Resultats de la cerca
Es mostren 1082 resultats
Ernest Rutherford
Ernest Rutherford
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic.
Estudià a Cambridge Fou nomenat professor, successivament, a Mont-real 1898, Manchester 1907 i Cambridge 1919, on dirigí el Cavendish Laboratory 1919-37 President de la Royal Society 1925-30, és conegut per les seves investigacions sobre la radioactivitat, els gasos, la matèria i, sobretot, pel seu model d'àtom , el 1899 descobrí la radioactivitat del tori i identificà els raigs α i β de les radiacions radioactives el 1906 estudià les partícules alfa, que identificà com a nuclis d’heli Amb H Geiger ideà un mètode per a comptar les partícules alfa 1908 El 1919 descobrí la…
William Thomson

William Thomson
© Fototeca.cat
Física
Físic britànic, conegut també com a lord Kelvin.
Estudià les propietats de la matèria, de la calor i de l’electricitat i es féu famós per les seves recerques sobre termodinàmica, electrodinàmica i termoelectricitat El 1848 proposà la coneguda escala absoluta de temperatures, que duu el seu nom Formulà les lleis de la termodinàmica primer i segon principis i estudià, juntament amb JP Joule, les expansions dels gasos efecte Joule-Thomson Féu recerques sobre l’edat de la Terra, on tingué controvèrsies amb TH Huxley Contribuí a l’estudi teòric de l’electroestàtica i inventà un tipus de galvanòmetre També són destacables les…
motor Wankel
Tecnologia
Motor de combustió interna projectat pel tècnic F.Wankel, perfeccionat pel físic Froede i construït per l’empresa alemanya NSU.
Consisteix en una cambra fixa a l’interior de la qual gira, amb moviment planetari, un èmbol rotatiu constituït per tres lòbuls, impulsat per la força d’expansió del combustible en ignició En aquest motor, gràcies a la forma especial de la cambra i de l’èmbol rotatiu, els quatre temps són efectuats en el curs d’una volta compacta de l’èmbol, de manera que la mescla carburant és aspirada admissió en un volum relativament gran, el qual s’estreny compressió fins que la mescla és inflamada combustió i els gasos surten a l’exterior escapament sense necessitat de vàlvules El principal…
motor Otto

Vista escorxada d’un motor de cicle d’Otto per a vehicle de quatre cilindres verticals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Motor de combustió interna alternatiu que es caracteritza termodinàmicament pel fet de seguir el cicle d’Otto, és a dir que la combustió hi és realitzada a volum constant, mitjançant l’explosió d’una mescla de combustible i aire provocada per una guspira.
Funciona generalment amb gasolina, gas o, eventualment, amb barreges d’hidrocarburs i d’alcohols El seu grau de compressió relació de compressió és bastant baix 9-101 en relació amb el del motor dièsel i, per tant, el rendiment termodinàmic és menor El combustible, que s’introdueix en el cilindre ja barrejat amb l’aire, és dosificat, homogeneïtzat i vaporitzat prèviament en el carburador o mitjançant un injector L' encesa superficial és provocada fent saltar una guspira entre el dos elèctrodes d’una bugia A règim constant hom fa variar la potència del motor modificant la proporció de…
planeta

Dimensions dels planetes en comparació de les del Sol
© Fototeca.cat
Astronomia
Cadascun dels cossos sòlids que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d’un estel.
El mot planeta , que significa “errant”, fou utilitzat en l’antiga astronomia geocèntrica per a designar els set astres que són visibles a ull nu i que es desplacen lentament respecte als estels del firmament Aquests astres eren el Sol , la Lluna , Mercuri , Venus , Mart , Júpiter i Saturn Amb l’adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic que té un precedent en la d’Aristarc de Samos la Terra fou considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna deixaren d’ésser-ho per tant, el nombre de planetes fou reduït a sis astronomia L’any 1781 Herschel descobrí Urà i l’any 1846…
timpànic | timpànica
Dit del soroll característic que produeixen, en percudir-les, les cavitats plenes de gasos.
mescla
Tecnologia
Sistema gasós constituït per aire i carburant, utilitzat en els motors de combustió interna.
La relació teòrica entre el pes de l’aire i el del carburant necessaris per a produir una combustió completa és anomenada relació estequiomètrica bé que el seu valor numèric depèn de la composició química del carburant, hom el situa al voltant de 15 A la pràctica, la relació de pesos entre l’aire i el carburant, denominada relació de mescla , és diferent del valor estequiomètric durant el funcionament del motor En un motor d’explosió la relació de mescla ha d’ésser més alta que l’estequiomètrica quan gira a règim normal i més baixa quan funciona a poques revolucions o a plena potència En un…
flat
Patologia humana
Acumulació de gasos a l’estómac o als budells que produeix una sensació molesta.
radiòmetre
Física
Aparell per a il·lustrar certs fenòmens dels gasos rarificats i de l’energia radiant.
Consisteix en un recipient de vidre que conté un gas extraordinàriament rarificat, dins el qual hi ha un molinet d’ales ennegrides d’un costat sol, i que es posa en moviment quan s’exposa als raigs lluminosos o calorífics
baroscopi
Física
Aparell emprat per a verificar la validesa del principi d’Arquimedes en els gasos.
És una balança de braços iguals que a pressió atmosfèrica normal manté l’equilibri entre una esfera de coure, buida i tancada hermèticament, i una altra de massissa de pes equivalent i, per tant, de volum molt més petit Collocat el baroscopi a l’interior d’una campana de buit, en fer disminuir progressivament la pressió de l’aire de la campana mitjançant una bomba de buit, hom observa com la balança es decanta cap al costat del qual penja l’esfera buida, perquè, en disminuir la pressió, la força ascensional sobre l’esfera buida disminueix molt més ràpidament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina