Resultats de la cerca
Es mostren 4419 resultats
marquesat d’Argençola
Història
Títol concedit el 1702 a Jeroni de Rocabertí i d’Argençola, senyor d’Argençola (Anoia).
Passà als Pinelli, als Pignatelli i, recentment, als Sarriera
marquesat de Castellbell
Història
Títol senyorial concedit el 1702 a Josep d’Amat i de Planella, senyor de Castellbell (Bages).
El títol, amb grandesa d’Espanya des del 1924, ha passat als Vilallonga
comtat de Trastàmara
Història
Títol concedit l’any 1325 a Álvar Núñez Osorio, senyor de Cabrera i Ribera, cambrer i majordom major d’Alfons XI de Castella.
Li fou confiscat per traïdor Fou concedit de nou en data incerta, per aquell monarca, al seu fill bastard Enric després rei Enric II, però el seu germà, el rei Pere I, l’hi confiscà el 1366 per concedir-lo a Fernando de Castro y Ponce de León, majordom major seu Enric II l’hi confiscà el 1369, encara que, sense dret, l’havia concedit, el 1366, al conestable Bertran Du Guesclin El 1371 fou atorgat de nou per Enric II al seu nebot Pedro de Castilla, conestable de Castella mort el 1400, fill natural del…
castell termenat
Història
Circumscripció territorial centrada en un castell, assenyalada amb els corresponents mollons, en la qual el titular exercia una determinada jurisdicció; als Països Catalans equivalia a baronia.
Aquest terme o àrea rebia també, per extensió, el nom de castell i comprenia un determinat nombre de parròquies o nuclis poblats podia incloure, també, com a districte especial, una construcció militar inferior, la domus, turris o quadra Aquesta era la situació de la majoria dels castells importants del Principat de Catalunya i del País Valencià durant l’època medieval i encara als segles posteriors, originada, generalment, per la marxa de la reconquesta i el repoblament dels territoris i de la dinàmica de l’organització senyorial i feudal El…
taifa d’Alpont
Pont
Construcció i obres públiques
Petit regne de taifa, constituït al s XI per la família dels Banū Qāsim a la zona central interior del País Valencià, al voltant de la vila d’Alpont (Serrans).
Durant la revolta de Còrdova 1026-27 elsenyor d’Alpont ‘Abd Allāh ibn Qāsim allotjà el califa Hišām III Mort ‘Abd Allāh 1030, el seu fill i successor Muḥammad ibn ‘Abd Allāh es declarà senyor independent 1031 en desintegrar-se el califat cordovès Després d’ell seguiren Ahmad ibn Muḥammad, que morí el 1048, i ‘Abd Allāh ibn Muḥammad, el qual, després d’ésser combatut pel Cid i obligat a tributar-li 10 000 dinars anuals, fou desposseït pels almoràvits el 1092 El…
Perapertusa

Armes dels Perapertusa
Llinatge noble originari del Perapertusès, que posseí el castell de Perapertusa, que li donà el nom, i s’establí al Rosselló.
El genearca conegut és Amell , casat amb Ermengarda i pares de Seguer I de Perapertusa , senyor del dit castell, que el 1017 assistí a la fundació del bisbat de Besalú, i de Pere I de Perapertusa , el qual fou pare de Ramon I de Perapertusa i de Berenguer I de Perapertusa , els quals, el 1073, signaren l’acta d’unió de l’abadia de Cubieras a la de Moissac El darrer fou avi de Berenguer II de Perapertusa , que el 1140 era senyor dels castells de Perapertusa, Montalbà i Querbús, la Torre de Triniac i les forces de Rufiac i Cucunhan Amb el seu fill Berenguer III de Perapertusa mort després del…
comtat de Cammarata
Història
Jurisdicció feudal siciliana concedida, el 1364, a Mateu d’Aragó i Palici, baró de Militello.
El 1398 fou atorgada a Ot de Montcada, senyor d’Aitona passà als Branciforte, ducs de San Giovanni, i als Montcada, prínceps de Collereale
Este
Família feudal sortida del llinatge obertenc, que prengué el nom del castell d’Este, prop de Pàdua.
En fou el fundador Alberto Azzo II d’Este mort el 1097, marquès i senyor d’Este, senyor de Rovigo i comte de Lumigiana, fill d’Alberto Azzo I i de Gualdrada d’Este , el qual fixà la residència a Este es casà primer amb Cunegunda, germana de Güelf III, duc de Caríntia i marquès de Verona, el qual adoptà llur fill, Güelf IV, que fou el tronc dels ducs güelfs de Baviera, de Brunsvic després reis d’Anglaterra i de Hannover i de Saxònia amb la segona muller, Garsenda del Maine, fou pare de Folco I d’Este…
comtat de Lemos
Història
Títol que el 1453 Enric IV de Castella creà a favor de Pedro Álvarez Osorio (mort el 1483), senyor de Villagarcía.
Tenia per capital la vila de Monforte, a Galícia, però els seus titulars posseïren altres senyories tant o més importants, com els comtats de Villalba i d’Andrade, el marquesat de Sarria, el ducat de Taurisano i el comtat de Castro a Nàpols Els comtes de Lemos de la família Castro ocuparen càrrecs polítics importants en època dels Àustria Fernando Ruiz de Castro mort el 1601 i Pedro Fernández de Castro-Andrade de Portugal y de Zúñiga-Sandoval foren virreis de Nàpols, Francisco de Castro y Andrade fou ambaixador a Roma 1610-16, Francisco…
senyoria de Kapraina
Geografia històrica
Jurisdicció feudal a la Grècia catalana del s XIV, situada dins el ducat d’Atenes; antigament fou la famosa Queronea.
Fou posseïda per Pere de Bellestar, també senyor de Patrici en català el Patriau
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina