Resultats de la cerca

La distinció entre art religiós i profà pot ser purament descriptiva o comportar un matís pejoratiu per a aquest darrer En determinades èpoques, en què les característiques de la música per a l’església o de la música religiosa no litúrgica han estat fortament regulades, els àmbits de cadascun dels tipus de música són clars Però quan hi intervé la subjectivitat pròpia d’un sentiment religiós més modern, el que és profà o no pot ser molt discutible Molta música no religiosa, en teoria, del segle XIX és concebuda com a expressió d’algun tipus de religiositat, encara que sigui molt…

Té els barris del Pedró i del Raval de la seva església parroquial Santa Eulàlia depèn la de Nèfol, lloc amb el qual formà un municipi al segle XX Avui és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia

S'estableix d’aquesta manera una associació íntima entre el sac vitellí de l’embrió i el revestiment de l’úter, sense que arribi a constituir-se una veritable placenta És pròpia sobretot d’alguns taurons, urodels i saures

L’església de Sant Pere, existent ja el 1038, tenia un petit nucli o sagrera pròpia el 1320, que es despoblà totalment als s XIV i XV Modernament es formà entorn seu una petita caseria que tenia nou cases el 1850

Tot i que només constava d’una sola casa al segle XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós

Esdevingué cèlebre com a clarinetista i trombonista i el 1932 formà orquestra pròpia Les seves composicions, entre les quals es destaquen Moonlight Serenade, In the Mood, Sunrise Serenade i Serenade in Blue , assoliren molta fama Morí en accident d’aviació

Si conté un testament, hi ha de constar el lloc, la data, la filiació del testador, la presència del notari i la manifestació del testador sobre el contingut, amb la pròpia firma i la dels testimonis, així com la del notari

Espècie pròpia d’Europa central i Àsia occidental, té el límit meridional al Llenguadoc Produeix una fusta blanca o rosada, de fibra sovint torçada i superfície llustrosa, molt apreciada en ebenisteria per la seva gran duresa superior a la del roure

Nia prop de l’aigua i s’alimenta de petits mamífers i de peixos És pròpia de l’est europeu, d’Escandinàvia i d’Islàndia, i només esporàdicament és trobada a l’Europa occidental És una espècie en perill d’extinció

És pròpia de les zones de secà i de grans extensions de terreny, utilitza freqüentment la pràctica del guaret i és aplicada a conreus poc exigents en mà d’obra i que admeten, a més, un elevat grau de mecanització