Resultats de la cerca
Es mostren 5339 resultats
arts marcials

Judo
Secretaria General de l'Esport
Altres esports de combat
Conjunt de mètodes de combat relacionats amb la defensa personal, però que també presenten un vessant competitiu.
Existeixen moltes modalitats d’arts marcials, però totes comparteixen com a objectiu la protecció de la integritat física personal En alguns casos, com el taitxitxuan, també poden ser emprades per a millorar la salut i la manera com flueix el qi Les arts marcials es poden classificar en funció de si emfasitzen l’atac per derrotar el contrincant o aborden l’oponent de manera menys agressiva, valent-se fins i tot de la força d’aquest per a sotmetre’l I també segons les tècniques aplicades en el combat, és a dir, si utilitzen agafades, cops de puny o puntades de peu, i també si usen armes o no…
excavats
Biologia
Grup taxonòmic d’organismes eucaris inclòs dins els biconts o alternativament considerat grup germà dels uniconts.
Són morfològicament heterogenis, principalment protists, i inclou organismes de vida lliure, simbionts i paràsits, que poden afectar, entre altres organismes, els humans Molts són mancats dels mitocondris típics i presenten un solc ventral digestiu ciliat que utilitzen per a capturar i fagocitar partícules d’aliment
Jordi Serra i Moragas

Gerros de majòlica de Jordi Serra i Moragas
© Fototeca.cat
Serra
Ceramista.
El 1960 entrà al taller familiar Ha dut a terme nombroses exposicions, en solitari i també amb el seu pare, Josep Serra i Abella Les seves peces, de formes geomètriques, presenten una combinació de tècniques ceramiques amb l’escultura, el gravat i l’esgrafiat
klebsiel·la
Biologia
Gènere de bacteris gramnegatius, sense motilitat, de la família de les enterobacteriàcies, amb soques que viuen sobre el sòl i a l’aigua, per bé que hom en troba també de paràsits i patògens d’animals i de l’home.
Són capsulats, tenen forma de bastonets convexos formen colònies viscoses, en medis que contenen glúcids fermentables Presenten l’òptim de creixement a 37°C Les espècies més importants són K pneumoniae , que fermenta la lactosa i produeix ureases, Kozaenae i Krhinoscleromatis Algunes soques fixen el nitrogen
monzonita
Mineralogia i petrografia
Roca intrusiva, holocristal·lina i fanerítica.
Conté proporcions quasi iguals de plagiòclasi sòdica andesina o oligòclasi i de feldespat potàssic conté també biotita, hornblenda i augita Presenta una textura equigranular, de gra fi a mitjà Les monzonites es presenten en filons, dics i roques plutòniques, però no són gaire abundants
Eco
Mitologia
Nimfa dels boscs.
Diferents llegendes la presenten com a estimada per Pan, al qual no correspongué, o com a enamorada d’un sàtir o de Narcís, que la menysprearen Amiga de parlar sempre, en morir fou convertida en veu repetidora de les darreres síllabes d’allò que escoltava
commelinàcies
Botànica
Família de farinoses integrada per una quarantena de gèneres que apleguen unes 600 espècies de plantes herbàcies pròpies dels països tropicals.
Presenten fulles alternes i embeinadores, les flors són trímeres i hermafrodites, de corolla blanca o blavosa, disposades en cincí simples o dobles el fruit és capsular, sovint indehiscent Els gèneres més notoris són el Commelina i el tradescància , conreats sobretot com a plantes ornamentals
ericals
Botànica
Ordre de dicotiledònies simpètales de flors hermafrodites tetràmeres o pentàmeres i actinomorfes.
Presenten estams, sovint alternipètals, rarament soldats a la corolla, que contenen els grans de pollen reunits en tètrades quatre o cinc carpels concrescents en un ovari súper i ínfer, amb tantes cavitats com carpels Comprèn, principalment, les famílies de les empetràcies, ericàcies i pirolàcies
bilocular
Anatomia
Dividit en dos compartiments, com és el cas, en les plantes, de la majoria de les anteres.
Algunes cavitats anatòmiques animals presenten una estructura bilocular a conseqüència d’un procés de cicatrització per exemple, l’estómac bilocular o de rellotge d’arena, o bé a conseqüència d’una aturada en el desenvolupament de l’òrgan, com és ara l’úter bilocular
dipterocarpàcies
Botànica
Família de gutiferals integrada per uns quinze gèneres que apleguen prop de 600 espècies de plantes llenyoses, pròpies sobretot de l’Àsia tropical i l’Àfrica tropical.
Presenten fulles esparses i estipulades, flors hermafrodites, actinomorfes, pentàmeres, diposades en panícula, i fruits monosperms nuciformes Algunes espècies de dipterocarpàcies són apreciades en fusteria Dipterocarpàcies més destacades Dipterocarpus sp dau Hopea odorata sao, tingan Shorea polysperma lauan , caoba de les Filipines Vatica tonkinensis resac, naric
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 38
- 39
- 40
- 41
- 42
- 43
- 44
- 45
- 46
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina