Resultats de la cerca

Fou, durant molts segles, escala de la ruta marítima vers l’Índia i port comercial del seu hinterland africà, especialment del regne abissini d’Axum, com també punt de contacte cultural amb el món mediterrani Sofrí destrucció a les mans dels àrabs al segle VIII

Les llavors i la planta entera són destinades a l’alimentació del bestiar De procedència sud-asiàtica, les principals zones de conreu són la Xina, l’Índia i el sud dels EUA Vol sòls arenosos o llimosos, i és molt sensible a les glaçades

Fou conseller d’Akbar, emperador mogol de l’Índia, i collaborà en la reforma econòmica i administrativa d’aquest Escriví, a més, la seva biografia El Llibre d’Akbar, i traduí el Mahābhārata al persa Morí assassinat per ordre del fill d’Akbar, Selim

Com a sociòleg, basant-se en les seves recerques a Escòcia, l’Índia i Palestina, estudià sobretot els problemes del desenvolupament de les comunitats humanes City Development 1904 i Cities in Evolution 1913 Com a biòleg escriví, amb JAThomson, The Evolution of Sex 1900

Fou un dels primers a portar a l’escena temes i problemes típicament americans The Indian Princess ‘La princesa índia’, 1808, The Court of Love 1836 —publicada el 1817 amb el títol How to try a Lover ‘Com provar un amant’—, Superstition 1824, etc

La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el Gran 330 aC…

Són animals de grans dimensions, cos pesant i massís, amb la pell molt gruixuda i generalment nua o gairebé, i amb una o dues banyes permanents situades a la regió nasal, l’una darrere l’altra, l’anterior més desenvolupada que la posterior, i a vegades una tercera unida a la segona, ulls petits en posició lateral, orelles petites al capdamunt del cap, cua molt petita, cap curt o mitjà segons les espècies, amb el morro aplanat i amb un perfil que descriu una corba descendent des de la regió cranial fins a la facial de nivell més baix, i amb les potes curtes, molt robustes i acabades en tres…

Cal esmentar-ne el jacana americà Jacana spinosa , que habita a l’Amèrica Central i al Brasil, el jacana australià Irediparra gallinacea , del nord d’Austràlia, i el jacana de cua de faisà Hydrophasianus chirurgus , que habita a l’Índia i a tot el sud-est asiàtic

Els mascles —cas únic entre els bòvids— tenen quatre banyes, dues de les quals gairebé no assoleixen de fer 3 cm, situades entre les conques orbitals, i les altres dues de posició normal i de 12 cm de llargada Habita a les planes de l’Índia

Cal destacar-ne el suimanga elegant Cinnyris venustus , d’11 cm, i el suimanga d’ales daurades Nectarinia reichenowi , de 10 cm, que habiten a l’Àfrica oriental, i el suimanga asiàtic Cinnyris asiaticus , de 10 cm, que habita des de l’Índia a la Indoxina