Resultats de la cerca

En una primera època viatjà per diversos països d’Europa i Amèrica com a corresponsal del Kölnische Zeitung Fou, més tard, professor a les ciutats de Munic i Leipzig Estudià, en particular, la influència de les condicions físiques —clima, sòls, etc — en els fets humans Escriví, entre altres, Die Vereinigten Staaten von Amerika ‘Els Estats Units d’Amèrica’, 1878, Anthropogeographie ‘Antropogeografia’, Stuttgart 1891, Politische Geographie ‘Geografia política’, 1897

Llicenciat en filosofia i lletres i diplomat en psicologia, féu estudis de postgrau a les universitats de Munic, Turíngia i Viena Catedràtic de psicologia a la UB des del 1985, fou cap de departament i degà de la facultat de psicologia D’ençà del 1994 fins a la seva mort fou rector de la Universitat de Barcelona, i el 2001 fou elegit president de l’Institut Joan Lluís Vives

Professor a Würzburg, Praga, Halle, Munic i des del 1894 Berlín, s’especialitzà en psicologia de la música escriví nombroses obres sobre aquest tema i cercà de sintetitzar una teoria del coneixement amb una psicologia i una fenomenologia Entre altres obres, cal esmentar Erscheinungen und psychische Funktionen ‘Fenòmens i funcions psíquiques’, 1907, Die Anfänge der Musik ‘Els inicis de la música’, 1911 i Erkenntnislehre ‘Teoria del coneixement’, 2 volums, 1939-40

Estudià a Viena, a Munic i a París Del 1914 al 1922 residí als EUA Conreà els temes mitològics i bíblics Salomé el retrat Hermine David 1918, Musée National d’Art Moderne, París, Mac Orlan 1924, i especialment el nu femení, d’un fort erotisme Gitana 1923-24, “Belazel” National Art Museum, Jerusalem, Tres noies 1925, Brooklyn Museum, Nova York Se suïcidà el dia del vernissatge d’una exposició seva

En 1926-65 actuà a Viena, Munic, Berlín i Zuric sota la direcció d’OFalckenberg, LMüthel i JFehling, entre d’altres Un dels seus papers estrella fou la Gretchen de Goethe, al costat de GGründgens com a Mefist A la dècada dels seixanta començà a treballar per a la televisió Entre els diversos guardons que obtingué cal citar el Hans-Reinhart-Ring 1960 i la Kainz-Medaille 1965

S’inicià al Reial Club Nàutic de Tarragona Fou campió de Catalunya juvenil en la classe vaurien 1967 En la modalitat dragó, es proclamà campió d’Espanya absolut 1971 i participà en dos Campionats d’Europa 1971, 1973 En classe snipe, participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, on formà tripulació amb Ramon Balcells pare i fill En aquesta classe també competí al Campionat d’Europa 1972

Fill de Maximilià I Josep Combaté primerament en l’exèrcit napoleònic, però abandonà el servei Sojornà llarg temps a Itàlia i, proclamat rei, mantingué una política liberal, que anà canviant vers el reaccionarisme i l’ultramuntanisme Protegí els artistes i feu construir diversos edificis monumentals a Munic entre ells la famosa Gliptoteca S'enamorà de la ballarina Lola Montes , i hagué d’afrontar el descontentament popular, que l’obligà a abdicar

Jugà en la màxima categoria amb el Club de Bàsquet Granollers 1965-68 i el Futbol Club Barcelona 1968-76 Guanyà cinc Lligues 1966-69, 1973 i tres Copes 1969, 1972, 1973 estatals Era extrem i fou el màxim golejador del campionat de Lliga diverses temporades Amb la selecció espanyola, debutà el 1964, jugà 84 partits i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972 Rebé la medalla d’or al mèrit esportiu 1972

Jugà a l’Espanyol-Cornellà 1982-87 abans de retirar-se Guanyà una Lliga 1985 i dues Copes de la Reina 1984, 1985 i participà en la Copa d’Europa la temporada 1985-86 Compartí equip amb jugadores com Marta Galceran i la peruana Cecilia del Risco Formà part de la selecció cubana que guanyà el Campionat del Món 1978 i disputà els Jocs Olímpics de Munic 1972, Mont-real 1976 i Moscou 1980

Membre del Club Natació Poble Nou, durant el període 1967-72 fou vuitanta-set vegades internacional amb la selecció d’Espanya i participà en els Jocs Olímpics de Mèxic 1968 i Munic 1972 Posteriorment esdevingué president de l’entitat i fou assessor de la Federació Espanyola de Natació 1997, de la qual havia rebut la medalla de serveis distingits d’argent 1969 i d’or 1970, així com la placa d’honor 1972