Resultats de la cerca
Es mostren 13096 resultats
Josep Bernabéu Lajara

Josep Bernabéu Lajara (a la dreta)
Federació Catalana d’Atletisme
Atletisme
Atleta especialitzat en fons.
Formà part de la brillant generació de fondistes dels anys quaranta Pertanyia a l’Exèrcit i també al FC Barcelona L’any 1942 baté en gairebé 4 minuts el rècord estatal de 30000 m, amb una marca d’15019 h Fou campió d’Espanya de 10000 m 1943, 1944, 1946, campió de Catalunya de la mateixa distància 1942, 1943, 1946, i campió de Catalunya de cros, individual i per equips 1943 Fou dues vegades internacional
Josep Puntas Jensen

Josep Puntas Jensen (al mig)
AF CEC / IGNASI CANALS TARRATS
Escalada
Escalador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya CEC i membre del CADE des de la seva fundació el 1942 Va pertànyer al grup de membres de CEC que el primer terç del segle XX innovà en els àmbits de l’escalada i l’esquí Company de Lluís Estasen i Jofre Vila, realitzà primeres ascensions a Montserrat i al Pedraforca Realitzà escalades a diferents massissos alpins, com l’Oberland 1922, el Mont Blanc 1925, 1928 el Delfinat 1926 i el Monte Rosa 1928 També cal destacar la seva passió per la fotografia i el seu fons a l’arxiu del CEC
Josep Elies Elies

Josep Elies Elies (primer per l’esquerra)
Federació Catalana de Caça
Caça
Caçador, àrbitre i dirigent esportiu.
L’any 1962 fundà la Societat de Caçadors Riudebitlles, que presidí durant dotze anys, i el 1992 creà la Societat de Caçadors Sant del Bosc, de Llimiana, i el Club Esportiu Catalunya de Recorreguts de Caça Especialitzat en la pràctica de recorreguts de caça i compak sporting, que introduí a Espanya, destacà en tasques organitzatives Formà part de la junta directiva de la Tercera Federació Regional de Caça 1970-82 com a vocal de competicions i l’any 1978 promogué la creació del primer camp de tir per a la pràctica dels recorreguts de caça a Catalunya Posteriorment s’integrà com a directiu de la…
Josep Esquerre Aixendri

Josep Esquerre Aixendri (primer per la dreta)
Federació Catalana de Bitlles
Bitlles
Promotor de les bitlles catalanes i dirigent esportiu.
Fou una persona cabdal en el procés d’innovació i de restauració del joc a les Terres de l’Ebre Membre del Grup Cultural Rasquerà i del Club de Bitlles Amposta, gràcies a la seva empenta els clubs del Perelló, Deltebre, els Alfacs, Amposta i la Sénia formaren part dels dotze primers clubs que s’incorporaren a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling FCBB el 1988 Fou representant territorial del Montsià i el Baix Ebre, primer, i de Tarragona, després, de la FCBB
Josep d’Arbaud
Literatura
Nom amb el qual és conegut el poeta i novel·lista provençal Josep Darbaud.
Retirat a la Camarga, en cantà i descriví el paisatge en reculls poètics com Lou Lausié d’Arle 1913, que Frederic Mistral considerà una obra mestra, Li Cant Palustre 1919, etc També escriví novella — Bestio dou Vacarés 1924 fou la seva obra en prosa més reeixida— i contes La Caraco 1926, Sauvagino 1929, etc
Josep Gaspar Serra

Josep Gaspar Serra (a l’esquerra)
Arxiu Pere Ribalta-Fons Monés Canudas
Esport general
Fotografia
Cinematografia
Director de cinema i fotògraf.
Començà treballant a la casa Gaumont de fotografia i cinema de Barcelona Al cap de molt poc es formà a la sucursal de París Fou un dels pioners de la fotografia aèria catalana i fou el fotògraf oficial de l’aeròdrom Canudas 1920-33 També fou pioner del cinema català, al qual es dedicà exclusivament des del 1933 Produí algun repotatge esportiu, entre els quals Fabricación de pelotas para el deporte de la cancha 1920, Carrera internacional de voiturettes Premio Peña Rhin 1921 o Campeonato de España de Fútbol 1922 El 1949 es traslladà a Montevideo i el 1953 a Buenos Aires Poc després retornà a…
Josep Guix Torrent

Josep Guix Torrent (el primer a l’esquerra)
Fundació del Bàsquet català
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Un dels pioners del bàsquet català, fou jugador del CE Laietà en les dècades de 1920 i 1930 Aconseguí dues vegades el Campionat de Catalunya Formà part de la selecció catalana en diversos partits Posteriorment fou entrenador del primer equip del CE Laietà, amb el qual obtingué el Campionat d’Espanya 1942 En deixar la direcció esportiva de l’equip, s’incorporà a la junta directiva del club i accedí a la presidència 1964-73 El 1985 fou nomenat president honorari del club i l’any 1994, Històric del Bàsquet Català
Josep Antoni Valcàrcel
Il·lustració d’un tractat d’agricultura de Josep Antoni Valcàrcel (1770)
© Fototeca.cat
Agronomia
Agrònom.
Introduí la “nova agricultura” basada en l’experimentalisme i la ciència aplicada Publicà Agricultura general y gobierno de la casa de campo , en deu volums 1765-95, adaptació de Le gentilhomme cultivateur de Dupuy-Demportes, i hi incorporà texts seus i d’altres membres de la Societat Econòmica de València i de Gregori Maians
Josep Nora Bornay

Josep Nora Bornay (a la dreta)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ – ARXIU CONDE / MASIP
Basquetbol
Jugador de basquetbol.
Sorgit del planter de la Unió Esportiva Montgat, a dinou anys aconseguí l’ascens a primera divisió amb el primer equip, on jugà una temporada L’any 1960 fitxà pel Picadero JC, de la segona divisió, i, novament, assolí l’ascens a primera divisió Jugà en aquest equip fins a la temporada 1969-70 i, posteriorment, una temporada al Club Bàsquet Manresa Fou trenta vegades internacional i participà en els Jocs Olímpics de Roma 1960 i en un Europeu 1961 Com a entrenador dirigí la Penya Margall de Badalona i el Club Bàsquet Santa Coloma
Aeròdrom Josep Civit
Esports aeris
Antic aeròdrom privat, també conegut com Camp d’Aviació Magraners, i que era situat a l’actual barri de Magraners de Lleida.
L’activitat aeronàutica començà el 1911 de la mà del que seria el Reial Aeri Club de Lleida, que hi dugué a terme les primeres pràctiques aèries Propietat de Josep Civit, fou el segon aeròdrom civil que s’installà a Catalunya El 1929 el Reial Aeri Club de Lleida traslladà les seves activitats a l’Aeròdrom d’Alfés, any que també fou inaugurat oficialment l’Aeròdrom Civit El 1933 l’Aeroclub de Lleida hi organitzà una exhibició acrobàtica en què participaren diversos avions de caça El 1950 s’hi inaugurà l’Escola de Pilotatge, que el 1955 es traslladà al Camp d’Alfés El 1957, …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina