Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
Pere Ferrussola
Cristianisme
Jesuïta, doctor en teologia.
Amic i deixeble de Josep Finestres, regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la Universitat de Cervera Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i, en català, una Notícia històrica del Sant Misteri de Cervera, editada el 1863
Bartomeu Cucala
Literatura catalana
Escriptor.
Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el segle XVI, en català, llatí i castellà
,
Maria Carbonell Barniol
Ball esportiu
Ballarina.
Amb la seva parella de ball, Iñaki Uriz, fou campiona de Catalunya en la modalitat estàndard en dues ocasions 2005, 2006 També foren campions d’Espanya joves en les modalitats estàndard, llatí i deu balls 2002, i estàndard i deu balls 2001 És professora de l’escola de ball Swing Manresa
diftongació
Fonètica i fonologia
Formació d’un diftong, bé per diferenciació d’una vocal o per simplificació d’un grup en hiat.
En català hi hauria exemples del primer cas, si hom admet la teoria que ę del llatí vulgar es convertí en jé en contacte amb iod abans d’assimilar-se profěctu > * profjeitu > * profieit > profit Més clars són els exemples del segon cas benedictu > beneït beneít > beneit benéit regîna > reïna reíne > reina rẹine
feix d’isoglosses
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’isoglosses, més o menys acostades, que separen dos dialectes.
El límit que, en català, separa el tractament de la e del llatí vulgar cadẹna a l’oest i cadęna a l’est, el que separa el manteniment de la o àtona de la seva confusió en u , etc, forma un feix d’isoglosses que separa el català occidental de l’oriental
Juan de Madariaga
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de pare biscaí, fou cartoixà 1585 És autor de diversos tractats pietosos, en castellà i en llatí, i de Del senado y de su príncipe 1617, publicat anònimament i reeditat després de la seva mort amb el títol Gobierno de príncipes y de sus consejos para el bien de la República 1626
Pere Alfons de Burgos
Literatura catalana
Escriptor.
Originari dels Països Baixos, estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533 El 1545 es retirà en una ermita Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia 1562, on recomana la pràctica de la comunió freqüent
Nemesi
Filosofia
Cristianisme
Filòsof cristià.
Suposat bisbe d’Èmesa Escriví el tractat Perì phýseōs anthrópou ‘Sobre la natura de l’home’, d’inspiració neoplatònica, però clarament orientat com a apologia del cristianisme Erròniament atribuït a Gregori de Nissa, fou traduït al llatí, al segle XI per Alfano di Salerno i al segle XII per Burgundio da Pisa
classiarii
Història
Militar
Soldats de marina romans.
Aquest servei era considerat inferior al de terra i tenia escassa valoració jurídica Al principi de l’Imperi eren reclutats entre els esclaus procedents de la familia imperatoris En temps de l’emperador Claudi aquest servei fou prestat pels pelegrins Amb Adrià i Caracalla obtingueren el dret llatí i la ciutadania romana, respectivament
Vicent Ferrer
Cristianisme
Religiós dominicà.
Estudià a València i a Salamanca i fou professor de filosofia i teologia a València i qualificador del Sant Ofici És autor d’una Suma moral para examen de curas y confesores , que ha tingut diverses edicions, i d’altres obres en llatí sobre teologia i el pensament de Tomàs d’Aquino
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina