Resultats de la cerca

Format a l’obrador del seu pare i a l’Escola Massana Fou un dels fundadors de l’equip La Cantonada 1960, que el 1963 es feu càrrec d’ Ars Sacra El 1972 creà l’estudi de disseny A Bisbe Tinguéé oberta botiga a Barcelona, a l’edifici de la Pedrera Exposà a Segòvia, Madrid, Nova York i, periòdicament, a Munic Entre les seves obres sobresurten les ensenyes de l’abat Aureli M Escarré i les realitzades per a l’ajuntament de Barcelona

Pertany a un estil avançat de l’evolució dels Beatus  i es caracteritza per l’acusada estilització de les figures Consta de 239 folis i conté 79 miniatures El 1996 fou robat del Museu Diocesà d’Urgell i no fou recuperat fins al cap d’un any, amb una pàgina mutilada Des d’aleshores, l’obra s’exposa en facsímil En 2014-16 fou sotmès a un procés de restauració al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya CRBMC de Valldoreix

El 1875 ingressà a l’Observatori Meteorològic d’Hamburg La seva obra principal és Die Klimate der Erde ‘Els climes de la Terra’, 1923, on exposa una classificació climàtica de la Terra que es correspon amb els tipus de vegetació Escriví també Grundlinien der maritimen Meteorologie ‘Fonaments de la meteorologia marítima’, 1889, Die Klimate der geologischen Vorzeit ‘Els climes del passat geològic’, 1924, amb la collaboració de Wegener, i, amb la de Geiger, Handbuch der Klimatologie ‘Compendi de climatologia’, 1930

Destacat representant del corrent informalista que deriva directament del surrealisme, exposà per primera vegada el 1934 a París on residí des del 1926 La seva amistat amb Duchamp, Arp, Picabia, Delaunay i d’altres l’influí poderosament Amb ells signà un “manifest dimensionista” que a la llarga no es traduí en una pràctica pictòrica definida Acabada la Segona Guerra Mundial assolí plenament l’informalisme que el caracteritza a base de traços que semblen generar una idea de moviment Ha escrit també algunes poesies

Docent a les universitats de Pisa, Messina, Gènova i Roma, fou, en un principi, seguidor de GGentile Posteriorment, derivà cap a un pensament marcat pel que ell qualificà de “problematicisme”, que consisteix a definir com a àmbit genuí de la filosofia la formulació d’objeccions al saber ja establert Exposà aquesta concepció en nombroses obres, entre les quals Il problematicismo 1976, Dal mito alla scienza 1966 i Dall’attualismo al problematicismo 1976 S'ocupà també de temes jurídics i econòmics

S'inicià a vint anys a Terrassa i després cursà estudis a la Llotja de Barcelona 1886-92 Pintà paisatges minuciosos i naïfs i no es donà a conèixer a un públic ampli fins que fou descobert per Rafael Benet vers el 1925 Fou aleshores quan exposà a Barcelona dividint l’opinió entre els partidaris i els adversaris de la licitud de l’ingenuisme El 1934 i el 1935 concorregué, dins el Saló de Montjuïc, a les Exposicions de Primavera de Barcelona

Format a l’Acadèmia Baixas i a Llotja Exposà sovint a Barcelona Conreà el cartellisme cinematogràfic per a la Metro Goldwin Mayer Participà en nombroses exposicions collectives i obtingué el premi d’honor de l’Exposició Nacional de Belles Arts de Barcelona el 1944 amb El palco de la Celestina Excellent tècnic, fou catedràtic de colorit i composició a l’Escola de Belles Arts de Barcelona des del 1943, i un dels més conspicus representants de la pintura acadèmica catalana

Era fill i deixeble de Jaume Roca i Delpech En les seves pintures, d’execució acurada, pròxima a l’hiperrealisme —fou un dels més personals representants de l’hiperrealisme o realisme màgic a Catalunya—, tracta el paisatge urbà amb desolades vistes de racons urbans catalans o anglesos, perseguint la revelació de la geometria que hi és implícita i eludint-hi la presència de la figura humana, per la qual cosa s’apropa al caràcter de la pintura metafísica Exposà des del 1965

Sacerdot 1760, prefecte d’estudis del collegi irlandès de Roma 1763 i de l’austrohongarès, es traslladà a Pavia 1781, on ensenyà ètica Vinculat a l’església jansenista d’Utrecht i representant principal del jansenisme a Itàlia, preparà, dirigí i divulgà el sínode de Pistoia 1786, on exposà també la seva disciplina jurisdiccionalista Políticament es troba a cavall entre l’absolutisme i el republicanisme Més que original, fou divulgador fecund, com ho mostren els 41 volums de les seves obres

Iniciat dins el realisme acadèmic de Ricard Anckermann, evolucionà cap al vessant burgès i intimista del Modernisme, influït per Rusiñol i Casas Fou medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella 1903 Professional de la pintura, especialment actiu en 1910-20, exposà a Palma on fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires Des del 1921, davant el Noucentisme i l’avantguarda ascendent adoptà un luminisme, folkloritzant i paisatgístic