Resultats de la cerca

La seva poesia veu el món modern amenaçat de caure en el desastre universal a través del de l’esperit Tombeau d’Orphée 1941, Combats avec tes défenseurs 1942, Sodome 1944, La liberté guide nos pas 1945 i Babel 1952 són composicions liricoèpiques que recorden Victor Hugo Posteriorment escriví en prosa, sense abandonar la poesia, ara més intimista Visage nuagé 1956, Versant de l’âge 1958, Le goût de l’un 1963, Notre Père 1969, Jacob 1970, La vie terrestre 1975, Tu 1978, L’autre 1980, Baudelaire, la femme et Dieu 1982 i Grand Oeuvre 1984, síntesi de la seva obra poètica…

Dedicat a l’ensenyament i a la política, fou regidor del la seva ciutat, sobre la qual publicà el seu primer llibre, BDN, la ciutat possible 1999 Conegut, però, sobretot com a poeta, posteriorment ha publicat els reculls  Lluny 2006 i L’edat del coure 2008, premi Vila de Martorell de poesia 2007 L’any 2011 guanyà el premi Carles Riba de poesia amb Llum d’Irlanda , un poemari inspirat en poetes dels segles XX i XXI d’aquesta illa com ara Patrick Kavanagh, WB Yeats o Seamus Heaney També és autor del volum BDN, la ciutat possible 1999 i ha traduït obres de Josif…

El seu primer llibre va ser La set de l’aigua 1991, premi Miquel Martí i Pol 1990 Més tard publicà amb regularitat els reculls Riu d’arena 1992, El temps fumeja 1993, i la trilogia formada per Escrits en blanc 1995 premi Miquel de Palol 1994, Interlínia 1999 i Deleàtur 2002, i posteriorment Immunitats 2005 A causa de la seva incorporació tardana al món de la poesia, la seva obra ha assolit la maduresa literària des del principi La seva poesia, d’una alta concentració lírica i economia expressiva, i d’una arquitectura estructural molt exacta, es proposa d’intensificar l’experiència vital…

Vinculat a Santander, hi fundà i dirigí la revista Proel Fou autor, entre altres obres, de Tierra sin nosotros 1947, Alegría 1946, Con las piedras, con el viento 1950, Quinta del 42 1953, Estatuas yacentes 1955, Cuanto sé de mí 1957, Poesía del momento 1957, Libro de las alucinaciones 1964, Antología 1980, exponent de les seves influències des de la poesia social al surrealisme, Agenda 1990, Cuaderno de Nueva York Premio Nacional 1999, Tierra sin nosotros 2000 i Antologia personal 2001 El 1981 rebé el premi Príncipe de Asturias, el 1990 el Premio Nacional de las Letras Españolas…

Ha desplegat una activitat notable com a poeta i com a promotor d’iniciatives de suport al món de la poesia Es donà a conèixer amb el poemari Guants de macam amb un dibuix 1985, premi Vila d’Alaquàs 1983 després ha publicat Carmí vora els llavis 1986, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1985, Dalila 1987, La terra interior 1989, Imitació de la soledat 1990, premi Roís de Corella 1989 i L’home no confia en la ciutat 1996 És director de la collecció “Poesia-Edicions de la Guerra”, ha traduït autors portuguesos, i és coautor, juntament amb Jordi Garcia Vilar, de l’obra teatral La llegenda del drac i la…

Nascut al barri del Raval, freqüentà els cercles contraculturals de Barcelona els anys setanta i vuitanta, durant els quals fou un dels principals exponents de la recuperació de la poesia oral amb la recitació en espais públics A l'entorn de l'any 1982 féu autoedicions dels seus poemes que tingueren una difusió molt reduïda fins el 1999, en què li fou publicat un primer recull Escrits , al qual seguí Llibrot 2001, que agrupava els anteriors Llibre del fred 1987, Abriga't que estic sol 1996 i Atxuuús Amén’ 1997 La poesia de Pope, de gran varietat de registres formals…

Enginyer informàtic de formació, es donà a conèixer en l’àmbit de la poesia amb Poemes i dibuixos 1984 També publicà Cançons per a en Jaume 1985, Ludwig 1992, Insuficiència mitral 1997, premi Aula de Poesia de la Universitat de Barcelona, amb una traducció al castellà feta per ell mateix,  Cartes de sotamà 2006 i La bassa de les oques 2010, extens poemari estructurat en forma d’auca en què manifesta un esperit lúdic i alhora irònic També és autor del volum de narrativa Eugeni i altres 1986 Traduí les Nouvelles impressions d’Afrique , de Raymond Roussel 2014, premi…

Residí la major part de la seva vida a Mataró President del Collegi Oficial de Veterinaris de Barcelona, al marge de la seva professió s’interessà per la cultura en diverses de les seves manifestacions, especialment per la literatura Autor d’una obra bàsicament inèdita, una part de de la qual ha estat publicada l’assaig Teoria general de l’universalisme 1979, els poemaris El primer quadern de Bel Dezir 1981, premi de Poesia Marià Manent, i Paradigmes esotèrics 1991, i les novelles atípiques Summa kaòtica 1986 i Resta kaòtica 2008 L’any 2024 es publicà  Poesia…

Llicenciat en dret, començà collaborant en diverses revistes com a crític com Laye  1950-54,  Ínsula , Índice , Papeles de Son Armadans , i, més tard, en català, a Serra d’Or L’anàlisi de la seva obra crítica, que té molt present l’anàlisi històrica, encara que no deixa de banda l’anàlisi de la cultura i la societat, mostra una evolució i un canvi que permeten establir tres etapes marcades per principis, estètiques i metodologies diferents La primera abraça des dels orígens i primers articles 1947 fins al 1958, i està dominada per l’objectivisme formal i la teoria sartreana del compromís…