Resultats de la cerca

Són cargols de mar amb la conquilla en forma de baldufa, de mides variables, molt nacrada a l’interior Tenen un opercle dur i molt espiralat Són summament abundants als litorals de gairebé totes les mars Les espècies indicopacífiques, de 10 a 12 cm, són comestibles les conquilles són emprades per a fer botons A les costes mediterrànies, damunt les roques, és molt freqüent l’espècie Monodonta turbinata , d’uns 2 o 3 cm de diàmetre, amb la conquilla fosca profusament tacada de blanc les conquilles buides són sovint habitades per un bernat ermità L’espècie Turbo rugosum té la…

Aturonat a 628 m d’altitud, és força enrunat, i actualment deshabitat Conserva el camí medieval d’accés, el portal d’entrada, les restes de la capella gòtica de Sant Antoni, la font i, en el lloc més elevat i mig enrunada, l’antiga església de Sant Fructuós, amb elements romànics Prop d’una torre medieval mig enrunada hi ha l’ermita de Santa Maria, dels segles XVII i XVIII La població es troba a 500 m del nou poble d’ Aramunt , que acollí els habitants d’Aramunt Vell cap als anys seixanta del segle XX El poble està documentat per primera vegada l’any 959 amb el nom d’Eramonte, i es considera…

Vers l’any 960 el comte Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra la villa Silvi L’any 1004 la comtessa Toda de Ribagorça donà al mateix monestir els alous que tenia a la vall Ribagorçana, entre els quals figuren els de Silvi En l’acta de consagració de Santa Maria de Visalibons del 1060 es consigna el castell de Selva, que era dels senyors de Lierp D’altres notícies posteriors parlen d’aquest indret proper a Visalibons L’any 1211 Orraca de Capella va vendre al priorat d’Ovarra la vila de Visalibons “ et illud podium quod vocatur Silve quod est infra termino predicte villule…

En el testament d’un tal Maiasendi de l’any 1163 trobem la deixa a l’església de Sant Salvador d’una quartera d’ordi i una ovella, i al seu prevere el mateix tota la resta de l’herència de Maiasendi és situada a la parròquia de Caldes això ha fet suposar a Moreu-Rey que aquesta deixa correspon a l’església que amb aquest nom hi hagué a Caldes fins al primer quart del segle actual De no correspondre-hi hauríem de situar-ne la primera notícia l’any 1296 Des del segle XV fins al XVIH hi ha constància que la capella era habitada i servida per un ermità Sabem també que el 1602 el seu…

Santuari construït l’any 1125 Fou reedificat el 1423 arran de la donació de la imatge de la Mare de Déu per part dels senyors cognomenats Manresa segons la llegenda, l’escultura fou arrabassada als àrabs pels Manresa, als quals els atorgà drets feudals i el privilegi d’enterrar als seus membres sota la cripta de l’altar A petició del noble de la comarca Salvi Arrupit, el 6 de juny de 1484 ei sant pare Sixt IV va concedir un perpetuum de cent dies d’lndulgència als creients que pelegrinessin a la capella de la Mare de Déu Posteriorment el bisbe de Girona concedí quaranta dies més d’indulgència…

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca Limita amb Cabassers N, la Vilella Baixa, el Lloar E, el Molar S i la Torre de l’Espanyol W, aquest últim terme pertanyent a la comarca de la Ribera d’Ebre És situat a la dreta del riu de Montsant que en forma el límit septentrional, al territori muntanyós que separa les conques del riu de Montsant de les dels rius de Siurana i l’Ebre, amb els cingles del tossal del Guixar 636 m, a l’extrem de llevant damunt el Lloar i la Vilella Baixa, i el punt culminant del tossal de Sant Pau 617 m al sector N, al límit amb Cabassers Al riu…

Situació i presentació El municipi de Garcia, d’una extensió de 52,37 km 2 , limita a tramuntana amb Vinebre aigua amunt del pas de l’Ase i la Torre de l’Espanyol, al sector de llevant amb el Molar, el Masroig i els Guiamets, tots tres del Priorat, a migdia amb Tivissa, Móra la Nova pel caminal de les Planes i Móra d’Ebre pel caminal de la Partició de Garcia, i a ponent amb Ascó Al N del terme, el territori és accidentat a l’esquerra del riu per la serra del Tormo 523 m al cim homònim, que forma la paret oriental, dita de Comes Llargues, del congost del pas de l’Ase i que és continuada a la…

A ponent s’alcen les abruptes agulles de Santa Àgueda 537 m alt, termenal amb el límit de Cabanes de l’Arc

La devoció és arrelada per ser la patrona dels traginers de sal De fet, seguint les ermites d’aquesta advocació, es pot refer el camí d’aquests traginers des de la Cerdanya, passant per la falda de la serra de Cadí, fins a Cardona