Resultats de la cerca
Es mostren 1384 resultats
Joan Rebagliato i Font
Geografia
Geògraf.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, es dedicà a la geografia regional i general de Catalunya, i esdevingué una autoritat en aquesta matèria Participà en nombroses obres collectives, entre les quals hi ha la Geografia de Catalunya , dirigida per Lluís Solé i Sabarís, i és autor del capítol sobre les fonts d’energia de la Geografia general dels Països Catalans , dirigida per Carles Carreras Publicà també nombrosos estudis sobre la divisió territorial de Catalunya, que prengueren com a punt de partida la de la Generalitat de Catalunya de l'any 1936 i, restaurada…
Joan Granados i Duran
Periodisme
Polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, treballà com a assessor comercial i visqué dos anys a Estocolm com a delegat de diverses indústries tèxtils Fou un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya Del 1976 al 1978, i sota la presidència d’Agustí Montal, fou secretari general del Futbol Club Barcelona, càrrec des del qual impulsà el començament de les transmissions radiofòniques en català dels partits de futbol Fou director general de Patrimoni Escrit i Documental de la conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1981 i 1984 El…
Ramon Malla i Call

Ramon Malla i Call
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Bisbe.
Llicenciat en teología i dret canònic per Salamanca i Roma, va rebre l’ordenació sacerdotal l’any 1948 Fou secretari del bisbe Narcís Jubany , vicari general del bisbat d’Urgell i delegat permanent de la mitra per a Andorra Durant 31 anys fou bisbe de Lleida 1968-99, i des d'aquest darrer any bisbe emèrit de Lleida En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se bisbat de Barbastre-Montsó Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada,…
Josep Vicent Marquès i González
Literatura catalana
Sociologia
Escriptor i sociòleg.
Vida i obra Llicenciat en dret i professor de la Universitat de València Fou membre del Partit Socialista Valencià i posteriorment fundà amb d’altres el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària Fou un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià Com a sociòleg feu estudis sobre el comportament sexual i sobre diversos aspectes de la marginació de la dona L’any 1973 guanyà el premi Joan Fuster per l’assaig País perplex 1974 i el 1980 el Fontanarosa amb No és natural 1980 Publicà també Amors impossibles 1983, La llum i el caos 1990,…
,
Francesc Lliset i Borrell
Economia
Literatura
Jurista, economista i escriptor.
Llicenciat en ciències econòmiques i en ciències polítiques i doctor en dret 1976, fou professor de dret administratiu a la Universitat de Barcelona Secretari de primera categoria d’administració local 1962 i interventor de fons de l’administració, exercí als ajuntaments de Ripoll i Sitges, a la Corporació Metropolitana de Barcelona, com a secretari general tècnic de la Conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya i com a secretari general de l’Ajuntament de Barcelona 1999-2002 Rebé diversos premis pels seus estudis sobre règim local És autor d’una àmplia obra sobre…
Abel Matutes i Juan
Política
Polític i empresari.
Llicenciat en Ciències Econòmiques, dirigeix un ampli complex empresarial vinculat al turisme Grupo de Empresas Matutes Alcalde d’Eivissa 1970-71, senador 1977-82 i diputat 1982-86 per Alianza Popular , de la qual fou vicepresident el 1984, en 1986-89 fou comissari de la CEE de Crèdits i Inversions, Enginyeria Financera i Política de la Petita i Mitjana Empresa, entre 1989-93, per a les Relacions de la CEE amb l’Amèrica Llatina i, posteriorment, per a l’Energia, Transport i l’Agència de Subministrament d’Euratom 1993-95 En 1996-99 fou ministre d’afers estrangers espanyol del…
Baulies i Cortal, Jordi
Sociologia
Historiador, geògraf i jurista.
Llicenciat en dret a Barcelona i en ciències polítiques i econòmiques a Madrid, el 1954 ingressà per oposició a l’Ajuntament de Granollers Posteriorment fou secretari en els consistoris de Ponte Caldelas Pontevedra, Ciutadella, Terrassa i Barcelona 1977-95, del qual fou assessor jurídic en ocasió dels Jocs Olímpics Durant els anys d’estada a Menorca dugué a terme estudis històrics i geogràfics, entre els quals hi ha Menorca, notas geográficas 1961, premi de Bibliografia Menorquina i, sobretot, L’Illa de Menorca 1964-67, en tres volums, i també coordinà l’informe de Caritas…
Miguel Delgado Galindo
Sacerdot i advocat especialitzat en dret canònic.
Llicenciat en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, pertany, des del 1985, a la prelatura de l’Opus Dei Després d’haver exercit la professió d’advocat i d’haver treballat en diverses conselleries de la Generalitat de Catalunya, el 1991 es traslladà a Roma per continuar els estudis eclesiàstics de teologia i dret canònic a la Universitat Pontifícia de la Santa Creu, on es doctorà el 1996 El 1999 fou cridat per collaborar al Consell Pontifici per als Laics, on ha estat ajudant d’estudi i cap de l’oficina, i ha estat el responsable de la secció d’associacions i moviments El…
Josep Olives i Puig
Filosofia
Filòsof i humanista.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1968, amplià estudis a l’École Pratique des Hautes Études París, on obtingué la Maîtrise en sociologia i urbanisme 1971 i es doctorà en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona 1974 Fou professor de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat Pompeu Fabra i, finalment, de la Universitat Internacional de Catalunya 1997, on fou degà de la Facultat d’Humanitats des de la fundació d’aquest centre 1997 fins al 2008 L’any 2006 esdevingué catedràtic de l’assignatura de pensament La seva principal línia de…
centre universitari
Educació
Unitat organitzativa bàsica en què s’estructuren les universitats públiques i que té com a principal responsabilitat la gestió i l’organització dels ensenyaments universitaris conduents a l’obtenció de títols universitaris.
Els centres universitaris poden ésser centres integrats, quan pertanyen jurídicament a la mateixa universitat, i adscrits, quan la seva titularitat no correspon a la universitat Els centres universitaris, segons la seva funció, reben el nom de Facultat, Escola Tècnica Superior, Escola Universitària o Institut Universitari Les Facultats i Escoles Tècniques Superiors són les encarregades d’organitzar els estudis de 1r i 2n cicles conduents a l’obtenció dels títols de llicenciat, arquitecte o enginyer També poden organitzar estudis de 1r cicle, conduents a l’obtenció dels títols de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina