Resultats de la cerca

Vida El seu nom autèntic era Josep Lluís Moll Estudià dret i música a Barcelona, on estrenà el Socrate d’Erik Satie Defensor de l’avantguardisme, signà a Mallorca el Manifest de l’Ultra Baleares ,1921 amb Jorge Luis Borges, Joan Alomar i Jacob Sureda El 1921 es donà a conèixer com a baríton d’òpera i es traslladà a Barcelona, on debutà com a protagonista de Don Juan Tenorio 1921-22, Ricard de Baños El 1924 viatjà per Hispanoamèrica amb la companyia de sarsuela d’Amadeu Vives A Buenos Aires, estrenà les sarsueles Doña Francisquita , Maruxa i La canción del olvido El 1925 formà companyia…

Començà a cantar amb l’Orfeó Català Més tard es traslladà a Itàlia, on amplià la seva formació, i actuà sovint en aquest país i als Estats Units Entre el 1923 i el 1931 la seva presència fou habitual al Gran Teatre del Liceu Cantà òpera, i de seguida centrà la seva carrera en la sarsuela, que interpretà en català Intervingué en l’estrena de La princesa Margarida , de J Pahissa

Estudià al Conservatori de Música de Barcelona Com a cantant feu diverses incursions en comèdies musicals i operetes, cantades en llengua catalana El 1926 dirigí l’estrena de la sarsuela Cançó d’amor i de guerra , de R Martínez Valls, de qui quatre anys més tard dirigí també la primera funció de La legió d’honor Actuà en diverses gires per les Filipines i l’Amèrica del Sud

Fou diputat a corts per les Balears, batlle de Palma i president de la Diputació Juntament amb JM Quadrado i Tomàs Aguiló, fundà “La Palma”, on publicà, amb el pseudònim Simón , poemesi narracions de caràcter humorístic i costumista, i la tertúlia La Dragonígera Deixà inèdites algunes comèdies moralitzants El error de muchos viejos , La crédula y el embustero , La ambición de mayorazgos i estrenà Mi dinero y mi mujer 1841

Els mercats financers europeus comencen a treballar amb euros, la moneda que des del passat dia 1 és la unitat de compte del Sistema Monetari Europeu En la seva estrena, l’euro revalora la seva paritat en relació amb les dues principals monedes del món, el ien i el dòlar Londres, on l’euro baixa la seva cotització el 0,05%, és l’excepció dels grans mercats europeus

Se celebra a Estrasburg la primera sessió de la nova legislatura del Parlament Europeu, que estrena una nova seu, un edifici que porta el nom de la sociòloga francesa Louise Weiss En la sessió inaugural, Nicole Fontaine, diputada per la Unió per la Democràcia Francesa, és elegida presidenta de la Cambra Entre els 14 membres de la nova vicepresidència, hi ha els catalans Aleix Vidal Quadras PP i Joan Colom PSOE

Filla del tenor Manuel del Pópolo Vicente García , es casà amb l’empresari Louis Viardot Debutà en concert a Brusselles el 1837, i en teatre a Londres el 1839, com a Desdèmona a l' Ottello de Rossini Estrenà el Prophète , de Meyerbeer, i Sapho , de Gounod A partir del 1863 es retirà de l’escena i actuà únicament en concerts Fou professora del conservatori de París 1871-75

Mestre de capella del príncep de San Severo, a Nàpols, succeí AScarlatti com a mestre de la capella reial Inaugurà la seva carrera amb l’estrena de la comèdia musical Lo cecato fauzo 1719 i l’òpera Publio Cornelio Scipione 1722, i es convertí ràpidament en el primer compositor d’òperes napolitanes, moltes de les quals amb llibrets de Metastasio Fou autor d’oratoris, misses, motets, cantates i àries

Anà de petit a l’Havana, on estudià amb F Úbeda Més tard fou deixeble de R Revagliatti i Anselmo López El 1874 estrenà la sarsuela El sombrero de Felipe II Actuà com a violinista a Europa i Amèrica residí a Madrid on tocà a l’orquestra del Teatro Real, a Colòmbia i a Cuba Deixà l’òpera La esclava , sarsueles i obres per a piano i simfòniques

Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, i estrenà diverses sarsueles a Madrid Residí a Manila del 1903 al 1913 aquest darrer any fou nomenat director de l’Escola de Música i de la Banda Municipal de Sabadell Escriví, entre altres obres, el drama líric El Pirata 1911, el poema simfònic L’aparegut i obres religioses, corals També escriví sardanes, entre les quals destaca El pla de l’amor