Resultats de la cerca
Es mostren 620 resultats
Llorenç Balsach i Peig
Música
Compositor català.
Vida Es formà musicalment amb Josep Poch, Carles Guinovart i Josep Soler, i també realitzà estudis de matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona Interessat per la música electroacústica i les seves tècniques, fou deixeble de Gabriel Brncic al laboratori Phonos de Barcelona L’exposició Espais sonors 1975 a la Sala Tres de l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell fou el punt de partida d’una carrera que no es vol limitar al fet musical, sinó que vol englobar també les arts plàstiques i la literatura Així, el mateix any realitzà els 14 poemes sonors sobre 14 poemes visuals de J Sala…
John Bull
Música
Compositor i organista anglès.
Vida Desenvolupà la seva carrera a Anglaterra i als Països Baixos Es formà com a escolà de cant a la catedral d’Hereford, on ingressà el 1573 Un any més tard passà a la capella reial anglesa, on treballà amb l’organista William Blitheman El 1582 obtingué a Hereford la seva primera plaça com a organista L’any següent es convertí en mestre de capella d’aquesta catedral El 1586 fou nomenat gentleman de la capella reial i el 1591 obtingué la plaça d’organista d’aquesta institució Completà la seva formació a les universitats d’Oxford i Cambridge i obtingué el títol de doctor en música el 1592 El…
Clément Janequin
Música
Compositor francès.
Vida Les primeres dades biogràfiques conegudes el situen com a clergue al servei del religiós i cortesà humanista Lancelot du Fau el 1505 Quan aquest fou promogut al bisbat de Luçon el 1515, Janequin l’acompanyà El 1523 entrà al servei de Joan de Foix, bisbe de Bordeus S’ordenà de sacerdot i gaudí de certes prebendes associades a la seva condició eclesiàstica Entre el 1525 i el 1533 ocupà també altres càrrecs en diverses ciutats franceses Des del 1527 estigué associat a la catedral d’Angers, ciutat on residí durant uns quants anys Aquesta fou probablement l’etapa més fecunda de la seva…
Gregori Maria Suñol i Baulenes
Música
Musicòleg català.
Vida Després d’una primera formació a l’escola dels jesuïtes del carrer de Casp de Barcelona, el 1893 entrà al monestir de Montserrat, on professà dos anys després Un cop acabada la teologia fou ordenat de prevere el 1902 Apassionat pel cant religiós i l’espiritualitat litúrgica, aviat establí amistat amb personalitats musicals i del moviment litúrgic de Catalunya Ll Millet, F Pujol, VM de Gibert, A Nicolau, Ll Romeu, P Altisent, Ll Car reras, H Anglès, etc, però especialment amb J Pothier, A Mocquereau i tota l’escola gregoriana del monestir francès de Solesmes Entusiasta de les Scholae…
música de Mongòlia
Música
Música desenvolupada a Mongòlia.
La població mongola, de tradició nòmada i ramadera, és dividida entre la Mongòlia Exterior, estat amb capital a Ulaanbaatar, la Mongòlia Interior, regió autònoma de l’Estat xinès amb capital a Hohhot, i la Xina La música vocal és predominant dins la música mongola Els instruments són en general un mer acompanyament per a la veu, però n’hi ha alguns que tenen una funció religiosa, en les cerimònies xamàniques Dins el conjunt de la música vocal es poden fer tres grans grups El primer grup és format pels cants èpics, interpretats exclusivament per homes Es tracta de cants de llarga durada, de…
música del Kirguizistan
Música
Música desenvolupada al Kirguizistan.
La capital és Bishkek A partir del segle X el territori fou ocupat, successivament, pels kirguisos, els mongols i els uzbeks i, finalment, caigué sota el poder dels tsars de Rússia al segle XIX Poble ramader nòmada, l’adveniment del règim soviètic suposà un canvi radical en els costums i en l’estructura econòmica de la societat S’introduïren nous conreus -cotó, tabac-, la indústria i la mineria La població és formada bàsicament per kirguisos, i també hi ha uzbeks, ucraïnesos, russos, alemanys i tàtars La religió més estesa és la musulmana sunnita La República del Kirguizistan es declarà…
pop
Música
Música moderna que parteix del model marcat per The Beatles.
El terme pop té diversos significats D’una banda, és l’abreviació de música popular popular music en anglès i, per tant, abraça el rock i tot el que no és música clàssica i que és de consum popular Alhora, el terme també defineix un tipus de rock amb cançons que tenen com a base el model marcat pels Beatles dels inicis, és a dir, cançons curtes -de tres minuts-, comercials, amb ritmes senzills, melodies harmòniques i tornades enganxoses, aptes per a un públic molt més ampli que el del rock-and-roll , en especial, però no exclusivament, dirigides als adolescents El pop és interpretat…
organum
Música
Denominació que es refereix a diverses formes de la polifonia vocal desenvolupades entre els segles IX i XIII.
Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment…
música de Xipre
Música
Música desenvolupada a Xipre.
Xipre fou inclosa dins l’imperi Bizantí al segle IV Del segle VII al X estigué en poder dels sarraïns i després tornà a mans bizantines Al llarg dels segles fou dominada pels anglesos i per la família francesa dels Lusignan, la qual convertí l’illa en una de les corts més refinades del moment i contribuí a la seva progressiva occidentalització, que culminà durant el regnat de Pere I de Xipre 1359-69 Entre els segles XV i XVI estigué sota el domini de Venècia, fins que el 1573 fou envaïda pels turcs El 1878 passà sota administració britànica Després d’obtenir la independència el 1959, el 1974…
música d’Andalusia
Música
Música desenvolupada a Andalusia.
Música culta Vegeu Espanya Música tradicional A més de la riquesa musical entorn del flamenc , Andalusia és dipositària d’un important llegat musical i coreogràfic d’arrel tradicional, part del qual posseeix encara avui una gran vitalitat que el fa també susceptible d’evolucionar com qualsevol altra modalitat de música popular actual Aquesta vitalitat es reflecteix, a més, en la vigència del flamenc o de les sevillanes en el mateix romancer andalús romanç , d’una acusada modernitat, tot i que en algunes de les melodies es pot observar encara una organització modal A Las…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina