Resultats de la cerca

Situació A uns 30 m a llevant del Mas de Cal Mensa i a una alçada de 646 m, podem visitar un cup excavat a la roca arenosa, envoltat de camps de conreu de cereals i tapat per unes alzines Mapa 35-14362 Situació 31TCG800179 Hi porta un camí carreter que surt a mà dreta de la carretera d’Igualada als Prats de Rei i que s’agafa enfront mateix del que mena a la Manresana Forat a la pedra Aquest cup destinat a guardar el most es va construir en una codina arenosa, té una forma cilíndrica amb un diàmetre de 2,11 m i una fondària de 2,10 m, ja que conserva a la part inferior el forat de…

Reial en les dinasties I i II, fou només privada de la III a la VI i durant la XII És fruit de la configuració plana del terreny del Baix Egipte, que obligà a construir les tombes en lloc d’excavar-les en el ǧabal , o muntanya, com succeïa a l’Alt Egipte Malgrat els canvis que experimentà en el decurs del temps, la mastaba —mot àrab que significa ‘banc'— consta d’una substructura, excavada a terra, on es troba la cambra funerària i el sarcòfag, i d’una superestructura amb quatre costats atalussats En aquesta superestructura —de maó en la dinastia I, de reble recobert de maó en la II i III, de…

Situació Façana exterior de ponent de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, amb el mur corresponent a l’obra originària J Vigué L’església dedicada a Sant Marc i Santa Maria es troba situada a 1 240 m d’altitud, a l’actual cementiri comunal d’Encamp, contruït l’any 1936, a uns 400 m de l’església parroquial de Santa Eulàlia, vora la carretera que porta al llogaret de Vila Es sobre el llom més baix del solar d’Encamp, a un 90 m de la Valira d’Orient, en un terreny inicialment de poc pendent, actualment aplanat amb motiu de la construcció del cementiri Situació x 1°34′30” — y 42°32′00” XLM Església…

Professora de la Universitat de Barcelona des del 1965, on es doctorà 1971, posteriorment passà a la Universitat d’Oviedo, on fou professora 1972 i, des del 1994, catedràtica de Petrologia i Geoquímica Especialista internacional en petrologia de la pedra ornamental i d’edificació, el seu principal camp d’estudi fou l’alteració i restauració de la pedra de monuments històrics Juntament amb el seu marit, Modest Montoto San Miguel Barcelona, 1939, també professor de la Universitat d’Oviedo, collaborà amb diversos instituts de recerca europeus i en la restauració d’edificis com les catedrals d’…

Situat al costat de l’església parroquial de Sant Feliu, fou possessió del llinatge dels Magarola, els quals, aprofitant un pas de comunicació amb els murs del temple, arribaren a tenir l’única tribuna familiar de l’església A Can Castells visqué desterrat l’austriacista Jeroni de Magarola, comtat dels Quadrells , i hi morí l’eclesiàstic Benet de Magarola i de Castellví La casa deu el seu nom a la família de masovers que se'n féu càrrec a partir del 1683 Els Magarola mantingueren la propietat fins a l’inici del segle XX De façana allargada, és construït amb coberta a dues aigües horitzontal…

El clot té uns 100 m de llargària per 50 d’amplària al centre s’alça una agulla de pedra com a testimoni del terreny abans de l'explotació La pedra extreta del Mèdol serví per construir els edificis més importants de Tàrraco La pedrera, situada en terrenys de l’autopista Barcelona-Tarragona, el 1989 fou condicionada per Autopistes Concessionària Espanyola SA i la Generalitat, per a la visita pública de la pedrera i l’entorn natural Al juny del 2014, Abertis obrí al públic un espai d'interpretació i divulgació i inaugurà la museització, conservació i millora de la…

Fundada possiblement al segle X dC, fou un important centre religiós i assolí la màxima esplendor durant aquell mateix segle Més endavant, juntament amb la ciutat de Mayapán, formà part de l’aliança establerta per la potent ciutat de Chichén Itzá, i a partir del segle XIII passà a ésser dominada per la de Mayapán Pertanyent a la fi del període clàssic segles VIII-X, és una de les mostres més perfectes de l’estil arquitectònic anomenat Puuc, caracteritzat per la decoració de la part alta de les façanes amb mosaics de pedra, d’una gran perfecció El monument més destacat és l’anomenada Casa del…

La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un campanar…

L’església tenia inicialment dues absidioles més, ultra l’absis major, conservat íntegrament, que desaparegueren amb les ampliacions d’altars laterals i les reformes dels anys 1588 i 1791 Amb tot i això, aquesta església, de pedra vermella i situació aïllada, es presenta exteriorment com un bell exemplar del romànic de l’equip de mestres d’obra que treballà per als Cardona, tota adornada amb arcuacions i faixes llombardes en els murs exteriors i amb fornícules allargades en la conca interior de l’absis major Té afegides les restes d’un atri, amb dues grans arcades de pedra …

Situació Vista de la tomba, excavada en un gran bloc de pedra L Prat Per a localitzar-la cal anar a la casa Tupins, situada a l’extrem meridional del municipi de Llobera i propera a Tubells, on també hi ha tombes excavades a la roca Mapa 329M781 Situació 31TCG712401 Des de Solsona estant, cal agafar la carretera de Torà fins a trobar, a mà esquerra, el trencall que porta a Tupins De Solsona al trencall hi ha 13,200 km, i del trencall a la casa 1,100 km La tomba es troba a deu minuts de camí a peu des de la casa, vers el sud-oest Tomba Es tracta d’una tomba excavada en un gran…