Resultats de la cerca

Fill del director d’escena del Covent Garden Augustus Harris, començà la seva vida professional amb la Companyia Mapleson com a director d’escena i productor Més tard, el 1879, treballà al teatre Drury Lane, on restà fins el 1894 A partir del 1888, i fins a la seva mort, dirigí el Covent Garden Mentre ell n’estigué al capdavant, les òperes, que fins llavors totes eren cantades en italià, començaren a interpretar-se en la seva llengua original, i el Covent Garden fou rebatejat amb el nom de Royal Opera House Contribuí notablement a la difusió de R Wagner

Es formà musicalment a Barcelona Com a director coral estigué al capdavant de diverses societats claverianes, com Pau i Justícia Poblenou, Lídia Martinenca Sant Martí de Provençals o Rosa Badalonina Badalona, entre d’altres Ocasionalment dirigí diverses representacions líriques, especialment amb la companyia del baríton valencià Marcos Redondo, amb qui interpretà diverses sarsueles Com a compositor, fou autor de sardanes per a cobla, com ara Amants de la dansa 1946, una de les més notables, i de peces corals destinades a les agrupacions que dirigí, com l’himne Pau i Justícia ,…

Informava de les activitats del món submarí, en les vessants esportiva, científica i recreativa, com pesca submarina, immersió, fotografia subaquàtica, natació amb aletes i arqueologia Incloïa articles de tècnica, una secció de medicina del busseig i una de bibliografia Josep M Palau en fou director executiu i Antoni Camps Carol, director El consell de redacció estigué format per Antonio Beghetti, Manuel Melchor i Daniel Escrig Collaboraren en la redacció J Bargués, Josep M Calpena i Frederic Malagelada, entre d’altres De periodicitat bimestral, es distribuïa gratuïtament entre…

Estigué lligat sempre al Club 7 a 9, on començà a jugar el 1945, excepte un any que jugà amb el Mayda Formà part de l’equip campió de Lliga entre el 1964 i el 1967, si bé no n’era titular Participà en el Mundial del 1959 Com a directiu, fou delegat del 7 a 9 i el 1968 fundà l’Escola Nacional d’Entrenadors, que també dirigí Igualment, fou membre de la junta directiva de la federació espanyola Rebé la insígnia d’or i la distinció com a soci de mèrit del seu club

Fundat el 1979, fou l’alternativa als dos centres excursionistes històrics de la ciutat el Centre Excursionista de la Comarca de Bages i el Centre Excursionista Montserrat Organitzà el primer Trofeu Ciutat de Manresa de fons 1980 i el primer Trofeu de la Llum d’esquí 1988 Durant els anys vuitanta fou molt actiu i arribà a tenir 3000 socis També organitzà algun Campionat de Catalunya d’esquí alpí i de fons L’any 2011 estigué a punt de desaparèixer, però finalment un grup de socis el mantingueren en actiu El 2012 tenia uns 150 socis

Dirigida per S Torres Benet En foren redactors habituals Lluís Meléndez, que n’esdevingué redactor en cap, Juan Deportista , Crítias , Jacinto Miquelarena, Francesc Gibert, Josep M Tarruella, Spectactor, Speaker o Josep Anton Trabal Els reportatges gràfics eren de Gaspar i Claret o de Vidal i Sport, i Passarell en feia els dibuixos Donaren importància a la presentació i la informació gràfica i hi incorporaren la tècnica del rotogravat Tractà majoritàriament de futbol Pels continguts i l’acurada presentació estigué a l’altura de la premsa esportiva europea contemporània Se’n publicaren com a…

Destacà al Bruges jugant d’interior i l’estiu del 1962 fitxà pel FC Barcelona, però en la seva primera temporada només pogué disputar partits amistosos ja que estaven cobertes les places d’estrangers S’estigué al Barça fins a la temporada 1964-65 i disputà 49 partits, en què marcà 10 gols A continuació fou fitxat pel Real Madrid, amb el qual actuà dues temporades 1965-67 Més tard jugà amb l’Elx 1967-68, l’Olympique de Niça i diversos equips belgues Fou vuit vegades internacional amb Bèlgica Seguí lligat al món del futbol com a intermediari futbolístic

Tota la seva carrera estigué vinculada amb el Centre Gimnàstic Barcelonès, primer amb Miquel Consegal d’entrenador i les tres últimes temporades amb Miquel Àngel Torralba Encara en edat júnior, guanyà el primer títol estatal absolut en llançament de disc 1977, guardó que tornà a aconseguir tres anys després 1980 En Campionats de Catalunya assolí tres títols un de pes 1979 i dos de disc 1979, 1984 Fou internacional deu vegades Participà en la Copa d’Europa amb la selecció estatal i també en els Campionats Iberoamericans de Barcelona 1983, tot i que fora de concurs

Com a tennista 1957-71, guanyà catorze torneigs de l’ATP i estigué entre els deu millors del món El 1972 s’installà a Barcelona En la tasca d’entrenador se’l reconeix com un dels creadors de l’estructura tennística espanyola Durant la seva carrera formà una quarantena de tennistes professionals, entre els quals cal destacar Emilio Sánchez Vicario, Sergi Casal, Ilie Nastasé, Juan Mónaco i Andy Murray Fou guardonat per l’ATP en dues ocasions com a millor entrenador de l’any Treballà a la Federació Espanyola de Tennis i a l’Acadèmia Sánchez-Casal

Situada uns 30 km al sud de Brusselles Fins el 1796, que fou unificada per l’ordenament municipal napoleònic, la ciutat estigué dividida en Gran i Petit Waterloo, dependents de dues parròquies diferents El 1815 hi tingué lloc la batalla de Waterloo Amb la divisió de Brabant el 1995, passà a formar part del Brabant Való El febrer del 2018 el president de la Generalitat de Catalunya Carles Puigdemont  hi llogà una residència familiar que convertí en centre d’operacions del govern a l’exili “Casa de la República” Des de Waterloo creà també el Consell de la República octubre del 2018