianització de la societat romana Mentre que la interpretació tradicional afirmava que aquest període era conseqüència d’una decadència generalitzada de l’imperi Romà que s’inicià després de l’…

Caracteritzades pel fet de tenir les fulles sinuades o pinnatipartides amb els marges espinosos, flors tubulars, hermafrodites o femenines, reunides en capítols solitaris o en corimbe, i aquenis amb un plomall caduc de pèls plomosos soldats per la base Solen viure sobre sòls rics en nitrogen

Llur lema és el de fer servei, i llur formació es basa en la vida de grup, la descoberta de la realitat i el compromís de servei als altres A Catalunya aquesta etapa de l’escoltisme ha evolucionat cap a grups més informals que adopten noms com ‘clan’, ‘solc’, ‘truc’ i altres

En la tradició bizantina, aquesta expressió com també la de “divina litúrgia” és molt corrent, per tal com la celebració litúrgica és vista sempre com una imatge de la del cel, i apareix com a tema iconogràfic en la decoració de les esglésies, normalment la cúpula