Resultats de la cerca
Es mostren 1449 resultats
cultura de les coves
Prehistòria
Nom donat per Pere Bosch i Gimpera i seguit per l’escola d’arqueologia de Barcelona per a designar una de les civilitzacions de la península Ibèrica, del Neolític avançat i les primeres edats del metall.
Segons la definició tradicional, hom la pot identificar per la vida cavernícola i l’ús de ceràmica decorada amb impressions cardial i tipus afins o amb relleus Després de 1940-50 la definició s’ha concretat a la fase de les coves del primer Neolític de la Mediterrània occidental, però sovint els autors defugen el terme per poc precís Bosch i Gimpera inclogué dins aquest grup, com a típiques, la cova de Joan d’Os de Tartareu i les del massís de Montserrat
William Hanna
Cinematografia
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant i productor cinematogràfic nord-americà.
Estudià enginyeria i periodisme, fins que el 1937 entrà a dirigir els estudis de la Metro Goldwyn Mayer Juntament amb Joseph Barbera fundà, el 1957, la seva pròpia companyia Hanna Barbera Studios, factoria cinematogràfica de dibuixos animats d’on sorgiren personatges com l’os Iogui, el gos Scooby Doo, i les històries dels Picapedra i de Tom i Jerry, entre d’altres Una extensa producció —més de 3000 films animats— els feren mereixedors en set ocasions dels Oscar i de nombrosos premis televisius
Antonio Agostinho Neto
Història
Polític angolès.
Féu estudis universitaris a Coïmbra i a Lisboa Empresonat sovint per la seva oposició al domini colonial portuguès, el 1959 tornà a Angola, on milità en el Movimento Popular de Libertação de Angola MPLA, el qual presidí 1962-77 Dirigí les guerrilles del MPLA contra l’exèrcit portuguès, i, més tard, assolida la independència, fou president de la República Popular d’Angola 1975-79 Fou també un reconegut poeta Colectânea de poemas , 1961 Com os olhos secos , 1963 Sagrada esperança , 1974
iberomesornis
Paleontologia
Au fòssil, de la subclasse dels arqueornítids, del Cretaci inferior trobada al jaciment de Las Hoyas, a Conca.
Evolutivament, l’iberomesornis se situa entre el primer gènere d’au conegut, l’arqueòpterix, del Juràssic superior, i les aus d’aspecte modern del Cretaci superior com Hesperornis i Ichthyornis Malgrat conservar alguns dels caràcters reptilians que són presents a l’arqueòpterix, l’iberomesornis mostra ja una marcada especialització cap al vol actiu, com ho demostren els dits de les ales, molt reduïts, i la presència d’un veritable pigostil o os caudal, en lloc de les prop de vint vèrtebres lliures de l’arqueòpterix
LibreOffice
Electrònica i informàtica
Paquet d’ofimàtica de programari lliure, distribuït sota llicència GNU i desenvolupat per The Document Foundation, que fou fruit de l’escissió de l’equip de desenvolupament del projecte OpenOffice.org, al setembre del 2010.
Com el seu antecessor, OpenOffice, el paquet disposa de processador de textos Writer, compatible amb Microsoft Word full de càlcul Calc, compatible amb Microsoft Excel editor de presentacions Impress, compatible amb Microsoft PowerPoint gestor de bases de dades Base, a l’estil Microsoft Access editor de gràfics vectorials Draw, i editor d’equacions Math Des dels seus inicis es troba disponible en llengua catalana, incloent la versió estàndard general, i la variant valenciana S’ofereix per a les plataformes GNU/Linux, Mac OS i Microsoft Windows
Manuel de Seabra

Manuel de Seabra
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor, periodista i traductor d’origen portuguès.
Estudià filosofia i lletres i història, i exercí el periodisme Des del 1954, amb intermitències, residí a Barcelona L’interès per les llengües el portà a viatjar i a viure a França, Bèlgica, Alemanya, Suècia, Dinamarca, la Unió Soviètica, Anglaterra i el Brasil Entre el 1963 i el 1971 fou locutor de les emissions en portuguès de la BBC, i en 1976-81 corresponsal del diari Avui a Lisboa Destacà com a traductor al portuguès d’obres significatives de diferents literatures, entre elles la catalana, amb versions de Fèlix Cucurull, Pere Calders, Salvador Espriu i Víctor Mora, entre d’altres, i…
,
síndrome eosinofílica
Patologia humana
(usat generalment en pl) Terme genèric per a assenyalar un conjunt de processos morbosos, causats per acúmuls excessius d’eosinòfils en diversos òrgans, que cursen, a més, amb eosinofília.
Les síndromes eosinofíliques més importants són la síndrome hipereosinofílica , caracteritzada pel creixement tumoral d’eosinòfils al moll de l’os, amb eosinofília notable i invasió de vísceres cor, fetge, melsa, sistema nerviós, aparell digestiu, pulmó, pell, on ocasiona trastorns estructurals i funcionals la leucèmia eosinofílica , forma rara de leucèmia per eosinòfils, que cursa amb anèmia i trombopènia, i l' endomiocarditis de Löffler , que es caracteritza per la invasió de l’endocardi i del miocardi veí per eosinòfils, que determinen insuficiència cardíaca i alteracions a…
Pere Ferreres Serrano
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
Entrà a Televisió Espanyola l’any 1984 i dirigí els programes 2030 A Punt , Més que un club i ZigaZaga , entre d’altres És conegut especialment per la seva tasca com a comentarista de basquetbol en català a La 2 i al Canal Teledeporte Impulsà l’edició espanyola de la Revista Oficial NBA Des del 2007 també collabora com a articulista de basquetbol a Mundo Deportivo És autor de Cien años azulgrana Entrevistas a la sombra del Camp Nou 1998 i Vosotros sois tontos o qué os pasa 2011
Dmanisi
Jaciment paleontològic
Jaciment del Plistocè superior, datat en 1,8 milions d’anys, situat a la república de Geòrgia.
El jaciment posà al descobert una important fauna de mamífers, com l’elefant meridional, el cavall de Stenon, el rinoceront etrusc i una variada diversitat de cèrvids, els quals eren presa del gos, l’os etrusc, la hiena perrieri i els grans depredadors, com el meganteri i l’homoteri La troballa d’una incompleta, però ben preservada, mandíbula humana fou una important contribució a la paleoantropologia La fauna associada, la datació, els instruments lítics i les restes humanes trobades permeten afirmar que l’assentament humà de Dmanisi és el més antic d’Euràsia
ainu
Etnologia
Individu d’un grup ètnic de raça ainuida de l’Àsia oriental (uns 17.000 individus) que habita en diverses illes septentrionals del Japó (Sakhalin, Hokkaidō).
Els ainus actualment practiquen l’agricultura, però llur base de subsistència tradicional era la pesca, i, secundàriament, la caça i la recollecció Vivien formant petits poblats, en barraques rectangulars de fusta i fibres vegetals Es vestien amb túniques de fil d’escorça, i, a l’hivern, amb pells La unitat social bàsica era la família Un cap elegit per un consell de vells governava els poblats Sovintejava el matrimoni poligin De religió animista, destacava el culte a l’os, objecte de diversos rituals Actualment els ainus es troben gairebé del tot assimilats als japonesos
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina