Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
petrarquisme
Literatura
Moviment poètic consistent en la imitació de la lírica de Petrarca, i gairebé només del seu Canzioniere, en el món occidental, especialment romànic, dels s. XIV-XVIII.
De fet és un manierisme que beu de les frases, imatges i versos amorosos de Petrarca, exagerant-ne els defectes és a dir, preciosisme, reiteracions, subtileses A Itàlia té tres moments un primer petrarquisme s XIV-XV, amb les figures del Tebaldeo, el barceloní Cariteo i, sobretot, Serafino Aquilano un segon petrarquisme segle XVI, que torna al veritable Petrarca i, per obra de Bembo, l’eleva a la categoria de model de poesia bembismo amb la redacció de florilegis, rimaris i vocabularis hi destaquen com a poetes Tansillo i Di Costanzo Neix aleshores un antipetrarquisme per exemple Aretino…
acantodis
Paleontologia
Ordre de peixos fòssils de la subclasse dels placoderms, integrat per individus de cos allargat i cobert d’escates ròmbiques, i d’esquelet ossificat només en part.
Visqueren al Paleozoic, del període Silurià al Permià
esdet | esdeta
Història
Individu d’un poble citat només per Hecateu (s VI aC) com un dels pobles ibèrics del País Valencià, del qual sembla que ocupava una gran part.
L’opinió més corrent és que es tracta d’un sinònim variant d' edetà
circuit de coincidència
Física
Circuit electrònic proveït de diverses entrades i una sortida en la qual només apareix senyal en el cas que apareguin en cadascuna de les entrades impulsos simultanis.
Té un temps de resolució no nul i considera impulsos simultanis els que arriben separats per un interval més petit que el temps de resolució
funció d’estat
Física
Funció que serveix per a definir l’estat termodinàmic d’un sistema, la variació del valor de la qual només depèn de l’estat inicial i final.
sublitoral
Ecologia
Zona faunística litoral, des del límit de la marea baixa fins al caire de la plataforma continental, habitualment submergida i només descoberta durant les marees excepcionalment baixes.
La vida animal hi és abundant, de manera que és la zona on és efectuada principalment la pesca Aquestes zones varien no solament amb relació a la batimetria, sinó també segons la natura litològica i la configuració de les vores Els animals del sublitoral són condicionats als efectes mecànics dels moviments de l’aigua i s’han de protegir mitjançant closques i cobertes, adherint-se o amagant-se entre la sorra o les escletxes de les roques
protoselacis
Ictiologia
Ordre de selacis de la sèrie dels pleurotremats, format per formes fòssils, les vèrtebres de les quals es componen només d’arcs calcificats muntats sobre el notocordi.
La mandíbula té suspensió amfistílica Visqueren durant el Devonià i el Juràssic Un gènere típic és el Cladoselache , del Devonià superior
trampolí
Esport
Post o planxa flexible fixada per cada cap o només per un cap i emprada per a augmentar la impulsió del qui salta botant-hi al damunt.
En gimnàstica, és una planxa recoberta de moqueta, semielàstica, que facilita l’impuls per als salts de cavall, per a entrar a les barres, etc En la natació, el trampolí és situat a 3 m sobre el nivell de l’aigua, i ha de tenir una longitud mínima de 4 m i una amplada de 50 cm La profunditat de l’aigua ha d’ésser almenys de 3 m a una distància de 10m Forma part del programa olímpic categoria femenina i masculina
aeròbic | aeròbica
Tecnologia
Per extensió, dit dels motors que empren com a comburent l’oxigen de l’aire i només poden funcionar en el si d’una atmosfera prou densa.
Els motors d’explosió, els turboreactors i turbopropulsors, els estatoreactors i pulsoreactors són motors aeròbics En canvi, els motors coet són anaeròbics, qualitat indispensable per a la propulsió dels coets que han de funcionar en una atmosfera on l’aire és un gas massa enrarit
ball de cascavells
Dansa i ball
Ball popular en què els balladors, generalment homes sols, porten cascavells als braços i a les cames, o només a les cames, els quals fan sonar violentament.
Fou molt popular al Principat, especialment a la Catalunya septentrional, de la Noguera Ribagorçana al Llobregat, on el ballaven les vigílies de les festes majors formava part, en alguns llocs Bages, de la festa de les caramelles És ja documentat el 1481 a Barcelona amb motiu de l’entrada de la reina Isabel de Castella