Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic El llibre, darrer lliurament que l’autor enllestí del projectat Diari 1918 , conté trenta-tres poemes en prosa de contingut autobiogràfic i assagístic Amb ironia, Foix trenca amb els propòsits i pressupostos convencionals del gènere del dietari es distancia del concepte de llibre autònom i acabat l’escriptura esdevé esquerpa i artitzada en defugir la mateixa idea d’identitat individual Per bé que tots els textos foren escrits en primera persona, un dels pocs trets que fan unitària l’obra, la petjada del poeta es dissol en l’estil difícil i juganer, en una altra…

Desenvolupament enciclopèdic Conté un epíleg de l’autor a manera de poètica Format per seixanta-nou poemes sense divisions Autoretrat que actua a manera de tallafocs de la poesia anterior El poeta dissocia la seva imatge de nen amb l’arribada de la vellesa i acull i protegeix el seu passat davant la inclemència dels anys Aquest nou estadi li permet de revisar els temes de la seva obra amb una major profunditat i serenitat A través de l’amor, de la vellesa, de la comprensió cap als altres, el poeta s’enfronta a la naturalesa humana l’equivocació i l’error que, tanmateix, no…

Arxiu de la Corona d’Aragó Ms Ripoll 151 De Locis Sanctis Foli 4, decorat amb una estructura arquitectònica, ornamentada molt modestament hom hi ha situat les llegendes dels llocs de la Passió Arxiu Mas Còdex compost per 168 folis 13 × 21,20 cm, escrits en lletra minúscula carolina amb tinta negra i epígrafs en vermell, que conté una miscellània d’obres de Beda, sant Isidor i sant Agustí, entre d’altres textos * La seva decoració, no gaire abundant, a penes ha estat comentada per alguns investigadors anteriors R Beer * el considera una producció de mitjan segle XI i crida l’atenció sobre la…

Vida Inicià els estudis musicals, principalment pianístics, a Barcelona, amb Claudi Martínez i Josep Font deixebles del cèlebre mestre Pere Tintorer, i rebé els valuosos consells de Felip Pedrell i d’Enric Granados En 1907-08, i després d’haver estrenat a Barcelona les seves primeres composicions, amplià estudis a Múnic, on assistí a les classes d’anàlisi, estètica i teoria musical dels professors Wiedermeyer i F Klose Durant el mateix període rebé també lliçons de Max Reger, compositor que sempre venerà Després d’una breu estada a Barcelona, el 1911 inicià una nova etapa fora de Catalunya i…

Sense caure en una sobrevaloració exagerada d’ells —com féu en altres temps l’escola de Tübingen—, hom no pot tampoc pretendre de desconèixer aquests evangelis, car són testimoniatge de la fe popular —que es revestia d’una fantasia desbordant, pròpia de la mentalitat oriental— i també, sovint, dels corrents herètics o heterodoxos del cristianisme, alhora que serveixen per a conèixer l’origen de tot de tradicions i costums, més o menys folklòrics, que han arribat —barrejats amb la fe autènticament evangèlica— fins avui En llur forma actual o en llur nucli primitiu, alguns d’aquests evangelis…

Llicenciat en medicina 1978, exercí l’especialitat de nefrologia fins el 1989, que es dedicà a la cinematografia Doctorat en ciències de la comunicació 1995 amb la tesi La producció cinematogràfica a Catalunya 1962-1969 , és professor titular del Departament de Comunicació Audiovisual i de Publicitat de la Universitat Autònoma de Barcelona Exercí molts anys la crítica cinematogràfica a la premsa diària, especialment al diari Avui , i en publicacions especialitzades com ara Fotogramas i Dirigido por,  i collaborà en programes cinematogràfics de televisió És autor de monografies, estudis i…

Ha estat director fundador de la Institució de les Lletres Catalanes 1987-96 i ha desenvolupat diversos càrrecs de direcció cultural en l’administració pública L’any 2000 fou nomenat director del Consorci Català de Promoció Exterior de la Cultura Amb Guillem-Jordi Graells publicà La generació literària dels 70 1971, llibre d’entrevistes a vint-i-cinc escriptors catalans que certificava el naixement d’una nova generació literària El 1972 guanyà el premi Prudenci Bertrana de novella amb Oferiu flors als rebels que fracassaren 1973, que aconseguí també el premi Crítica Serra d’Or…

Vida i obra Ingressà en l’orde dominicà a instàncies de Vicent Ferrer, com afirma en una poesia dedicada a fer l’elogi d’aquest La seva producció s’inicià, vers el 1453, amb unes Laors de la creu escrites per concórrer a un certamen literari barceloní a favor de la projectada croada contra Constantinoble Estigué molt vinculat al príncep Carles de Viana, al qual, quan fou empresonat al castell de Morella febrer del 1460, adreçà una lletra consolatòria en retòrica i solemne prosa Un any després escriví unes violentes cobles, de fet un autèntic sirventès, contra els defensors joanistes del…

El primer de la família fou François Didot París 1689 — 1757, llibreter i impressor François-Ambroise Didot París 1730 — 1804, fill de François Didot, fou nomenat impressor de la clerecia el 1788 Imprimí una collecció dels clàssics francesos, per ordre de Lluís XVI, i també la Bible Latine Féu gravar a casa seva, per Waflard, els primers tipus de la seva impremta inventà la premsa dita d’un sol cop , i també la divisió de la força del cos de les lletres Pierre Didot París 1761 — 1836, primogènit d’Ambroise, presentà, el 1798, a l’exposició dels productes de la indústria, la seva edició del…

Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull  n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’ Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’ Olga Xirinacs 1987 Lliçons d…