Resultats de la cerca
Es mostren 1321 resultats
armadura
Música
Conjunt d’alteracions ordenades que es col·loquen al principi de cada pentagrama, immediatament després de la clau i abans de la possible indicació de compàs, i que indiquen les notes principals de la peça.
L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anulli l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura L’armadura, entesa com a conjunt de set notes comptant-t’hi els becaires, que s’ometen, és la representació dels set elements contigus de la sèrie de quintes que determinen el sistema…
escala
Música
Disposició de greu a agut (o d’agut a greu) de les notes d’un mode en el límit d’una octava.
Es pot dir que l’escala és una presentació melòdica del sistema de quintes que, en limitar-la a l’octava, s’utilitza també per a indicar el mode ja que la seva nota greu i aguda és la tònica Les escales de do major i mi frigi, per exemple, comparteixen el mateix conjunt de set notes de la sèrie de quintes, però expressen tons do i mi i modes major i frigi diferents ex 1 De fet, alguns teòrics consideren l’escala com a teòricament illimitada, i la gamma com el fragment concret d’escala d’àmbit d’octava que expressa el mode Per a la resta, gamma i escala són considerades com a…
acord de sexta i quarta
Música
Acord que té com a baix la seva 5a.
Acord de sexta i quarta © Fototecacat/ Jesús Alises Rep aquest nom perquè els intervals que s’estableixen entre el baix i la 3a de l’acord i entre el baix i la fonamental són de 6a i 4a respectivament També se’l coneix com a 2a inversió Se’l considera un acord dissonant, ja que l’interval de 4a des del baix és dissonant Se’n distingeixen els següents tipus el d’unió o de pas, que fa de pont entre dos acords, generalment entre l’acord en estat fonamental i la seva 1a inversió acord de sexta ex a i el d’amplificació o auxiliar, que enllaça un mateix acord en estat fonamental, el baix del qual…
Cobles de la divisió del Regne de Mallorques
Literatura catalana
Obra d’Anselm Turmeda escrita a Tunis el 1398, a sol·licitud «d’alguns honrats mercaders de Mallorques».
Desenvolupament enciclopèdic Està formada per 123 estrofes de vuit versos cada una, d’una notable originalitat i d’un eficaç nervi narratiu i àdhuc musical No ha de ser debades que un anònim compositor la farcís de tonalitats populars per a ser cantada a la cort napolitana d’Alfons el Magnànim Les Cobles , en les quals es nota l’influx de La faula de Guillem de Torroella, proposen una allegoria de caràcter polític sobre la situació de l’illa, en la qual hi ha força referències a la peripècia personal de Turmeda, sobretot en l’espinós assumpte de la seva fugida i posterior conversió a l’islam…
flauta

Flauta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Família d’instruments aeròfons que es caracteritza pel fet de produir el so mitjançant un bisell situat a la seva embocadura, el qual, en dividir el flux d’aire que hi penetra, fa entrar en vibració la part d’aquest que passa a l’interior del tub ressonador, el qual l’amplifica i en permet la modulació.
En la nostra cultura, els instruments més coneguts d’aquesta família són la flauta travessera i la flauta de bec En ser dirigit contra el bisell -amb els llavis o des d’un canal -, l’aire produeix ‘sons eòlics’, als quals s’afegeixen els ‘sons d’escletxa’, generats per l’aire en sortir per una obertura petita -els mateixos llavis del flautista o el canal- La combinació d’ambdues vibracions produeix el so inicial, el qual, un cop tramès a l’aire de l’interior del tub -que actua d’amplificador i estabilitzador del to-, es convertirà en un so potent i estable Les flautes més primitives foren…
doble diesi
Música
Signe musical de valor doble que el de la diesi, és a dir, que eleva la nota dos semitons.
melisma
Música
En la música grega antiga, substitució d’una nota de llarga durada per una sèrie de notes més breus.
encapçalar
Posar un títol, un adornament, una nota preliminar, etc, al cap o començament (d’un escrit, un imprès, etc).
destacat | destaccada
Música
Dit del so o de la nota clarament interromputs i separats del so precedent i del que els segueix.
doble diesi
Música
Alteració (ww) que, situada a l’armadura o al davant d’una nota, apuja la seva entonació un to.
També s’anomena doble sostingut
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina