Resultats de la cerca
Es mostren 3185 resultats
Velòdrom de la Bonanova
Ciclisme
Velòdrom del districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona.
Inaugurat el 24 de setembre de 1893, fou un dels primers velòdroms de Catalunya i considerat com el millor d’Europa del moment Estava situat entre el Turó Parc i la Via Augusta de Barcelona, tenia una pista de ciment de 400 m de corda i una tribuna de 40 m de llargada El Fomento del Sport Velocipédico de Barcelona hi organitzà diverses curses ciclistes i el 1894 Antonio de Sard hi establí el rècord de l’hora Al centre de la pista també s’hi feien proves de tir, partits de tennis i el 27 de gener de 1895 s’hi disputà el primer partit de futbol Les últimes curses ciclistes…
Angry Young Men
Literatura anglesa
Moviment artístic anglès (‘Joves colèrics’) que comprometé crítics, poetes, novel listes, dramaturgs i cineastes.
Els seus propòsits restaren expressats en una Declaration 1957, a la qual contribuïren Lindsay Anderson, Kenneth Tynan, Stuart Holdroyd, John Osborne, Doris Lessing, Colin Wilson, Bill Hopkins i John Wain Reaccionant contra unes formes d’expressió allunyades de la realitat i preocupades per la perfecció formal imperants aleshores al país, els “joves colèrics” es proposaren d’investigar aquesta realitat i atacar els mòduls de vida i les institucions angleses presentant “gent real en situacions reals” Malgrat que obres anteriors de gèneres diversos ja l’anunciaven, hom n'ha…
Castell de Celrà (Orellà)
Art romànic
El lloc de Celrà és esmentat des del segle X villare de Celrano , 977 El seu castell rochia de Celra , 1046 no fou comprès dins la donació d’Orellà de la comtessa Guisla a Sant Martí del Canigó del 1018 El 29 de juny de 1340 el castell fou infeudat per Jaume III de Mallorca al vescomte d’Évol, que el detenia encara el 1383 Més tard, però, l’abat del Canigó adquirí tots els drets jurisdiccionals d’Orellà i de les seves dependències, inclòs Celrà Resten alguns minsos vestigis del que fou el castell, avui desaparegut, prop de l’església de Santa Cecília de Celrà A de Pous 1974, pàg 207 deia de…
Heberto Padilla
Literatura
Escriptor cubà.
Un dels noms més importants de l’anomenada Generación del 50 Compromès, d’entrada, amb la Revolució Cubana impulsada per Fidel Castro, formà part de l’equip de redacció d’algunes de les publicacions culturals militants com Granma i Lunes de Revolución Manifestà la mateixa militància en els primers llibres de poemes Las rosas audaces 1958, El justo tiempo humano 1962 i La hora 1964 A partir de Fuera del juego 1968 començà a mostrar-se crític amb la trajectòria de la revolució a Cuba, fet que el dugué a la presó per dissident Incidí en les mateixes crítiques en els llibres de…
Sant Pere de Carreu (Abella de la Conca)
Art romànic
La notícia més antiga coneguda d’aquest lloc data del 1050, en què el comte Bernat i la comtessa Estefania venen a l’abat del monestir de Gerri el castell de Sant Romà i la vila de Cherach per la quantitat de 1 000 sous A l’hora de tractar el lloc de Carreu s’ha de tenir en compte l’existència de dos llocs propers amb la mateixa denominació, el present Carreu o les Cases de Carreu del municipi d’Abella de la Conca, i Carreu de Gavarra, situat dins la comarca de l’Alt Urgell, que fan difícil d’escatir la seva correspondència amb la informació que ens ha pervingut Carreu formà part…
Pere Tena i Garriga

Pere Tena i Garriga
© Conferència Episcopal Espanyola
Cristianisme
Teòleg i liturgista.
Sacerdot 1951, es doctorà en teologia a Roma 1954 Professor al seminari de Barcelona 1956-67 i a la Universitat de Salamanca 1963-68, fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, de la qual ha estat degà 1967-72 i president 1972 Membre del grup fundador del Centre de Pastoral Litúrgica de Barcelona 1958, fou el director, com també de la seva revista Phase 1963 Fou delegat diocesà de pastoral sacramental i litúrgia 1973-84 i el 1986 fou nomenat canonge de la seu de Barcelona, amb l’encàrrec de tenir cura de les celebracions litúrgiques de la catedral L’any 1987 fou nomenat per Joan…
Guillem Cifré i Barrabín
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant, especialment de còmics.
Fill de Guillem Cifré i Figuerola , per qui fou influït, així com per la resta de dibuixants de tebeos de l’editorial Bruguera El 1974 començà les seves collaboracions en revistes humorístiques com El Papus o Matarratos , i posteriorment en publicacions underground El Víbora , Cairo , etc i també a la premsa diària Avui , La Vanguardia , El Periódico de Catalunya , El Mundo i en publicacions de l’estranger, com ara la revista danesa Staccato El seu dibuix cantellut reforçà un humor surreal i truculent Feu també cartells, portades de discs, etc Publicà diversos àlbums, alguns dels quals…
Josep Maria Cases i Deordal
Cristianisme
Bisbe.
Fou ordenat de prevere del bisbat de Girona el 1943 i bisbe de Sogorb-Castelló de la Plana el 1971 La seva consagració episcopal tingué lloc el 1972 Des del 1996 fou bisbe emèrit de l’esmentada diòcesi L’any 1969 fundà els Grups d’Oració i Amistat, que s’escamparen en diferents indrets de l’Estat espanyol, de França i de l’Amèrica del Sud L’any 1999 en formaven part 8000 persones, 6000 de les quals es trobaven a l’Estat espanyol Els membres d’aquests grups es comprometen a fer mitja hora de pregària al dia, a pregar diàriament pel grup i a intentar infondre l’oració allà on viuen…
Miquel Mas i Ferrà

Miquel Mas i Ferrà
©
Literatura
Escriptor i periodista.
Collabora a la premsa diària Última Hora i Diari de Balears És autor d’una obra gairebé exclusivament novellística, de fort accent realista, que inicià amb Massa temps amb els ulls tancats 1977, premi Joan Ballester, a la qual seguiren L’àngel blau 1990, L’ocell del paradís 1992 i la trilogia formada per Camí de palau 1996, premi Andròmina 1995, La rosa d’hivern 1999 i Riberes de plata 2004, en la qual es reflecteixen els canvis socials i polítics a les Illes Balears durant el període comprès entre el 1923 i el 1999 El 2008 publicà El cel dins la memòria premi…
,
Irene Polo i Roig

Irene Polo i Roig (1933)
Col·lecció Casimir Arajol
Periodisme
Periodista.
Fou una de les primeres dones que es professionalitzà en el periodisme d’informació S’inicià el 1930 a la revista Imatges , i més tard s’incorporà als diaris L’opinió , L’instant , La Rambla i Última Hora Autora d’intervius i reportatges breus, directes i agosarats, la seva tècnica representà una innovació en el periodisme de l’època i presagià algunes fórmules desplegades posteriorment per la ràdio i la televisió Com a enviada especial, informà sobre esdeveniments rellevants, com ara el judici a Companys pels fets d’octubre, el judici a París de Josep Dencàs i les vagues…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina