L’armadura pot estar formada per diesis o per bemolls, seguint l’ordre de quintes ascendents per a les diesis, a partir del fa, i el de quintes descendents per als bemolls, a partir del si. L’efecte de l’armadura actua sobre totes les notes del mateix nom al llarg de la composició, independentment de la seva altura i mentre no hi aparegui un becaire que n’anul·li l’efecte, una altra alteració o un canvi d’armadura. L’armadura, entesa com a conjunt de set notes (comptant-t’hi els becaires, que s’ometen), és la representació dels set elements contigus de la sèrie de quintes que determinen el sistema tonal (o escala diatònica) de la peça. El centre d’aquest sistema, és a dir, la tònica, i com a conseqüència el seu mode, no és determinat per l’armadura sinó que s’ha de deduir de les relacions entre les notes que conformen la peça. Cada armadura pot correspondre, per tant, a una tonalitat major i a una de menor, anomenades tonalitats relatives, les tòniques de les quals es troben a distància de 3a m (per exemple do M i la m). (vegeu exemple)
Armadura
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
L’armadura corresponent als modes menors es basa en l’escala natural i sovint apareix l’alteració de la sensible i del 6è grau (elevats un semitò respecte de l’armadura). Els modes grecs també es poden transportar, la qual cosa dona lloc a relacions diferents entre la tònica i l’armadura; així es pot trobar una armadura de dos bemolls (si-mi) i la nota do com a tònica: es tracta del mode dòric transportat a do.