Resultats de la cerca
Es mostren 5578 resultats
mas de Jau
Masia
Masia del municipi d’Estagell (Rosselló), a l’esquerra de l’Aglí, a l’entrada de l’estret de Cabanac.
Havia estat una granja del monestir de Clariana o de Jau
fageda d’en Jordà

Fageda d’en Jordà (Santa Pau)
© C.I.C. - Moià
Bosc de faigs estès al N del volcà del puig Jordà
(607 m), que s’eleva al pla de Sacot, al peu dels contraforts septentrionals de la serra del Corb, dins el terme de Santa Pau (Garrotxa), al SE de la ciutat d’Olot.
Joan Maragall dedicà un famós poema a la fageda, cosa que motivà que, a l’entrada d’aquesta, hom dediqués un monòlit en honor del poeta Des del 1994 és un espai natural protegit com a part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa
quimiòstat

1, filtre de cotó; 2, dipòsit de medi estèril; 3, vàlvula per al control de la velocitat de goteig; 4, corrent d’aire; 5, obertura per a la inoculació i la sortida d’aire; 6, sifò de sobreeiximent; 7, recipient de cultiu
© fototeca.cat
Biologia
Instrument emprat per a obtenir cultius continus que consisteix en un receptacle tancat que es comunica amb un dipòsit que li subministra constantment un medi de cultiu
i amb un sifó pel qual surt l’excés de cèl·lules del cultiu i de llurs productes d’excreció.
Mitjançant l’aireig i l’agitació mecànica hom aconsegueix l’entrada d’oxigen i la distribució homogènia pel medi Fent entrar un flux amb una concentració òptima de substància nutritiva, hom assoleix una producció cellular màxima si la població és mantinguda en la fase del creixement exponencial
badia de Moreton
Badia
Badia de l’E d’Austràlia, a l’estat de Queensland.
Poc profunda, sembrada d’illots sorrencs i resguardada de l’oceà per les illes Stradbroke i Moreton —aquesta darrera, formada per les dunes més altes del món, una de les quals fa 278 m d’altura—, dóna entrada al port de la capital de l’estat, Brisbane
Can Canyelles
Masia
Masia del municipi de Canovelles (Vallès Oriental).
Està documentada des del segle XVI, quan la família del mateix nom s’establí a les terres situades a l’est del torrent de Can Marquès De façana allargada amb coberta a doble vessant perpendicular, té una entrada d’arc apuntat i un finestral central conopial
aspecte duratiu
Gramàtica
Categoria gramatical específica del verb referida al seu desenvolupament sense limitació temporal.
L’inici o el final de l’acció significada pel verb pot ésser indicat per una expressió determinada estudiaré fins ben entrada la nit referència al punt de terminació de l’acció verbal fa moltes hores que estudio referència al punt inicial de l’acció verbal
Sant Marcel de Vilallonga de la Salanca
Art romànic
Església parroquial de la població, esmentada per primera vegada l’any 1177 Fou enterament reconstruïda al segle XIX i consagrada de nou pel bisbe Caraguel l’1 de juny de 1878 Hi ha alguns vestigis de l’antiga església romànica prop de la porta d’entrada
golf d’Àqaba
Golf marí
Golf del nord-est de la mar Roja, entre la península del Sinaí, Egipte i l’Aràbia Saudita, pel nord del qual tenen sortida Israel (pel port d’Elat) i Jordània (pel port de la ciutat d’Al-Àqaba).
Té 180 km de llargada i de 20 a 28 km d’amplada Hom creu que el golf d’Àqaba és una prolongació del sistema de fosses tectòniques de l’Àfrica oriental Les illes Tīrān i Sanāfīr de l’Aràbia Saudita en bloquegen l’entrada quasi completament
desespecialització bancària
Economia
Tendència a reduir les diferències entre establiments bancaris fixades per la llei (del 1945 a França i del 1962 a Espanya), mitjançant l’homogeneïtzació del tractament i l’increment de la concurrència a França, des de 1966, i a Espanya, des de 1973).
Una segona desespecialització s’ha produït amb l’entrada dels bancs en negocis financers més generals factoring , leasing , valors, assegurances i en d’altres no directament financers informació econòmica, rating , turisme, mergers & acquisitions , activitats que converteixen els bancs en conglomerats financers, proveïts de branques o unitats especialitzades
Musei Vaticani
Museu
Conjunt de museus i galeries del Vaticà.
Fou iniciat al s XVIII amb el Museo Sacro , fundat per Benet XIV 1756, dedicat a l’antiguitat cristiana i al primitiu art litúrgic, i el Museo Profano , obra de Climent XIII 1767, dedicat a monedes, medalles, camafeus i objectes de vori ambdós foren installats sumptuosament a la galeria de la Biblioteca Apostolica Vaticana Fou, però, Climent XIV 1770-74 qui inicià la gran empresa museística vaticana transformà en museu, i l’amplià amb una nova galeria, el palau del Belvedere d’Innocenci VII, i hi installà les colleccions d’escultura antiga iniciades per Juli II 1503-13 el museu s’anomena…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina